Projecte Ocellets al sac!

Diumenge 16 d’agost al matí, quedem novament la Núria, el Joan, l’Edgar i jo per acostar-nos a Collsuspina, per fer alguna cosa abans de dinar.

Un cop allà, ens equipem i decidim que farem. La Núria, el Joan i jo, anem a escalfar una mica, mentre que l’Edgar es queda buscant algun projecte que el motivi.

La Núria, el Joan i jo, ens posem a Puta (5c), una via de forats i placa, de les fàcils del sector. Entrada tibant, per posar-se a una placa de forats d’anar fent, fins que arribem a un desplom que evitem per la seva esquerra, el pas clau de la via.

El Joan al pas clau de la Puta. Foto: Josep

Un cop l’hem fet els tres, ens posem a Cercant el Gest (6a+), té l’entrada comuna amb la via Puta, però després segueix recte cap al desplom, que el supera pel mig. No cal dir que el pas clau està a la sortida del desplom, on cal caçar un bidit amb la dreta mentre estem bloquejant amb l’esquerra. El pas es pot escamotejar una mica si al superar el sostre ens obrim de cames i treballem amb oposició amb el desplom oposat que surt a la nostra dreta. Al fer-la, em ressenteixo de l’estrebada al tendó del colze que m’havia fet ahir, i decideixo que per mi ja n’hi ha prou. No vull lesionar-me abans de començar les vacances.

El Joan xapant a la part central de Cercant el Gest. Foto: Josep

En aquestes, el "blokeru" Edgar ja ens ha escollit via. Nosaltres li havíem suggerit l’Albert-Fede o l’Ocellets, però ell prefereix fer la que passa entre aquestes dues. Té l’entrada comuna a l’Albert-Fede, però després es desvia per seguir una placa brutal d’adherència. La via no té nom i està ressenyada de 7a+/b. Per tal de que pugui provar-la, el Joan fa la via Ocellets (6b), i des de dalt, li munta el top-rope a l’Edgar. L’Edgar la visualitza, i sense pensar-s’ho més l’ataca. Resol l’entrada sense problemes, però a l’arribar a la placa, s’ha de penjar. Fa diversos intens, però no aconsegueix treure’s els passos i prefereix deixar-ho.

L'Edgar, "encadenant a vista" el seu projecte del dia. Video: Josep

La Núria per la seva part encadena en top-rope la via Ocellets sense cap problema, la propera vegada, l’animaré a fer-la de primera ja que s’ho ha tret com si res.

La Núria treballant a la placa de l'Ocellets. Fotos: Josep

Com que em sento motivat, decideixo fer també l'Ocellets, ja que la tinc entre els meus projectes. Tot i no voler tibar gens, a l’entrada he d’esforçar-me per xapar la primera, a partir d’aquí, anar-s’ho treballant, sobretot de “coco” ja que la via està una mica mal protegida, i en cas de caiguda... al final però, un altre projecte al sac! Ara ja marxaré content.

Encadenant el meu projecte "Ocellets" (6b) Fotos: Núria

Un cop a la reunió d'Ocellets, aprofito per equipar la via Albert-Fede per tal de que l’Edgar la pugui provar en top-rope. Com abans, resol molt bé l’entrada, però al pas de posar-se a la placa s’ha de penjar. Després d’un parell d’intents, arriba a la R.

Són pràcticament les dues del migdia, així que decidim baixar cap a Calders a fer el vermutet i a comentar la jugada.