Últimes hores a Vegacervera

Dimecres 2 de setembre a la tarda, després de dinar, decidim portar al Jaume, al Jordi i al Rubèn a tibar una mica al Sector El Clavo. Nosaltres hi vàrem estar dilluns i pensem que pot ser un bon lloc perquè tinguin una primera presa de contacte amb el que trobaran després.

Podeu veure la localització del sector i els croquis de les vies aquí.

Un cop allà, ens equipem i el Joan els hi munta als nouvinguts la via Chorrera Negra (6b), per tal de que puguin provar la placa, i si volen la sortida pel sostre en top-rope.

Equipant-nos a l'arribada al Sector. Foto: Núria

El Joan al sostre de Chorrera Negra. Fotos: Núria

El primer en provar-ho és el Jaume, que no ho veu gens clar. Després de patir de valent a la placa, aconsegueix arribar al sostre. La sortida d’aquest li resulta extremadament dura, i s’ha de penjar en diverses ocasions abans d’aconseguir sortir-se’n. Seguidament ho proven el Rubèn i el Jordi, seguint, tots ells, la mateixa sort que el Jaume: molts problemes a la placa, i moltíssims al sostre. Ara ja saben com les gasten a les Hoces!

El Jaume a Chorrera Negra. Fotos: Josep

El Rubèn a Chorrera Negra. Foto: Josep

El Jordi a Chorrera Negra. Foto: Josep

La Núria còmodament instal·lada a peu de via. Foto: Edgar

És el meu torn. M’encordo i m’hi poso. Avui avançar per la placa ja no em costa tant, i la gaudeixo molt més. Ens anem acostumant a la placa! La sortida del sostre, increïble, xapes des d’abaix la primera xapa, d’aquí te’n vas a caçar la evident llastra vertical que et permet xapar la segona. Et col•loques bé i et gires per allargar-te a la fissura horitzontal dolenta de l’esquerra, rebot ràpid per pillar-te al pont de roca de dalt i... xapatge còmode de la tercera xapa. A partir d’aquí, incorporar-se i tibant de bones bústies, sortida del sostre i xapatge final a la reunió.

Sentint-me còmode a la placa de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Al increïble sostre de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Mentre estic a Chorrera Negra, l’Edgar es baralla en top-rope amb El Clavo (6b+), però, a l’igual que li va passar el dilluns, no aconsegueix treure’s el pas de 6b+ de la placa. Al final, tant el Joan com jo decidim provar la línia. Impressionant! El pas clau ens resulta del tot impossible, sort que estem treballant en top, ja que alguna de les caigudes a la placa hauria pogut implicar una refregada dolorosa!!!

El Joan sota l'atenta mirada del peu de la Núria. Foto: Núria

Estètica posició (??) al pas clau de El Clavo. Foto: Núria

Al final, veient que els nouvinguts n’han tingut prou, decidim tornar-nos-en cap a la casa de Villar del Puerto. Avui toca sopar de comiat. La Núria i jo hem de marxar cap a Tarragona per anar a un casament, i l’Edgar ha de tornar per feina. Realment, el lloc val molt la pena, llàstima que la Núria es fes mal el primer dia.

El peu de la Núria l'últim dia. Foto: Josep

Estic gairebé segur que ens hi tornaran a veure per aquí, ens ha quedat molta feina pendent.