Projecte Ocellets al sac!

Diumenge 16 d’agost al matí, quedem novament la Núria, el Joan, l’Edgar i jo per acostar-nos a Collsuspina, per fer alguna cosa abans de dinar.

Un cop allà, ens equipem i decidim que farem. La Núria, el Joan i jo, anem a escalfar una mica, mentre que l’Edgar es queda buscant algun projecte que el motivi.

La Núria, el Joan i jo, ens posem a Puta (5c), una via de forats i placa, de les fàcils del sector. Entrada tibant, per posar-se a una placa de forats d’anar fent, fins que arribem a un desplom que evitem per la seva esquerra, el pas clau de la via.

El Joan al pas clau de la Puta. Foto: Josep

Un cop l’hem fet els tres, ens posem a Cercant el Gest (6a+), té l’entrada comuna amb la via Puta, però després segueix recte cap al desplom, que el supera pel mig. No cal dir que el pas clau està a la sortida del desplom, on cal caçar un bidit amb la dreta mentre estem bloquejant amb l’esquerra. El pas es pot escamotejar una mica si al superar el sostre ens obrim de cames i treballem amb oposició amb el desplom oposat que surt a la nostra dreta. Al fer-la, em ressenteixo de l’estrebada al tendó del colze que m’havia fet ahir, i decideixo que per mi ja n’hi ha prou. No vull lesionar-me abans de començar les vacances.

El Joan xapant a la part central de Cercant el Gest. Foto: Josep

En aquestes, el "blokeru" Edgar ja ens ha escollit via. Nosaltres li havíem suggerit l’Albert-Fede o l’Ocellets, però ell prefereix fer la que passa entre aquestes dues. Té l’entrada comuna a l’Albert-Fede, però després es desvia per seguir una placa brutal d’adherència. La via no té nom i està ressenyada de 7a+/b. Per tal de que pugui provar-la, el Joan fa la via Ocellets (6b), i des de dalt, li munta el top-rope a l’Edgar. L’Edgar la visualitza, i sense pensar-s’ho més l’ataca. Resol l’entrada sense problemes, però a l’arribar a la placa, s’ha de penjar. Fa diversos intens, però no aconsegueix treure’s els passos i prefereix deixar-ho.

L'Edgar, "encadenant a vista" el seu projecte del dia. Video: Josep

La Núria per la seva part encadena en top-rope la via Ocellets sense cap problema, la propera vegada, l’animaré a fer-la de primera ja que s’ho ha tret com si res.

La Núria treballant a la placa de l'Ocellets. Fotos: Josep

Com que em sento motivat, decideixo fer també l'Ocellets, ja que la tinc entre els meus projectes. Tot i no voler tibar gens, a l’entrada he d’esforçar-me per xapar la primera, a partir d’aquí, anar-s’ho treballant, sobretot de “coco” ja que la via està una mica mal protegida, i en cas de caiguda... al final però, un altre projecte al sac! Ara ja marxaré content.

Encadenant el meu projecte "Ocellets" (6b) Fotos: Núria

Un cop a la reunió d'Ocellets, aprofito per equipar la via Albert-Fede per tal de que l’Edgar la pugui provar en top-rope. Com abans, resol molt bé l’entrada, però al pas de posar-se a la placa s’ha de penjar. Després d’un parell d’intents, arriba a la R.

Són pràcticament les dues del migdia, així que decidim baixar cap a Calders a fer el vermutet i a comentar la jugada.

Esportiva a l'ombra

Diumenge 19 de juliol quedem amb el Joan a quarts de nou al Soldevila per anar a escalar a Collsuspina (Creu de Castellar), ja que és un dels pocs sectors de la zona amb ombra al matí.

Arribats a Collsuspina, i un cop equipats, comencem escalfant amb una de les vies fàcils del sector, que per nosaltres, no són masses:

Curset (V). Via amb 2 parabolts curta que segueix una aresta. A l’entrada, tot i ser un cinquè, s’ha de tibar. Hi ha bon canto. Un cop superada l’entrada, es tracte d’anar-s’hi posant bé fins la reunió, que queda una mica a la dreta. La part superior de la via és una mica bruta.

Seguim amb Marmota (6a+), aquesta ja apreta una mica més. Es tracte d’una placa una mica desplomada amb molts forats, on el secret és encertar el correcte. El pas clau està al sortir de la primera xapa (espit), ja que t’has de posar de costat, pujant molt els peus cap a la dreta, per poder caçar un forat amb la mà esquerra, que pels que no són massa alts, o sigui per mi, allarga una mica. Superat aquest pas, la via es torna més fàcil fins la reunió. La part superior, al igual que a la via Curset, està una mica bruta.

A continuació, provo amb top el 6b+ que hi ha a la dreta de la via Curset, desconeixem el nom. És una via de placa amb presa petita, on s’ha de bloquejar força. Un cop has entrat a la via, has d’anar a caçar una regleta petita a l’esquerra, sobre la que s’ha de bloquejar per pujar peus. Seguidament amb la dreta vas a buscar una altra regleta minúscula que et permet col•locar el cos per anar a buscar un bidit amb l’esquerra, d’aquí rebotar a una orella, canviar el pes del cos a la dreta i llençar amb la dreta a un “romu”. Ens hi posem bé de peus, i novament anem a buscar amb la dreta una invertida que ens permetrà sortir. Em surt amb un repòs al caçar el “romu”. La via em deixa els braços a punt!!! El Joan passa de provar-la, no li agraden les regletes minúscules d’aquesta via.

Canviem de banda, i ens posem a la Ocellets (6b), el Joan l’encadena de primer sense problemes. La via té una entrada molt potent amb bon canto, per sortir sobre una aresta on hi tens una repisa per reposar. A partir d’aquí, la tònica de la via canvia. Pas fi i d’equilibri per ficar-se a la placa inferno (així l’anomenen): has de tibar d’una regleta miserable i pujar els peus a la placa. A partir d’aquí, uns passos d’adherència, caçant llastretes fins sortir a la reunió. Un cop a dalt, i aprofitant que estan de costat, el Joan munta l'Albert-Fede (6b), per provar-la en top.

Aprofitant els “muntatges” del Joan, encadeno la Ocellets de segon. Surt sense masses problemes. Jugo amb avantatge al fer-la de segon, ja que l'ambient està en fer-la de primer. Té un parell de passos mal protegits: l’entrada, que allunya bastant, però es fa bé, i la progressió per la placa a buscar el tercer químic, ja que una caiguda implicaria estavellar-se contra una repisa que queda a sota.

Seguidament provem en top l’Albert-Fede. Entrada molt potent, on s’ha de tibar de valent: oposició amb dues orelles per anar a buscar un tridit amb la dreta, rebotar amb l’esquerra a un forat dolent i llençar a una bústia que queda més amunt, d’aquí anirem a caçar una llastra i un “bolu” bo, on podrem agafar aire. Flanqueig a l’esquerra i amunt fins arribar a l’entrada a la placa superior, on trobem el primer repòs bo de la via. Entrada a la placa d’equilibri, tibant d’un bidit i una regleta molt petita per poder pujar peus. Un cop superat aquest pas, s’ha acabat la dificultat, i podrem gaudir, tibant de bons forats, de la resta de la placa fins la reunió. No aconseguim fer-la d’una tirada, i tots dos acabem penjant-nos al rebot de l’entrada de la via i a la entrada a la placa. Ens quedarà pendent per la propera visita.

Baldats, decidim deixar-ho i anar-nos-en al Racó del Pou a fer una birra i a comentar la jugada.

El proper dia m’emportaré la càmera, per fer algunes fotos de les vies.