Via Àfrica (5b - 75 metres) i Me'n vaig a Mallorca (6a+ - 70 metres)

Dissabte, 31 d’octubre, el Joan i jo quedem amb el Carlos per anar a escalar. El Carlos és un aspirant a cursetista que, donat que les places del curset d’escalada del CECB estaven complertes va quedar-ne fora. Quedem amb ell a Oliana i d’allà marxem cap a la Paret del Grau: vies assequibles, ben protegides, amb roca perfecte i de pocs llargs, ideal per començar!

Decidim que el millor és començar per la Via Àfrica, i després, un cop acabada, i si encara està animat en farem alguna altra de la zona.

A sota us deixo la ressenya de la via, del blog d’en Xavi:

Aproximació: Un cop al Coll de Nargó, enfilarem cap a les agulles de Nargó (Coll Piquer) on aparcarem. D’allà, fins a les vies no tenim més de 5 minuts.

A l’arribar a peu de via m’adono que m’he deixat el casc, comencem bé! Sort que la roca aquí és prou bona i podré escalar sense assumir masses riscos. Creuem els dits!

Aprofitant que encara no hi ha ningú, ens posem a la via Àfrica. Aquesta ja la he piada en una altra ocasió, de manera que comentaré únicament quatre detalls.

La idea inicial era que el Carlos fes el primer llarg, però ens adverteix que no està segur del tot de saber fer correctament la R. De manera que comença el Joan, que empalma primer i segon llarg.

El Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

Assegurant al Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

El Carlos, tot i ser bastant novell, es posa correctament a la roca i avança amb molta facilitat.

El Carlos progressant per la placa del L2 de la via Àfrica. Foto: Josep

A continuació faig jo el tercer llarg, sempre he trobat que és el millor de tots.

Assegurant al Joan des de la R3 de la Àfrica. Foto: Carlos

Un cop estem tots a la R, en lloc de rapelar per la via del Manelet, per on està pujant gent, ens desplacem cap a la via Me’n vaig a Mallorca per on baixem amb dos ràpels.

El Joan buscant la instal·lació de ràpel de Me'n vaig a Mallorca. Foto: Josep

Rapelant per la via Me'n vaig a Mallorca. Foto: Carlos

Acabada la via, i veient que el Carlos es troba còmode a la paret decidim provar la línia Me’n vaig a Mallorca, ja que al fer el ràpel, tant al Joan com a mi ens ha cridat l’atenció.

Material: Via totalment equipada, únicament necessitarem 8 cintes exprés i reunions. Si com nosaltres, es decideix empalmar algun llarg, millor portar 12 exprés.

L1 (6a – 25 metres). Sortirem amunt a buscar una primera panxa molt evident, on trobarem el primer pas de mirar-s’ho bé. Per superar el desplom per la vertical, ens caldrà posar-nos-hi molt bé de peus, ja que les presses de mans són escasses. Aquest pas es pot escamotejar lleugerament si sortim per l’esquerra del ressalt.

El Carlos treballant-se la sortida de la primera panxa. Fotos: Josep

Superat aquesta primera panxa, ens situarem sota un nou desplom similar a l’anterior però que, aquest cop, si que evitarem en la mesura del possible per l’esquerra. Seguidament trobarem el que possiblement sigui el pas obligat de 6a. Una sortida d’un diedre en bavaresa on ens resultarà bàsica una bona tècnica de peus si ens volem estalviar de tibar com bèsties. A partir d’aquí, arribarem a la R per terreny menys obligat.

El Carlos abans d'encarar el pas en bavaressa del L1. Foto: Joan

L2 i L3 (6a i 6a+ - 45 metres). Com que el Joan té el colze dolorit, decidim que jo faré els dos llargs restants. Sortirem de la R1 flanquejant en tendència cap a la dreta a buscar un diedre. Gairebé al capdamunt del diedre, ens haurem de situar a la placa per poder seguir progressant.

Al diedre de la sortida del L2. Foto: Carlos

Aquí entrarà en joc l’adherència, ja que la placa no presenta pràcticament cap opció franca per a les mans. Després d’uns metres, més psicològics que difícils, tornarem a situar-nos sobre un terreny més fàcil, que ja no deixarem fins la R2. Si com nosaltres es decideix empalmar el L2 i el L3, és millor no xapar a la R2 per evitar el fregament. Per sortir de la R2, haurem de superar un desplom bastant pronunciat. Per fer-ho, ens caldrà pujar peus i bloquejar d’una pinça amb la dreta mentre anem a caçar, en dinàmic, un pont de roca amb l’esquerra que costa de veure. No saps com, però l’acabes trobant! Es tracte d’un pas molt guapo, pel meu gust el millor de la via.

A punt d'encarar el desplom de l'inici del L3. Foto: Carlos

Superat el desplom, tornarem a tenir que treballar l’adherència sobre placa fins la R3, però trobant els reposos necessaris per progressar de forma relaxada. Val la pena ressaltar els últims deu metres de la via, on navegarem sobre un calcari perfecte d’aquells que es deixen fer.

Descens: Si anem en cordes de 60, podem muntar un únic ràpel fins a terra des de la R3. Les cordes arriben justes, però arriben bé. Tot i així, totes les reunions de la via estan equipades per rapelar.

Un cop a terra, decidim recollir el material i enfilar cap a Oliana a fer el got. La jornada ha estat rodona, és nota... marxem tots amb aquell somriure estúpid de satisfacció!