Retorn al conglomerat

Divendres 21 d’agost, ens ajuntem el Joan, el Cabello, l’Edgar, la Núria i jo i decidim anar a la Vinya Nova. Fa molts dies que no toquem el conglomerat Montserratí, i ja el trobem a faltar.

A continuació us deixo les ressenyes del sector escollit, obtingudes de Onaclimb:

El Joan i la Núria es posen a escalfar a la via #15 (V+), una de les més llargues del sector, mentre que el Cabello, l’Edgar i jo ens posem a la via #18 (Vº).

La via #18 (Vº) no implica masses dificultats, entrada fineta, però fàcil, per anar a buscar una llastra que evitem per l’esquerra, d’aquí fins la reunió, una passejada d’anar-s’ho mirant. Un cop l’he encadenada, s'hi posa el Cabello, que feia al menys un parell de mesos que no venia a escalar. Al principi li costa una mica, però aviat li agafa el tacte, i encadena sense més problemes. Finalment, l’Edgar, tot i que no el motiva massa el conglomerat, si posa també i encadena.

D’aquí, decideixo posar-me a la via #15 (V+), que ja han fet el Joan i la Núria. Realment és una via molt bonica que val la pena fer, tot i que no impliqui massa dificultat. L’itinerari, comença amb poca verticalitat, per anar-se posant dret a mida que avances. Té un primer pas clau quan la via passa pel costat d’una fissura bastant cega, on cal treballar-s’ho i on la continuïtat serà el factor principal de l’escalada. Superat aquest tram, ens trobarem una primera reunió (per aquells que escalin amb cordes de 50), que ens saltarem per arribar a dalt de tot del totxo. Aquest segon tram fins la segona reunió, té un pas clau al flanquejar cap a l’esquerra i entrar a la R. Gran via, fàcil, mantinguda i llarga. Al despenjar-me, aprofito per fer unes fotos al Joan, que està lluitant a la via #14. Sembla que pateix!!!

L'Edgar i la Núria posant-s'hi bé per la foto. Foto: Josep

El Joan patint al pas clau de la via #14. Foto: Josep

El Cabello començant el tram fàcil de la via #15. Foto: Josep

L'Edgar en un repòs a la part bona de la fissura de la via #15. Foto: Josep

Aprofito que el Joan ha deixat les cintes posades a la via #14 (6a+), per provar-la també. Aquí ja cal apretar una mica més. Entrada bastant fineta, on cal anar amb compte amb els peus, fins que assoleixes un bon repòs a l’alçada d’una fissura. Aquí trobem un pas lleugerament desplomat per travessar la fissura i posar-se a la placa de la banda contraria. Últim repòs, i a patir! La placa, molt vertical, implica molt treball de peus i molta continuïtat, aquí trobem el pas clau de la via. El Cabello i l’Edgar la proven en top-rope, i han d’escamotejar el pas clau de la placa per la dreta, ja que no se’n surten.

A l'inici de la via #14. Foto: Núria

Finalitzant els passos finets previs a la fissura de la via #14. Foto: Núria

Encarant el pas clau de la via #14. Foto: Núria

Finalment, abans de marxar, el Joan ens anima a fer la via #16 (6a+), on el pas clau està just a l’entrada, al sortir de la primera xapa. Ho provo, però m’he de penjar. M’han dit que he d’anar a caçar un bidit però no ho veig clar. Després d’uns quants intents, aconsegueixo treure el pas. El problema és que m’he deixat totes les piles al pas anterior i la navegada per la placa fins la R se’m fa força dura. Al final però, assoleixo la preuada reunió. Aquesta l’hauré de tornar a fer la propera vegada, a veure si la puc encadenar complerta. L’Edgar la prova en top-rope, i aconsegueix treure’s el pas clau a la primera, no sé perquè no ho fa de primer.

Encarant la placa, un cop superat el pas clau de la via #16. Foto: Núria

Completada la via, donem per finalitzada la sessió montserratina. Abans de marxar, el Joan i jo acordem d’anar al dia següent al Pedraforca, a fer una de les vies del Mirador del Gresolet. Ja fa dies que tenim ganes de fer-ne alguna d’allà.