Comencem amb mal peu!

Dissabte 29 d’agost, després de llevar-nos i esmorzar, aprofitem el matí per acabar-nos d’instal•lar i per anar a comprar menjar per aquests dies que estarem per Vegacervera. A la tarda, un cop dinats, ens acostarem a un dels sectors d’escalada esportiva de la zona que ens han recomanat: Valverdín-Pedrosa.


Anirem en cotxe fins a Valverdín, i un cop allà, amb l’evident paret a la nostra esquerra, buscarem un lloc per deixar el cotxe. Un cop equipats amb el material, i abundant aigua, ja que es tracte d’un sector orientat cap al sud, on ens hi tocarà el sol fins tard, enfilem cap a la paret. Nosaltres varem optar per anar al sector “Ponte en forma Cachalote”


El sol apretava de valent, i l’orientació del sector, no ens va permetre trobar ni un racó amb ombra. De totes maneres, el Joan, com sempre ben fanàtic, escull via per tal de que l’assegurem.

Comencem amb Mi uno y tu cero (6a+). Pas clau al desplom de sortida, on haurem d’apretar de valent per poder xapar la primera, i arribar a la segona assegurança. D’aquí seguirem per placa amb bons cantells fins a un segon desplom. Aquest ja té molta més nansa que el de l’inici de la via, però també ens farà tibar. Superat aquest segon ressalt. Navegada més fàcil fins a la R. El Joan per equipar la línia, ha de tibar de cinta a l’entrada de la via i s’ha de penjar als passos claus. Veient que “pica”, la Núria i jo, decidim forçar-ho en top-rope.

El Joan a l'últim tram de Mi uno y tu cero. Foto: Núria

Al pas clau de l'entrada de Mi uno y tu cero. Foto: Núria

Prepara't per superar el segon ressalt de Mi uno y tu cero. Foto: Núria

D’aquí passem a la via del costat, Se te dobla el mango (6b), entrada per placa d’adherència fineta, on cal fixar-s’hi bé per no anar avall. Arribem a una llastra invertida, ens hi posem bé, i haurem de superar un ressalt confiant en unes gotes d’aigua per la nostra mà esquerra, que ens han de permetre anar a caçar un forat millor més amunt. Superat el desplom, la via perd dificultat fins la R.

L'Edgar patint a la placa de Se te dobla el Mango. Foto: Núria

Sense adonar-nos, el Joan i jo ja estem a No ensucies los gallumbos (6b), a la dreta de l’anterior via. Uns deu metres de placa brutal d’adherència, per aconseguir arribar a una llastra salvadora. Des de la llastra, a treballar-se una fissura, un pel herbosa, fins la R.

Si volem gaudir del calcari de la zona, ens haurem d’adaptar ràpid a les plaques d’adherència que trobem per aquí. Al no estar-hi avesats, patim de valent a cada pas.

Sembla que l’Edgar ha trobat una via que el motiva, Nostromo (7a+), un desplom criminal de regleta petita. Fa diversos intents, i després de penjar-se en nombroses ocasions a la primera xapa aconsegueix arribar a la segona. D’aquí, però, ja no surt, i acabem per desmuntar-ho.

Per la seva banda, la Núria s’ha posat a Ciudad sin ley (V+), una via a l’esquerra de les que hem provat. Comença bé, xapa la primera, i avança, posant-s’hi d’allò més bé fins la segona xapa. A partir d’aquí, però, no aconsegueix veure com superar un petit ressalt que l’ha de portar a la tercera xapa. Ho intenta per l’esquerra, flanqueja una mica a la dreta, recula novament, ... i torna, ara per la dreta, recula novament. Finalment, sembla que troba la forma de treure’s el pas, i arribar a una presa bona que l’haurà de permetre xapar còmode la tercera assegurança, però, ha estat massa estona buscant la forma de sortir-se’n, li fallen les forces i ... avall va!!! No és un “saque” molt bèstia, però ha tingut la mala fortuna de torçar-se el peu esquerra al picar amb la paret. Ràpidament, la baixem de la via. Li fa molt mal, i ens comenta que el turmell li ha fet un temible “crack”. Mentre el Joan la porta fins les motxilles, jo desequipo la via. En pocs minuts, ja estem llestos per marxar. L’Edgar i el Joan agafen el material, mentre que jo em carrego la Núria a l’esquena. Cap avall a buscar el cotxe i cap a casa. Allà tenim gel i antiinflamatoris. Esperem que no sigui res, però haurem de veure com evoluciona. Comencem bé!!!

La Núria treballant-se la via Ciudad sin Ley. Fotos: Josep

El Joan carregant a la Núria fins les motxilles. Foto: Josep

Després de posar-s'hi gel, sopar i pendre's un antiinflamatori, sembla que es troba una mica millor. Decidim que demà ens acostarem a un centre mèdic per tal de descartar qualsevol traumatisme greu.

La Núria. Avui, "cornua y apalea". Foto: Josep