dimarts, 15 de desembre del 2009

VIA SOL SOLET (IV+ - 130 metres)



Ja feia temps que intentava convèncer al meu cosí per venir a escalar, però quan no era una cosa n’era una altra i mai trobàvem el moment. És un xicot molt ocupat (Sarcasme!). Aquest novembre però, aprofitant que vàrem coincidir esmorzant al cap de setmana a Calders, per fi, vaig aconseguir que acordéssim una data. Com que ell mai ha fet tàpia, em decideixo a portar-lo a la Miranda de Can Jorba. Allà podrem fer la Sol Solet: via totalment equipada, de grau molt assequible i amb uns quants metres on experimentar noves i positives sensacions.

De manera que, a quarts de dotze del migdia, passo a recollir-lo pel Bar Soldevila. Després del cafè de rigor, enfilem cap al Bruc.

Nosaltres portàvem la ressenya de Rocktopo que està molt bé. Aquí us deixo la ressenya de “Ressenya".

Croquis de la via.


Aproximació: Després de travessar el Bruc Residencial, ens dirigirem cap a la Masia de Can Jorba, on aparcarem. Del pàrquing, sortirem pel camí que passa per l’esquerra de la capella i que ens porta cap a les parets. Anirem passant, sempre cap a l’est, per sota dels diferents sectors d’escalada esportiva de Can Jorba (El Gronxador, Guacamayo) fins que arribarem a l’inici del Joc de l’Oca. La via Sol Solet comença enmig d’unes alzines a la placa sud-est.

Material: Si ho volem xapar tot, necessitarem 11 cintes exprés. (Si decidim enllaçar el primer i el segon llarg, i ho volem xapar tot, necessitarem 14 exprés)

Un cop a peu de via, acordem que tiraré jo de primer tots els llargs, i ell anirà fent de segon. Fem un últim repàs a les diferents tècniques que haurà d’utilitzar i comencem.

L1 (IV+ - 30 metres) Sortirem amunt entre les alzines a caçar la primera xapa. Un cop assegurats, seguirem amb lleugera tendència cap a l'esquerra, seguint la filera de xapes que ens va marcant el camí fins la primera R. El pas clau del llarg el trobarem a l’inici, que és on la roca està més polida, tot i així no és excessivament complicat i està molt ben protegit.

L'Amando a les acaballes del primer llarg. Foto: Josep


L2 (IV – 20 metres) Sortirem recte amunt sobre una placa excel•lent fins la R. Nosaltres no ho vàrem fer, però val la pena enllaçar el primer i segon llarg.

L'Amando, ja més còmode, a la R2. Foto: Josep


Vistes des de la R2. Foto: Josep


L3 (IV – 30 metres) A mi sempre m’ha semblat el millor llarg. Sortim de la reunió amb lleugera tendència cap a la dreta superant trams verticals amb molt bona roca, per finalment desviar-se novament cap a l'esquerra a buscar la Reunió.



L'Amando gaudint del bonic tercer llarg. Fotos: Josep


L4 (IV+ - 25 metres) Sortirem de la reunió flanquejant cap a la dreta on haurem de superar un lleuger ressalt entre unes savines. Seguidament, sortirem cap a un diedre que sobrepassarem per situar-nos a la placa dreta del mateix, on trobarem una esplèndid mur vertical. A les acaballes de la placa, tornarem a situar-nos al diedre, i sortint més a l’esquerra arribarem a la Reunió.


L'Amando encarant el diedre del quart llarg. Fotos: Josep


L5 (IV – 25 metres) Sortim recte amunt per terreny còmode fins a la base d’un sostre, que evitarem per l'esquerra. Un cop superat el sostre, no hem de seguir pujant amunt, sinó que hem d’anar flanquejant cap a la dreta a buscar la R.

Descens: Rapelant per la via Escabroni-Escapullini. Sortirem assegurats de la R5 de la via Sol Solet flanquejant cap a la dreta a buscar la instal•lació de ràpel de la via Escabroni-Escapullini, que es troba a uns 5 metres aproximadament. Un cop a la mateixa farem el descens en tres ràpels de 45, 30 i 45 metres. El primer dels tres volat.



L'Amando al ràpel volat de la Escabroni-Escapullini. Fotos: Josep


Un cop a peu de via, sense encantar-nos massa, recollim el material i enfilem cap al cotxe, ja que ens queda poca estona de llum. Com que encara no hem menjat res des del matí, decidim anar-nos-en plegats a sopar a casa la “iaia” Cristina, que segur que estarà encantada com sempre de tenir-hi els nets! Tot sopant, comentem l’escalada, sembla que ha estat molt positiva. Espero que ho hagi gaudit tant com jo, i que puguem compartir cordada en properes ocasions.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada