dijous, 17 de desembre del 2009

Via G.E.M. (6a+ - 150 metres)



Dissabte set de novembre, com cada setmana, el Joan i jo quedem per anar a escalar, avui però, ens acompanyarà el Jonatan, un alumne avançat que frisava per venir a penjar-se un cop acabat el curset d’escalada. Tot i que inicialment teníem intenció de fer la Mickey Mouse als Plecs de la Vinya Nova, al final ens decantem per la G.E.M., ja que és menys obligada i força protegida, i pensem que el Jonatan la gaudirà més.

Nosaltres portàvem la ressenya de la Guia “Montserrat Cara Sur” del Luís Alfonso i el Xavi Buxó. Aquí us deixem el croquis que hem fet nosaltres:

Croquis Via G.E.M. fet per nosaltres.


Aproximació: Després de travessar el Bruc Residencial ens dirigirem cap a la Masia de la Vinya Nova. Després d’aparcar a l’esplanada de sota el Restaurant, agafarem la pista que va cap a la muntanya. De seguida ens desviarem per un camí a mà dreta amb marques blanques que, tot fent ziga-zagues, ens portarà, passant de llarg el Pollegó Oest, fins a la Roca Gris. Un cop a la Roca Gris, pujarem per la canal de la dreta que ens deixarà, en cinc minuts, a peu de via. L’itinerari comença en una placa, just al costat esquerra de la via Urquiza-Olmo. (30’)

Material: 18 cintes exprés i alguna baga. Friends i/o tascons poden ser útils per la segona tirada, nosaltres no en vàrem posar cap. Si es va just de grau, pot ser útil un estrep pels passos de 6a+.

Un cop a peu de via, ens equipem i ens repartim els llargs, avui estic de sort, me’n toquen dos, el primer i el quart. El Jonatan farà el segon, i el Joan el tercer.

L1 (V – 40 metres) A l’inici del L1 trobarem el pas clau del llarg. Haurem de superar un lleuger ressalt sobre roca bastant delicada (V). Un cop superat aquest, seguirem progressant sobre placa ben assegurada (IV) però per terreny un pèl brut. La roca anirà millorant a mida que avancem. La Reunió, bastant còmode, la muntarem sobre una alzina.

El Joan progressant al primer llarg. Foto: Josep


L2 (V+ - 50 metres) Sortirem de la R pel diedre que es forma davant nostre, per després d’uns metres fer un flanqueig tècnic de peus cap a l’esquerra (V+) i seguir per un mur vertical i mantingut fins a una fissura que marxa en diagonal cap a la dreta. La nostra progressió per la fissura no ens donarà excessiva treva i ens obligarà a treballar la nostra tècnica (V/V+). A les acaballes de la fissura, tenim l’opció de muntar una reunió, però és millor saltar-se-la i seguir endavant uns 10-15 metres més, superant el lleuger ressalt que forma la fissura per passar a l’esquerra i situar-se sobre una placa ajaguda i fàcil que ens conduirà a la següent reunió.

Des de la R2. Foto: Josep


L3 (6a+ - 35 metres) Possiblement sigui el millor llarg. Sortirem amb tendència a l’esquerra superant un lleuger desplom molt tècnic i que ens obligarà a esforçar-nos de valent, per situar-nos a continuació sobre una placa vertical i mantinguda amb roca excel•lent. La nostra progressió per la placa anirà de més a menys dificultat i serà sempre amb tendència cap a la dreta fins a la R. El Jonatan, amb problemes per superar l’entrada tècnica i dura del llarg, va poder-ho solventar amb l’ajuda d’un estrep.

Entrada tècnica del L3. Foto: Josep


El Jonatan a l'entrada del L3 amb l'ajuda de l'estrep. Foto: Josep


L4 (6a+ - 25 metres) L’últim llarg concentra les dificultats en un parell de desploms. Sortirem de la R amb tendència a la dreta per anar a buscar el punt més dèbil del primer ressalt, que superarem amb un pas tècnic de peus (V+) . Superat el primer, anirem cap a la dreta a buscar el segon desplom. Aquest molt més atlètic, ens obligarà a tibar fort (6a+). Seguirem per terreny fàcil fins al cim, on muntarem la R en una savina. Llarg molt recomanable.

Vista dels dos ressalts a superar del L4. Foto: Josep


Descens: Anirem cap a la dreta a buscar els ràpels de la via Urquiza-Olmo (fites). Baixarem en 3 ràpels de 40, 40 i 55 metres respectivament que ens deixaran a peu de via. D’allà, desfarem el camí d’aproximació fins al cotxe.

Rapelant per la Urquiza-Olmo. Foto: Josep


Un cop al cotxe, coincidim tots en que els millors llargs, amb diferència, han estat els dos últims, que, tot i concentrar els passos més durs del recorregut, recorren els murs verticals amb la millor roca de la via.


dimarts, 15 de desembre del 2009

VIA SOL SOLET (IV+ - 130 metres)



Ja feia temps que intentava convèncer al meu cosí per venir a escalar, però quan no era una cosa n’era una altra i mai trobàvem el moment. És un xicot molt ocupat (Sarcasme!). Aquest novembre però, aprofitant que vàrem coincidir esmorzant al cap de setmana a Calders, per fi, vaig aconseguir que acordéssim una data. Com que ell mai ha fet tàpia, em decideixo a portar-lo a la Miranda de Can Jorba. Allà podrem fer la Sol Solet: via totalment equipada, de grau molt assequible i amb uns quants metres on experimentar noves i positives sensacions.

De manera que, a quarts de dotze del migdia, passo a recollir-lo pel Bar Soldevila. Després del cafè de rigor, enfilem cap al Bruc.

Nosaltres portàvem la ressenya de Rocktopo que està molt bé. Aquí us deixo la ressenya de “Ressenya".

Croquis de la via.


Aproximació: Després de travessar el Bruc Residencial, ens dirigirem cap a la Masia de Can Jorba, on aparcarem. Del pàrquing, sortirem pel camí que passa per l’esquerra de la capella i que ens porta cap a les parets. Anirem passant, sempre cap a l’est, per sota dels diferents sectors d’escalada esportiva de Can Jorba (El Gronxador, Guacamayo) fins que arribarem a l’inici del Joc de l’Oca. La via Sol Solet comença enmig d’unes alzines a la placa sud-est.

Material: Si ho volem xapar tot, necessitarem 11 cintes exprés. (Si decidim enllaçar el primer i el segon llarg, i ho volem xapar tot, necessitarem 14 exprés)

Un cop a peu de via, acordem que tiraré jo de primer tots els llargs, i ell anirà fent de segon. Fem un últim repàs a les diferents tècniques que haurà d’utilitzar i comencem.

L1 (IV+ - 30 metres) Sortirem amunt entre les alzines a caçar la primera xapa. Un cop assegurats, seguirem amb lleugera tendència cap a l'esquerra, seguint la filera de xapes que ens va marcant el camí fins la primera R. El pas clau del llarg el trobarem a l’inici, que és on la roca està més polida, tot i així no és excessivament complicat i està molt ben protegit.

L'Amando a les acaballes del primer llarg. Foto: Josep


L2 (IV – 20 metres) Sortirem recte amunt sobre una placa excel•lent fins la R. Nosaltres no ho vàrem fer, però val la pena enllaçar el primer i segon llarg.

L'Amando, ja més còmode, a la R2. Foto: Josep


Vistes des de la R2. Foto: Josep


L3 (IV – 30 metres) A mi sempre m’ha semblat el millor llarg. Sortim de la reunió amb lleugera tendència cap a la dreta superant trams verticals amb molt bona roca, per finalment desviar-se novament cap a l'esquerra a buscar la Reunió.



L'Amando gaudint del bonic tercer llarg. Fotos: Josep


L4 (IV+ - 25 metres) Sortirem de la reunió flanquejant cap a la dreta on haurem de superar un lleuger ressalt entre unes savines. Seguidament, sortirem cap a un diedre que sobrepassarem per situar-nos a la placa dreta del mateix, on trobarem una esplèndid mur vertical. A les acaballes de la placa, tornarem a situar-nos al diedre, i sortint més a l’esquerra arribarem a la Reunió.


L'Amando encarant el diedre del quart llarg. Fotos: Josep


L5 (IV – 25 metres) Sortim recte amunt per terreny còmode fins a la base d’un sostre, que evitarem per l'esquerra. Un cop superat el sostre, no hem de seguir pujant amunt, sinó que hem d’anar flanquejant cap a la dreta a buscar la R.

Descens: Rapelant per la via Escabroni-Escapullini. Sortirem assegurats de la R5 de la via Sol Solet flanquejant cap a la dreta a buscar la instal•lació de ràpel de la via Escabroni-Escapullini, que es troba a uns 5 metres aproximadament. Un cop a la mateixa farem el descens en tres ràpels de 45, 30 i 45 metres. El primer dels tres volat.



L'Amando al ràpel volat de la Escabroni-Escapullini. Fotos: Josep


Un cop a peu de via, sense encantar-nos massa, recollim el material i enfilem cap al cotxe, ja que ens queda poca estona de llum. Com que encara no hem menjat res des del matí, decidim anar-nos-en plegats a sopar a casa la “iaia” Cristina, que segur que estarà encantada com sempre de tenir-hi els nets! Tot sopant, comentem l’escalada, sembla que ha estat molt positiva. Espero que ho hagi gaudit tant com jo, i que puguem compartir cordada en properes ocasions.