Ventana Indiscreta (6a - 180 metres)

Tal com havíem acordat el dia anterior, el Joan, la Núria i jo, quedem a les 8 del matí de dissabte 22 d'agost a Sallent, per anar cap al Pedraforca. Un cop a Saldes, després del cafè de rigor i d’escollir via entre les ressenyes que portem, comencem la nostra ascensió cap al Mirador de Gresolet.

Després de recollir aigua fresca a la font i d’equipar-nos degudament amb tot el material, decidim anar a fer una ullada a la línia de ràpels que s’han de muntar per arribar al peu de la via escollida: Ventana Indiscreta. Aquí us deixem la ressenya d’Onaclimb.


Aproximació: pràcticament nul•la. El que nosaltres anomenem una aproximació 5 estrelles. A tocar de la barana de les escales que ens porten cap al mirador, trobarem un arbre amb dos soques des d’on muntarem la primera instal•lació de ràpel. Des d’aquí, únicament haurem d’anar buscant les reunions de la nostra via. Nosaltres no varem enllaçar cap ràpel, tot i que sembla possible empalmar el R3 amb el R1.

Material: Ens caldran unes 10 cintes exprés i reunions. Nosaltres portàvem també tascons i un joc de camalots C3 (00 – 1), però únicament vàrem utilitzar el 1. També serà necessari portar alguna baga i maillon per muntar la primera instal•lació de ràpel a l’arbre de dues soques.

El Joan preparant la instal·lació de rapel. Foto: Josep

Nosaltres no vàrem rapelar fins la R0, ja que a l’arribar a la R1, ens va semblar que el primer llarg de IV no tenia massa interès: poc vertical i amb roca discreta. Per tant, el primer llarg no el vàrem fer. Un cop a punt, ens repartim els llargs amb el Joan, ell farà el L2 i L3, mentre que jo faré el L4 i L5. La Núria, prefereix no tirar de primera.

La Núria i el Joan als ràpels. Foto: Josep

L2 (V – ≈35 metres). Llarg per habituar-se al tipus de roca, que per cert, és més bona del que esperàvem inicialment. Comença amb tendència a l’esquerra i la primera assegurança allunya una mica. El llarg, tot i tenir les assegurances justes, no permet completar la protecció, i això ens fa treballar de valent el “coco”. Tot i així, la moderada dificultat del llarg fa que aviat et trobis còmode a la roca.

Des de la R2. Foto: Núria

L3 (6a – ≈40 metres). En aquest llarg trobem dues parts diferenciades, en una primera part, has de superar un lleuger desplom, on trobem el pas de 6a. Aquest pas, tot i anar de segon, em va costar força, ja que al sortir del desplom vaig tenir que bloquejar de preses bastant dolentes, mentre mirava de trobar algun lloc còmode pels peus. Un cop superat el desplom, continuarem pujant superant un segon ressalt, per la seva dreta i flanquejarem a l’esquerra fins a la R. Llarg recomanable.

El Joan un cop superat el pas de 6a. Foto: Josep

La Núria iniciant el pas clau del L3. Foto: Josep

L4 (V – ≈35 metres). Per mi, el millor llarg de tots. Començarem sortint flanquejant cap a la nostra dreta per anar a caçar un pitó vell. A partir d’aquest, la nostra via comença a pujar, sempre amb tendència cap a la nostra esquerra. En el nostre navegar, anirem superant lleugers ressalts desplomats, amb molt bona nansa, fins que arribarem a un últim ressalt, més acusat que la resta i que ens implicarà apretar una mica més. Aquí vaig completar la protecció amb el C3. Superat aquest, a pocs metres trobarem la R.

El Joan arribant a la R4. Foto: Josep

L5 (IV – 40 metres). Gaudirem de la primera meitat del llarg, sobre bona roca, i baixa dificultat, però la segona meitat del llarg ja és un altre tema. Haurem de treballar amb compte, sobre roca bastant trencada fins la R.

Descens: No n’hi ha!!! Únicament haurem de saltar la barana, i ja estarem al pàrquing.

Un cop a dalt, després de saludar al nombrós públic que aquesta via implica, ens trobem amb l’Edgar, que ja ens està esperant per anar a dinar. Decidim baixar a fer un most a Saldes, i a la tarda proposen d’acostar-se a Malanyeu, tot baixant cap a Calders, per acabar de rematar el dia fent esportiva.