Retorn a la Boyeriza

Dimarts 1 de setembre per la tarda, decidim acostar-nos novament al Sector de la Boyeriza. Té poca aproximació (ideal per la Núria), i a més és bastant ombrívol, fet que ens permetrà escapar de l’ambient calorós.

Així doncs, un cop dinats i equipats, ens posem al cotxe i ens adrecem cap allà. Malauradament no podrem deixar fotos d’aquesta segona visita al sector, ja que ens havíem quedat sense bateria, i vàrem deixar la càmera carregant a Villar del Puerto.

En arribar al sector, decidim que avui provarem alguna de les vies del sector principal: Sector Duendes.

El sector principal: Sector Duendes

Mala Sombra (V+/6a). El Joan i jo decidim iniciar l’escalfament en aquesta via, ja que sembla molt assequible. Després de pujar un tram herbós fàcil, hem d’encarar una placa més tècnica, fàcil de superar per la dreta. A partir d’aquí la via guanya en verticalitat fins a la reunió però no haurem de patir massa, ja que anirem trobant molt bons cantells. A nosaltres ens va semblar de Vº com a màxim.

Un cop l’hem encadenada, ens decidim a provar la via del costat, que també sembla bastant fàcil. No-nay (6b+?). Aquesta línia puja amb més verticalitat que l’anterior, però aquí les preses de mà escassegen molt més. Hi ha un primer pas de mirar-s’ho a mitja via, però el crux està al pas d’arribada a la R, on caldrà superar un petit ressalt, tibant de monodits i amb peus una mica precaris. Tot i així, ni a mi ni al Joan ens va semblar 6b+. Com a màxim 6a/6a+.

Mentre el Joan i jo escalfàvem, l’Edgar ha escollit una línia bastant bloquera al “Tocho del Camino”. Chocho (6a+). Es tracte d’una via molt curta, d’uns 7-8 metres, on s’ha d’aguantar de regletes minúscules i cantells roms. Primer comença per buscar els passos de forma aïllada. Penjant-se d’assegurança en assegurança aconsegueix treure’ls tots. Finalment, un cop ho té clar, es decideix a provar d’encadenar en top-rope, i aconsegueix el “green point” (encadenar en top) sense més problemes.

Aquí veiem la localització del Tocho del Camino

Un cop llestos, decidim anar a provar una fissura que fa molt bona pinta, i sembla de les que podem intentar fer. Poder perruno (6b+). El Joan s’agafa un estrep per si les mosques i encara decidit la via. S’ha de penjar a totes les xapes de la via a reposar, però al final arriba a la R, i deixa la via muntada per tal que l’Edgar i jo la puguem provar en top-rope. El primer en intentar-ho és l’Edgar, però, es tracte d’una via on cal fer encastaments de dits i mans, i això no li va massa. Després de penjar-se en varies ocasions, i quan gairebé estava a la R, decideix que ja en té prou, i que vol baixar. A continuació és el meu torn. L’entrada, molt dura, de tibar i caldrà encastar la mà per superar el primer tram. Aquí ja he de reposar! Superada l’entrada, ens ficarem a la fissura, i haurem de seguir encastant i tibant per anar progressant. En ocasions haurem d’ajudar-nos de l’exterior de la fissura per avançar, ja que per l’interior d’aquesta es pràcticament inviable. A l’arribar pràcticament a dalt de tot de la fissura, haurem de fer una sortida, flanquejant, cap a la placa de la nostra dreta, on serà imprescindible traccionar d’una “orella” oculta que cal buscar. D’aquí fins la R, canvi de xip, i a pujar per la placa, amb bona nansa però amb els braços molt tocats. Després d’algun que altre repòs, aconsegueixo plantar-me a la R. Collons, com apreta!
El Joan, al que li ha agradat molt la línia, decideix tornar-la a fer en top-rope. Aquesta vegada, tot i patir de valent, aconsegueix el seu "green point" del dia, i decideix que avui, ja ha escalat prou!

L’Edgar, agobiat per no haver encadenat la via de la fissura, tampoc té masses ganes de seguir escalant. Donat que jo tampoc estic frisant per seguir, decidim deixar-ho i anar-nos-en cap a la Pobla de Gordón a fer una birreta. D’allà, d’hora cap a la casa de Villar del Puerto que avui al vespre han d’arribar el Jordi, el Jaume i el Rubén.