.gif){kind=logo}
Dissabte 5 de febrer, després d’uns quants caps de setmana de fred, per fi les previsions meteorològiques ens auguren un dia de sol. De manera que, a les 8 del matí, ens trobem amb el Joan a Manresa per anar-nos-en cap a Sant Llorenç de Montgai. Durant la parada de rigor a Artesa de Segre a esmorzar, confirmem la via que farem, l’escollida és la “Viatge Astral”.
Nosaltres portàvem la ressenya del llibre “Las 100 mejores escaladas de Catalunya” del Pep Soldevila. Aquí us deixem el nostre croquis de l’itinerari, amb els graus que ens varen semblar a nosaltres.
El croquis de la via, amb els graus subjectius que ens vàren semblar.
Aproximació: Un cop a Sant Llorenç de Montgai, podrem aparcar sense problemes al peu de la Paret de l’Ós. La via escollida, comença uns metres a la dreta de la Isaac Gabriel, davant d’un bloc adossat a un gendarme.
Material: La via està pràcticament equipada, nosaltres portàvem 12 cintes exprés, un parell d’estreps, un joc de tascons i camalots del 0,5 al 2 per completar la protecció.
Després d’equipar-nos a peu de via, ens repartim els llargs amb el Joan, com sempre, ell farà els llargs imparells i jo la resta.
El Joan a peu de via, examinant l'entrada a l'itinerari. Foto: Josep
L1 (V+ – 25 metres). Entrarem a la via pujant un primer bloc adossat a la paret on trobarem el primer pas de la via, on haurem d’equilibrar-nos sobre presa justa pujant molt els peus. Superat el pas, haurem d’entrar a la placa de la nostra esquerra amb un lleuger flanqueig tècnic ajudant-nos d’un increïble monodit. A partir d’aquest punt, tindrem una bonica navegada d’escalada tècnica per placa fins la R. El llarg està totalment equipat.
El Joan navegant per la placa del primer llarg. Fotos: Josep
El Joan arribant a la R1. Foto: Josep
L2 (V+ – 15 metres). Sortirem de la R, tot flanquejant cap a la dreta, superant un diedre herbós per situar-nos sota la placa del següent llarg, on trobarem una reunió opcional. A partir d’aquest punt, el camí a seguir ens el marca un ressalt; l’haurem de resseguir, primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra fins situar-nos sota el sostre característic del tercer llarg. El pas clau del llarg, el trobarem al situar-nos sota el ressalt. Es tracte d’una sèrie de passos fins sobre placa que ens han de permetre arribar a la bavaresa que forma el ressalt al seu extrem dret. D’aquí fins la reunió, únicament ens restarà una passejada plaent. Llarg equipat amb un pitó i un parell de reblons. R còmoda.
Finalitzant la bavaressa del L2. Foto: Joan
L3 (6b/Ae – 25 metres). Sortirem de la R per anar a buscar el sostre que ens marca l’inici del llarg. El sostre i desplom que forma, el superarem amb quatre passos d’Ae. Un cop dalt del sostre, ens esperen una sèrie de passos d’escalada de placa molt tècnica que ens faran suar de valent, fins assolir un petit ressalt. A partir d’aquest, l’escalada per dificultat fins la R. El llarg està totalment equipat fins que perd dificultat, on podrem protegir els passos finals amb l’ajuda d’algun tascó o friend petit. La R, molt còmoda, coincideix amb la tercera reunió de la via Isaac-Gabriel.
El Joan superant els primers passos del sostre del L3. Fotos: Josep
L4 (6b – 35 metres). Pel meu gust, el millor llarg de la via. Es tracte d’un llarg atlètic i aeri a l’inici, on la “pila” serà la clau per gaudir-lo al màxim. Deixarem la R tot superant un primer desplom bastant “llepat”, donat que està compartit per la repetida Isaac-Gabriel, per, seguidament, encarar la vertical paret que tenim davant. Es tracte d’un seguit de passos atlètics i lleugerament desplomats que amb tendència a la dreta primer, i a la esquerra després, ens deixaran a una lleixa amb uns grans blocs. A partir d’aquest punt, haurem d’encarar un diedre clau, on trobarem el pas més dur del llarg, això si, ben protegit, que ens deixarà a un diedre-fissura més fàcil, a protegir al gust. A les acaballes de la fissura, la deixarem per flanquejar cap a la dreta, on trobarem la còmoda R. El llarg està equipat fins a la fissura final, on podrem completar la protecció amb l’ajuda dels camalots.
Impressionants vistes des de la R4. Foto: Josep
L5 (6b+/c – 30 metres). Deixarem la R amb tendència a la dreta, tot superant un gran bloc que ens situarà sobre una placa. Després d’un parell de passos de finura, ens situarem al pas clau del llarg, un flanqueig cap a la dreta, molt tècnic, que ens ha de permetre superar un gran bloc tot rodejant-lo. Passat el bloc, seguirem fins a una brutal fissura, més fàcil però atlètica, que ens deixarà a pocs metres de la R. La progressió fins la mateixa, serà ja de menor dificultat. El llarg està equipat fins a les acaballes de la fissura i la resta la podrem protegir al gust. R còmoda.
Aquí es pot veure el pas clau que flanqueja cap a la dreta del L5. Foto: Josep
L6 (V – 25 metres). Sortirem de la Reunió, buscant les debilitats de la paret, i anirem avançant per terreny una mica dubtós però fàcil fins al cim. Es tracte d’un llarg desequipat, a protegir al gust amb camalots i bagues, on l’itinerari a seguir ens el marcarà el nostre sentit comú. La reunió la muntarem al cim, aprofitant alguna de les savines que allà trobarem.
Descens: Un cop al cim, trobarem fites que ens conduiran, tot seguint un corriol fresat, novament fins a peu de via.
L'itinerari de la via per la Paret de l'Os. Foto: Josep
Es tracte d’un itinerari molt recomanable on, combinarem uns primers llargs on predominarà l’escalada tècnica sobre placa, que donaran pas a una escalada atlètica i amb més ambient a partir del tercer llarg.
