Fent deures al Cargolaire

Divendres 15 d’agost, ens ajuntem el Joan, l’Edgar i jo, i anem a tibar una mica al Cargolaire. La Núria ens acompanya, però marxa de seguida ja que té un compromís.

Com que ahir varem estar a Les Puces, sense apurar, decidim que avui toca posar-s’hi de valent.

Per escalfar, comencem amb La Tremenda (6a+). Es tracte d’una via d’entrada bloquera, on cal superar un bombet per entrar a la placa, d’aquí a la reunió, una passejada. S’hi posa l’Edgar, i s’ha de penjar a la sortida del bombet, al tornar-hi encadena sense problemes. El mateix em passa a mi, i al Joan. Sembla que no anem bé!

Un cop feta, decidim anar per feina, i ens posem a La Bruixa de Blair (6b+). És una via molt similar a la Tremenda, entrada bloquera per situar-se a sota un bombet, aquí ens haurem de col•locar, per buscar alguna presa sobre el sostret que ens permeti sortir a la placa, un cop fet, de tranquis fins a la R. S’hi posa l’Edgar, i cau a l’intentar superar el bombet, al tornar a provar el pas, surt sense massa problemes a la placa, i completa la via. És el meu torn, m’hi poso, i ja d’entrada, pateixo de valent per situar-me sota el bombet, malament anem! A l’intentar sortir, no aconsegueixo caçar la presa bona, i tibo d’una regleta que no em permet sortir. Desastre, m’he de penjar!!! Després de batallar-hi una bona estona més, aconsegueixo treure’m el pas i arribar a la reunió. Sembla que avui no pinta bé!!! És el torn del Joan, si jo no tinc el dia, ell menys!!! S’ha de penjar a l’entrada de la via, ni tan sols aconsegueix arribar al bombet. Es desespera, però no desisteix, després de penjar-se gairebé a totes les xapes, arriba a la R. Veient com ha anat el tema, decidim tornar-hi tots. L’Edgar si posa, però a l’igual que li havia passat la primera vegada, s’ha de penjar a la sortida del bombet, i acaba encadenant amb un repòs. Ara és el meu torn, m’agafo l’entrada molt millor que la primera vegada, sense cremar-me tant, i em situo sota el bombet ràpidament, un cop situat, caço amb l’esquerra una banyeta petita i amunt, no és la bona, però no m’ho penso, i els ànims del Joan i l’Edgar m’obliguen a no rendir-me. Fet! Ja sóc a la placa, respiro fons i fins la R. Encadenada! Una més al sac! El Joan, que no ho tenia clar, es motiva al veure que l’he encadenat i s’hi posa amb ganes. L’entrada se l’agafa perfecte, es situa sota el bombet, el lluita, i... violà! Ja es a la placa i encadena també! Va foll! A més, avui té un sopar amb amics escaladors, i ens comenta que ja frisa per explicar-ho! Li diem a l’Edgar si la vol tornar a provar, però prefereix deixar-la pendent i anar a una altra via, per acabar de destrossar-nos abans de marxar.

L'Edgar a l'entrada de la Bruixa de Blair. Foto: Núria

Lluïtant sota el bombet de sortida a la placa. Foto: Núria

El Joan a la placa de la Bruixa de Blair. Foto: Núria

L’escollida és La Marrana (6c), via molt bloquera, amb una entrada desplomada i on cal apretar de valent per superar el desplom de sortida que ens permetrà situar-nos sobre un petit ressalt des d’on seguirem tibant fins a la R. No l’hem provada mai, per tant, a veure que surt. L’Edgar, que diu que aquesta via el motiva molt, si posa primer. Xapa la primera, i després de penjar-se i barallar-se amb el pas, aconsegueix xapar la segona. Però, a partir d’aquí hi ha el pas de la via. Ho prova sense descans, però no aconsegueix treure’s el pas. Finalment el baixem. M’hi poso jo, i tampoc sóc capaç de treure’m el pas a la tercera xapa. Per tal de poder provar-ho en top-rope, decidim muntar la via amb l’ajuda d’un estrep, i com que hi estic ficat, me’l passen a mi. Encadeno la Marrana en artifo! El Joan marxa i ens deixa a l’Edgar i a mi per provar la via en top. Ens anem alternant entre els dos, per provar de trobar el pas de sortida, l’Edgar sembla que el troba amb un encastament de cama, però, com que les forces ens fallen i els últims “pegues” ja els fem sota la llum dels frontals, decidim anar cap al Racó a fer la birra, i la deixem com a deures per la propera.

L'Edgar barallant-se amb La Marrana. Fotos: Josep