Plaques, sostres i rasclers.

Dilluns 31 d’agost, després de dinar i fer una mica el “perro” al sofà, decidim acostar-nos a les Hoces de Vegacervera, a fer una mica d’esportiva a un dels sectors amb poca aproximació, per tal de que la Núria no hagi de caminar.

Després de revisar les ressenyes ens decidim per anar al Sector el Clavo, on hi ha varies vies d’esportiva amb una aproximació pràcticament nul•la.

Aproximació nul·la a les vies. Foto: Núria

Aquí us deixo la situació del sector, la foto de la paret i els croquis de les vies.

Localització del sector

Foto de la paret i croquis

Mentre la Núria es situa a un lloc estratègic per tirar-nos fotografies i l’Edgar s’ho va mirant a l’espera de la motivació, el Joan i jo ens equipem per començar a tibar.

Decidim encadenar en primer lloc la placa de Chorrera Negra (6b). La via comença amb una placa d’adherència de Vº (pas clau a l’inici, al anar a buscar la segona assegurança) i acaba sortint per un sostre brutal acotat de 6b, però amb bona nansa.

Placa d'adherència i sostre! Foto: Núria

Tant el Joan com jo, encadenem amb un repòs a la sortida del sostre.

El Joan encadenant Chorrera Negra. Fotos: Núria

Gaudint de valent a Chorrera Negra. Fotos: Núria

Per la seva banda, l’Edgar aprofitant que les vies comparteixen reunió, ha decidit que provarà la via El clavo (6b+) en top-rope. Tot i la motivació, la placa de 6b+ és terrible, i no pot treure’s els passos. Tibant de cinta aconsegueix superar el pas clau, i seguir pujant fins al sostre, on, a l’igual que nosaltres ha de fer un repòs per sortir.

L'Edgar a El Clavo. Fotos: Núria

El Joan animant a l'Edgar! Foto: Núria

Mentre l’Edgar puja, el Joan troba una via a la dreta de Pire Inesperado, que a la part superior té uns tubs d’òrgan brutals. Sense pensar-nos-ho, cap allà que anem. No tenim ni idea del grau, però la via té un pas d’adherència terrible per sortir de la segona assegurança, com a mínim de 6a+. Tant el Joan com jo, ens hem de penjar en nombroses ocasions d’aquest punt fins que aconseguim sortir. A partir d’aquí, a gaudir! Un tram més de placa, i arribada als tubs d’òrgan (rasclers), on gaudirem d’uns passos difícils de trobar per les nostres terres.

El Joan a la via dels Rasclers. Fotos: Núria

Treballant-me els passos dels Rasclers. Fotos: Núria

Contents amb les vies que hem provat aquesta tarda, i veient que comença a fer-se fosc, decidim tornar cap a Villar del Puerto, per sopar i preparar la jornada de demà.