Últimes hores a Vegacervera

Dimecres 2 de setembre a la tarda, després de dinar, decidim portar al Jaume, al Jordi i al Rubèn a tibar una mica al Sector El Clavo. Nosaltres hi vàrem estar dilluns i pensem que pot ser un bon lloc perquè tinguin una primera presa de contacte amb el que trobaran després.

Podeu veure la localització del sector i els croquis de les vies aquí.

Un cop allà, ens equipem i el Joan els hi munta als nouvinguts la via Chorrera Negra (6b), per tal de que puguin provar la placa, i si volen la sortida pel sostre en top-rope.

Equipant-nos a l'arribada al Sector. Foto: Núria

El Joan al sostre de Chorrera Negra. Fotos: Núria

El primer en provar-ho és el Jaume, que no ho veu gens clar. Després de patir de valent a la placa, aconsegueix arribar al sostre. La sortida d’aquest li resulta extremadament dura, i s’ha de penjar en diverses ocasions abans d’aconseguir sortir-se’n. Seguidament ho proven el Rubèn i el Jordi, seguint, tots ells, la mateixa sort que el Jaume: molts problemes a la placa, i moltíssims al sostre. Ara ja saben com les gasten a les Hoces!

El Jaume a Chorrera Negra. Fotos: Josep

El Rubèn a Chorrera Negra. Foto: Josep

El Jordi a Chorrera Negra. Foto: Josep

La Núria còmodament instal·lada a peu de via. Foto: Edgar

És el meu torn. M’encordo i m’hi poso. Avui avançar per la placa ja no em costa tant, i la gaudeixo molt més. Ens anem acostumant a la placa! La sortida del sostre, increïble, xapes des d’abaix la primera xapa, d’aquí te’n vas a caçar la evident llastra vertical que et permet xapar la segona. Et col•loques bé i et gires per allargar-te a la fissura horitzontal dolenta de l’esquerra, rebot ràpid per pillar-te al pont de roca de dalt i... xapatge còmode de la tercera xapa. A partir d’aquí, incorporar-se i tibant de bones bústies, sortida del sostre i xapatge final a la reunió.

Sentint-me còmode a la placa de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Al increïble sostre de Chorrera Negra. Fotos: Edgar

Mentre estic a Chorrera Negra, l’Edgar es baralla en top-rope amb El Clavo (6b+), però, a l’igual que li va passar el dilluns, no aconsegueix treure’s el pas de 6b+ de la placa. Al final, tant el Joan com jo decidim provar la línia. Impressionant! El pas clau ens resulta del tot impossible, sort que estem treballant en top, ja que alguna de les caigudes a la placa hauria pogut implicar una refregada dolorosa!!!

El Joan sota l'atenta mirada del peu de la Núria. Foto: Núria

Estètica posició (??) al pas clau de El Clavo. Foto: Núria

Al final, veient que els nouvinguts n’han tingut prou, decidim tornar-nos-en cap a la casa de Villar del Puerto. Avui toca sopar de comiat. La Núria i jo hem de marxar cap a Tarragona per anar a un casament, i l’Edgar ha de tornar per feina. Realment, el lloc val molt la pena, llàstima que la Núria es fes mal el primer dia.

El peu de la Núria l'últim dia. Foto: Josep

Estic gairebé segur que ens hi tornaran a veure per aquí, ens ha quedat molta feina pendent.

Retorn a la Boyeriza

Dimarts 1 de setembre per la tarda, decidim acostar-nos novament al Sector de la Boyeriza. Té poca aproximació (ideal per la Núria), i a més és bastant ombrívol, fet que ens permetrà escapar de l’ambient calorós.

Així doncs, un cop dinats i equipats, ens posem al cotxe i ens adrecem cap allà. Malauradament no podrem deixar fotos d’aquesta segona visita al sector, ja que ens havíem quedat sense bateria, i vàrem deixar la càmera carregant a Villar del Puerto.

En arribar al sector, decidim que avui provarem alguna de les vies del sector principal: Sector Duendes.

El sector principal: Sector Duendes

Mala Sombra (V+/6a). El Joan i jo decidim iniciar l’escalfament en aquesta via, ja que sembla molt assequible. Després de pujar un tram herbós fàcil, hem d’encarar una placa més tècnica, fàcil de superar per la dreta. A partir d’aquí la via guanya en verticalitat fins a la reunió però no haurem de patir massa, ja que anirem trobant molt bons cantells. A nosaltres ens va semblar de Vº com a màxim.

Un cop l’hem encadenada, ens decidim a provar la via del costat, que també sembla bastant fàcil. No-nay (6b+?). Aquesta línia puja amb més verticalitat que l’anterior, però aquí les preses de mà escassegen molt més. Hi ha un primer pas de mirar-s’ho a mitja via, però el crux està al pas d’arribada a la R, on caldrà superar un petit ressalt, tibant de monodits i amb peus una mica precaris. Tot i així, ni a mi ni al Joan ens va semblar 6b+. Com a màxim 6a/6a+.

Mentre el Joan i jo escalfàvem, l’Edgar ha escollit una línia bastant bloquera al “Tocho del Camino”. Chocho (6a+). Es tracte d’una via molt curta, d’uns 7-8 metres, on s’ha d’aguantar de regletes minúscules i cantells roms. Primer comença per buscar els passos de forma aïllada. Penjant-se d’assegurança en assegurança aconsegueix treure’ls tots. Finalment, un cop ho té clar, es decideix a provar d’encadenar en top-rope, i aconsegueix el “green point” (encadenar en top) sense més problemes.

Aquí veiem la localització del Tocho del Camino

Un cop llestos, decidim anar a provar una fissura que fa molt bona pinta, i sembla de les que podem intentar fer. Poder perruno (6b+). El Joan s’agafa un estrep per si les mosques i encara decidit la via. S’ha de penjar a totes les xapes de la via a reposar, però al final arriba a la R, i deixa la via muntada per tal que l’Edgar i jo la puguem provar en top-rope. El primer en intentar-ho és l’Edgar, però, es tracte d’una via on cal fer encastaments de dits i mans, i això no li va massa. Després de penjar-se en varies ocasions, i quan gairebé estava a la R, decideix que ja en té prou, i que vol baixar. A continuació és el meu torn. L’entrada, molt dura, de tibar i caldrà encastar la mà per superar el primer tram. Aquí ja he de reposar! Superada l’entrada, ens ficarem a la fissura, i haurem de seguir encastant i tibant per anar progressant. En ocasions haurem d’ajudar-nos de l’exterior de la fissura per avançar, ja que per l’interior d’aquesta es pràcticament inviable. A l’arribar pràcticament a dalt de tot de la fissura, haurem de fer una sortida, flanquejant, cap a la placa de la nostra dreta, on serà imprescindible traccionar d’una “orella” oculta que cal buscar. D’aquí fins la R, canvi de xip, i a pujar per la placa, amb bona nansa però amb els braços molt tocats. Després d’algun que altre repòs, aconsegueixo plantar-me a la R. Collons, com apreta!
El Joan, al que li ha agradat molt la línia, decideix tornar-la a fer en top-rope. Aquesta vegada, tot i patir de valent, aconsegueix el seu "green point" del dia, i decideix que avui, ja ha escalat prou!

L’Edgar, agobiat per no haver encadenat la via de la fissura, tampoc té masses ganes de seguir escalant. Donat que jo tampoc estic frisant per seguir, decidim deixar-ho i anar-nos-en cap a la Pobla de Gordón a fer una birreta. D’allà, d’hora cap a la casa de Villar del Puerto que avui al vespre han d’arribar el Jordi, el Jaume i el Rubén.

Plaques, sostres i rasclers.

Dilluns 31 d’agost, després de dinar i fer una mica el “perro” al sofà, decidim acostar-nos a les Hoces de Vegacervera, a fer una mica d’esportiva a un dels sectors amb poca aproximació, per tal de que la Núria no hagi de caminar.

Després de revisar les ressenyes ens decidim per anar al Sector el Clavo, on hi ha varies vies d’esportiva amb una aproximació pràcticament nul•la.

Aproximació nul·la a les vies. Foto: Núria

Aquí us deixo la situació del sector, la foto de la paret i els croquis de les vies.

Localització del sector

Foto de la paret i croquis

Mentre la Núria es situa a un lloc estratègic per tirar-nos fotografies i l’Edgar s’ho va mirant a l’espera de la motivació, el Joan i jo ens equipem per començar a tibar.

Decidim encadenar en primer lloc la placa de Chorrera Negra (6b). La via comença amb una placa d’adherència de Vº (pas clau a l’inici, al anar a buscar la segona assegurança) i acaba sortint per un sostre brutal acotat de 6b, però amb bona nansa.

Placa d'adherència i sostre! Foto: Núria

Tant el Joan com jo, encadenem amb un repòs a la sortida del sostre.

El Joan encadenant Chorrera Negra. Fotos: Núria

Gaudint de valent a Chorrera Negra. Fotos: Núria

Per la seva banda, l’Edgar aprofitant que les vies comparteixen reunió, ha decidit que provarà la via El clavo (6b+) en top-rope. Tot i la motivació, la placa de 6b+ és terrible, i no pot treure’s els passos. Tibant de cinta aconsegueix superar el pas clau, i seguir pujant fins al sostre, on, a l’igual que nosaltres ha de fer un repòs per sortir.

L'Edgar a El Clavo. Fotos: Núria

El Joan animant a l'Edgar! Foto: Núria

Mentre l’Edgar puja, el Joan troba una via a la dreta de Pire Inesperado, que a la part superior té uns tubs d’òrgan brutals. Sense pensar-nos-ho, cap allà que anem. No tenim ni idea del grau, però la via té un pas d’adherència terrible per sortir de la segona assegurança, com a mínim de 6a+. Tant el Joan com jo, ens hem de penjar en nombroses ocasions d’aquest punt fins que aconseguim sortir. A partir d’aquí, a gaudir! Un tram més de placa, i arribada als tubs d’òrgan (rasclers), on gaudirem d’uns passos difícils de trobar per les nostres terres.

El Joan a la via dels Rasclers. Fotos: Núria

Treballant-me els passos dels Rasclers. Fotos: Núria

Contents amb les vies que hem provat aquesta tarda, i veient que comença a fer-se fosc, decidim tornar cap a Villar del Puerto, per sopar i preparar la jornada de demà.