Últimes hores a Vegacervera

Dimecres 2 de setembre a la tarda, després de dinar, decidim portar al Jaume, al Jordi i al Rubèn a tibar una mica al Sector El Clavo. Nosaltres hi vàrem estar dilluns i pensem que pot ser un bon lloc perquè tinguin una primera presa de contacte amb el que trobaran després.

Podeu veure la localització del sector i els croquis de les vies aquí.

Un cop allà, ens equipem i el Joan els hi munta als nouvinguts la via Chorrera Negra (6b), per tal de que puguin provar la placa, i si volen la sortida pel sostre en top-rope.

Equipant-nos a l'arribada al Sector. Foto: Núria

El Joan al sostre de Chorrera Negra. Fotos: Núria

El primer en provar-ho és el Jaume, que no ho veu gens clar. Després de patir de valent a la placa, aconsegueix arribar al sostre. La sortida d’aquest li resulta extremadament dura, i s’ha de penjar en diverses ocasions abans d’aconseguir sortir-se’n. Seguidament ho proven el Rubèn i el Jordi, seguint, tots ells, la mateixa sort que el Jaume: molts problemes a la placa, i moltíssims al sostre. Ara ja saben com les gasten a les Hoces!

El Jaume a Chorrera Negra. Fotos: Josep

El Rubèn a Chorrera Negra. Foto: Josep

El Jordi a Chorrera Negra. Foto: Josep

La Núria còmodament instal·lada a peu de via. Foto: Edgar

És el meu torn. M’encordo i m’hi poso. Avui avançar per la placa ja no em costa tant, i la gaudeixo molt més. Ens anem acostumant a la placa! La sortida del sostre, increïble, xapes des d’abaix la primera xapa, d’aquí te’n vas a caçar la evident llastra vertical que et permet xapar la segona. Et col•loques bé i et gires per allargar-te a la fissura horitzontal dolenta de l’esquerra, rebot ràpid per pillar-te al pont de roca de dalt i... xapatge còmode de la tercera xapa. A partir d’aquí, incorporar-se i tibant de bones bústies, sortida del sostre i xapatge final a la reunió.

Sentint-me còmode a la placa de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Al increïble sostre de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Mentre estic a Chorrera Negra, l’Edgar es baralla en top-rope amb El Clavo (6b+), però, a l’igual que li va passar el dilluns, no aconsegueix treure’s el pas de 6b+ de la placa. Al final, tant el Joan com jo decidim provar la línia. Impressionant! El pas clau ens resulta del tot impossible, sort que estem treballant en top, ja que alguna de les caigudes a la placa hauria pogut implicar una refregada dolorosa!!!

El Joan sota l'atenta mirada del peu de la Núria. Foto: Núria

Estètica posició (??) al pas clau de El Clavo. Foto: Núria

Al final, veient que els nouvinguts n’han tingut prou, decidim tornar-nos-en cap a la casa de Villar del Puerto. Avui toca sopar de comiat. La Núria i jo hem de marxar cap a Tarragona per anar a un casament, i l’Edgar ha de tornar per feina. Realment, el lloc val molt la pena, llàstima que la Núria es fes mal el primer dia.

El peu de la Núria l'últim dia. Foto: Josep

Estic gairebé segur que ens hi tornaran a veure per aquí, ens ha quedat molta feina pendent.

Fluido Rosa (Vº - 120 metres)

Dimecres 2 de setembre, aprofitant que la Núria, l’Edgar, el Jordi, el Jaume i el Rubén decideixen anar a visitar la Cova de Valporquero, el Joan i jo ens acostarem novament a les Hoces per gaudir de la impressionant línia Fluido Rosa.

Aquí us deixo la localització del sector, la foto de la paret i el croquis de la via:

Localitació del Sector

Foto de la paret i croquis

Aproximació: Anirem fins les Hoces, que es troben a uns 3 km del poble de Vegacervera. El Sector Fluido Rosa es troba just després del tercer pont, a la nostra esquerra. Trobarem un parell de lloc per deixar el cotxe a la nostra dreta, al Sector El Clavo. Després d’aparcar, haurem de travessar el riu (a la primavera pot ser fotut!), i un cop a l’altre vessant, fer una grimpada per una canal-xemeneia que ens deixarà a una còmode vira a peu de via. 3 minuts.

Material: A l’igual que la majoria de vies de les Hoces, la línia està semi-equipada. Nosaltres portàvem tascons, un joc de camalots C4 (0,3 – 2) i un joc de camalots C3 (00 al 2). També ens seran útils bagues per encintar ponts de roca o blocs. Totes les reunions estan equipades.

Com que la via té quatre llargs, en podrem fer dos cada un. Un cop ben equipats amb tot el material, decidim que jo començaré el primer llarg.

L1 (IV+ - 30 metres). Començarem pujant sense excessiva dificultat per un bloc. Un cop a l’altre banda del bloc, haurem de baixar uns metres, per flanquejar a la dreta per sota un sostre. Tot i que segons la ressenya es tracte de passos de IIIº, a nosaltres ens va semblar com a mínim de IV+: haurem de confiar amb l’adherència metre flanquegem, ja que no trobarem gaires possibilitats d’agafar-nos. Acabat el flanqueig, enllaçarem amb una evident fissura, que podrem protegir al gust, i que anirem seguint, sempre amb tendència a la dreta, per arribar a una llastra brutal. D’aquí, avançant en bavaresa, anirem resseguint la llastra fins la còmode R. Llarg net.

R1. A sota, el sostre que hem flanquejat. Foto: Josep

Instal·lació de la R1. Foto: Josep

La brutal placa que ens espera al L2. Foto: Josep

L2 (V – 35 metres). Llarg de placa increïble. Haurem d’anar navegant d’esquerra a dreta, buscant sempre la millor opció. Adherència 100%. La placa té un pas clau a la sortida de la R, i a partir d’aquí, a gaudir! Sort que ja portem uns dies escalant per aquí, i comencem a estar acostumats a moure’ns per aquestes parets. Al finalitzar la navegada, arribarem a un ressalt, que superarem amb facilitat. Just a sobre trobarem la còmode R. 10 Parabolts.

El Joan navegant per la placa del L2. Foto: Josep

L3 (IV – 25 metres). Llarg de flanqueig per anar resseguint la fissura evident. Començarem sortint cap a la nostra esquerra, per seguir un tram curt amunt i tornar flanquejant novament cap a la dreta. Mentre anem flanquejant cap a la dreta, passarem de llarg la R de la via Martín Vidal. La R es troba en un balconet pràcticament a sobre de la R anterior. 1 parabolt (La R de la via Martin Vidal).

Des de la R3, la R2 està just uns metres per sota. Foto: Josep

L4 (IV – 30 metres). Surt amb tendència a la nostra dreta, entre un caos de blocs enormes, on trobarem un pitó. S’ha d’anar en compte de no sortir recte amunt, on hi veurem un seguit de parabolts, ja que no és la nostra via. Superat al caos de blocs, seguirem amunt, navegant de fissura en fissura, i sempre amb tendència a l’esquerra fins que trobem la R, al capdamunt de tot. El Joan, en el seu deambular per les fissures, va perdre’s per la paret, anant massa cap a l’esquerra, i va haver de recular per localitzar la R final.

Detall de l'inici del L4. Foto: Josep

Descens: Rapelarem per la mateixa via. Des de la R4 fins la R3. D’aquesta fins la R1, i d’aquí, amb molt de compte perquè les cordes no ens vagin a l’aigua, cap a terra. Un cop a terra, desgrimparem la canal-xemeneia, travessarem el riu, i al cotxe. 3 minuts.

Rapelant des de la R3. Foto: Josep

El Joan desgrimpant per la canal-xemeneida. Foto: Josep

El Joan, travessant el riu Torio. Foto: Josep

Acabada la via, vàrem aprofitar per fer unes quantes fotos a les parets de les Hoces, mentre esperàvem que els de la visita a la Cova ens passessin a recollir. Aquí us deixo unes quantes fotos.

Ens queden molts deures pendents. Haurem de tornar!!! Fotos: Josep

Retorn a la Boyeriza

Dimarts 1 de setembre per la tarda, decidim acostar-nos novament al Sector de la Boyeriza. Té poca aproximació (ideal per la Núria), i a més és bastant ombrívol, fet que ens permetrà escapar de l’ambient calorós.

Així doncs, un cop dinats i equipats, ens posem al cotxe i ens adrecem cap allà. Malauradament no podrem deixar fotos d’aquesta segona visita al sector, ja que ens havíem quedat sense bateria, i vàrem deixar la càmera carregant a Villar del Puerto.

En arribar al sector, decidim que avui provarem alguna de les vies del sector principal: Sector Duendes.

El sector principal: Sector Duendes

Mala Sombra (V+/6a). El Joan i jo decidim iniciar l’escalfament en aquesta via, ja que sembla molt assequible. Després de pujar un tram herbós fàcil, hem d’encarar una placa més tècnica, fàcil de superar per la dreta. A partir d’aquí la via guanya en verticalitat fins a la reunió però no haurem de patir massa, ja que anirem trobant molt bons cantells. A nosaltres ens va semblar de Vº com a màxim.

Un cop l’hem encadenada, ens decidim a provar la via del costat, que també sembla bastant fàcil. No-nay (6b+?). Aquesta línia puja amb més verticalitat que l’anterior, però aquí les preses de mà escassegen molt més. Hi ha un primer pas de mirar-s’ho a mitja via, però el crux està al pas d’arribada a la R, on caldrà superar un petit ressalt, tibant de monodits i amb peus una mica precaris. Tot i així, ni a mi ni al Joan ens va semblar 6b+. Com a màxim 6a/6a+.

Mentre el Joan i jo escalfàvem, l’Edgar ha escollit una línia bastant bloquera al “Tocho del Camino”. Chocho (6a+). Es tracte d’una via molt curta, d’uns 7-8 metres, on s’ha d’aguantar de regletes minúscules i cantells roms. Primer comença per buscar els passos de forma aïllada. Penjant-se d’assegurança en assegurança aconsegueix treure’ls tots. Finalment, un cop ho té clar, es decideix a provar d’encadenar en top-rope, i aconsegueix el “green point” (encadenar en top) sense més problemes.

Aquí veiem la localització del Tocho del Camino

Un cop llestos, decidim anar a provar una fissura que fa molt bona pinta, i sembla de les que podem intentar fer. Poder perruno (6b+). El Joan s’agafa un estrep per si les mosques i encara decidit la via. S’ha de penjar a totes les xapes de la via a reposar, però al final arriba a la R, i deixa la via muntada per tal que l’Edgar i jo la puguem provar en top-rope. El primer en intentar-ho és l’Edgar, però, es tracte d’una via on cal fer encastaments de dits i mans, i això no li va massa. Després de penjar-se en varies ocasions, i quan gairebé estava a la R, decideix que ja en té prou, i que vol baixar. A continuació és el meu torn. L’entrada, molt dura, de tibar i caldrà encastar la mà per superar el primer tram. Aquí ja he de reposar! Superada l’entrada, ens ficarem a la fissura, i haurem de seguir encastant i tibant per anar progressant. En ocasions haurem d’ajudar-nos de l’exterior de la fissura per avançar, ja que per l’interior d’aquesta es pràcticament inviable. A l’arribar pràcticament a dalt de tot de la fissura, haurem de fer una sortida, flanquejant, cap a la placa de la nostra dreta, on serà imprescindible traccionar d’una “orella” oculta que cal buscar. D’aquí fins la R, canvi de xip, i a pujar per la placa, amb bona nansa però amb els braços molt tocats. Després d’algun que altre repòs, aconsegueixo plantar-me a la R. Collons, com apreta!
El Joan, al que li ha agradat molt la línia, decideix tornar-la a fer en top-rope. Aquesta vegada, tot i patir de valent, aconsegueix el seu "green point" del dia, i decideix que avui, ja ha escalat prou!

L’Edgar, agobiat per no haver encadenat la via de la fissura, tampoc té masses ganes de seguir escalant. Donat que jo tampoc estic frisant per seguir, decidim deixar-ho i anar-nos-en cap a la Pobla de Gordón a fer una birreta. D’allà, d’hora cap a la casa de Villar del Puerto que avui al vespre han d’arribar el Jordi, el Jaume i el Rubén.

Levitación Trascendental (6a - 110 metres)

Dimarts, 1 de setembre, el Joan i jo anem a escalar la molt recomanada via Levitación Trascendental al Sector Levitación de las Hoces de Vegacervera. L’Edgar i la Núria decideixen acompanyar-nos i quedar-se per la zona. La Núria aprofitarà per tirar-nos fotos des d'abaix.

El peu de la Núria, abrigat de bon matí. Foto: Núria

Aquí us deixo la localització del sector, la foto de la paret i el croquis de la via.

Localització del Sector

Foto i croquis de la via

Aproximació: Anirem fins les Hoces, que es troben a uns 3 km del poble de Vegacervera. El Sector Levitación es troba just abans de creuar el primer pont a la nostra esquerra. El millor per aparcar és deixar el cotxe a una petita esplanada a la nostra dreta que trobarem en creuar el primer pont. Al costat d’un antiga caseta mig derruïda, al sector del Bar. Per arribar al peu de via, únicament haurem de fer una petita grimpada que ens deixarà a l’inici de la línia.

Al peu de la via. Foto: Núria

Material: La via està semi-equipada. Nosaltres portàvem tascons, un joc de camalots C4 (0,3 – 2) i un joc de camalots C3 (00 al 2). També ens seran útils bagues per encintar ponts de roca o blocs. Totes les reunions estan equipades.

La via té tres llargs, i com que ahir, a la via Eden Rock, a mi me’n va tocar un més que al Joan, decidim que avui ell farà el primer i el tercer llarg, i jo faré únicament el segon.

L1 (6a – 45 metres). És tracte d’un llarg increïble. Començarem la nostra ascensió pujant per una placa finíssima, que ens obligarà a confiar en el nostre treball en adherència per avançar, sempre amb tendència a la dreta per anar a buscar una llastra-bavaresa. Gairebé al final de la placa trobarem el crux del llarg, molt ben protegit, però obligat. Superat el mateix, arribarem a la llastra, on haurem d’alternar les tècniques d'adherència per les tècniques de progressió en bavaresa. I quina bavaresa!!! La podrem anar protegint al gust gairebé fins al final, moment en el que haurem de situar-nos sobre una còmode terrasseta, on muntarem la R. Quatre parabolts i reunió.

A la placa del primer llarg. Fotos: Núria

A la llastra-bavaresa del primer llarg. Fotos: Núria

L2 (V+ - 30 metres). Sortida de la R lleugerament desplomada però amb bons cantells. Després de flanquejar cap a la dreta, ens trobarem amb el pas clau: un pas bastant llarg d’adherència i sobretot confiança per sortir d’un ressalt i anar a petar a una llastra salvadora. Un cop a la llastra, esgarrifa’t!!! Si la del primer llarg era increïble, aquesta millor. L’anirem resseguint, protegint al gust fins assolir la R. Un parabolt i reunió.

A la llastra del segon llarg. Fotos: Núria

El Joan al pas clau del segon llarg. Foto: Núria

L3 (V+ - 35 metres). Sortida fàcil. Deixarem a la nostra dreta un evident diedre, per anar a buscar una fissura. D’aquí, anirem combinant passos fins de placa amb forats salvadors fins que arribarem al pas clau del llarg, un flanqueig de dretes d’adherència. Superat aquest, trobarem la reunió final. Quatre parabolts i reunió.

Iniciant el quart llarg. Fotos: Núria

Al pas clau del quart llarg. Fotos: Núria

Descens: Rapelarem per la mateixa via. De la R3 a la R1, i d’aquesta a terra.

Un cop a terra, veient que la Núria i, molt especialment, l’Edgar, estan avorrits d’esperar, suggerim d’anar a fer el vermut a Vegacervera. Ràpid quòrum, i cap allà que anem.