Arièja III: Quié de Sinsat – L’amie serfouette (5c – 125 metres)

Dijous 30 de juliol, després del “tute” que ens havíem fet el dia anterior, ens decidim a fer alguna coseta no massa dura, per tal de reposar una mica.

Ens decidim per anar al Sector GR4b del Pubis, a la Quié de Sinsat.

Aproximació: Ens arribem fins a Sinsat, i després de deixar el cotxe al pàrquing de la zona d’escalada, comencem l’ascensió fins al Pubis. Tot i que tenim la sort de que el sol no apreta massa, la pujada és realment dura. 45 minuts d’ascensió per un corriol dret, dret.

Un cop a dalt, ens decidim per la via “L’amie serfouette”, via totalment equipada de poca dificultat sobre calcari excel•lent. Aquí us deixo la ressenya de CAF Montagnards Ariégeois:

Material: 12 cintes exprés i reunions. Tot i així, es tracte d’una via que es podria protegir perfectament amb friends, tascons i bagues, ideal per practicar l’escalada semiequipada.

Preparant el material. Foto: Josep

L1 (5b – 30 metres). Llarg fàcil, on vas trobant forats increïbles per anar progressant.

La línia del 1er llarg. Foto: Josep

Des de la 1era reunió. Foto: Josep

L2 (5c – 30 metres). Aquest llarg segueix la tònica del llarg anterior, però té un passet de placa al mig, on cal treballar l’adherència.

La línia del 2n llarg. Foto: Josep

L3 (5b – 30 metres). Llarg de tràmit, fàcil i una mica herbós.

El Joan al 3er llarg. Foto: Josep

L4 (5c – 35 metres). El millor llarg amb diferència. Diedre que segueix una fissura, que es podria protegir sense problemes, però que està totalment equipat. A la sortida del diedre, s’ha de superar un sostret abans d’arribar a la reunió. Per aquest llarg, ja val la pena fer la via.

El diedre de l'ultim llarg. Foto: Josep

Després d’aquest llarg, es pot continuar pujant, empalmant amb alguna de les vies del Sector Jeanne. Nosaltres ho hauríem fet, però entre que havíem deixat les motxilles abaix i la calor començava a apretar de valent, vàrem decidir deixar-ho córrer i tornar-nos-en al càmping a fer relax.

Descens: anirem a l’esquerra seguint unes fites que ens portaran fins a unes cordes fixes per baixar, d’aquí, seguint un corriol a l’esquerra, arribarem novament a peu de via, on podrem agafar el camí de baixada al pàrquing.

Arièja I: Quié de Sinsat (La Dalle)

L’última setmana de juliol, com que teníem uns dies de festa, varem decidir anar-nos-en amb en Joan a Arièja. L’objectiu principal era l’ascensió per les plaques de gneis a la Dent d’Orlú per alguna de les seves vies de la cara sud-est, i aprofitant que estàvem allà fer alguna cosa més pel magnífic calcari dels sectors de Sinsat.

El dimarts 28 de juliol, a primera hora del matí varem marxar cap a Ax les Thermes. Abans de dinar ja estàvem instal•lats al càmping. Després de dinar alguna cosa, varem decidir acostar-nos a Sinsat a fer una mica d’esportiva de “tranquis”, per anar entrant en matèria, ja que al dia següent ens havíem proposat fer 1.100 metres d’escalada.

Un cop a Sinsat, per tal de tenir que caminar poc, ens vàrem decidir pel sector “La Dalle”, ja que l’aproximació al mateix és ràpida. Aquí us deixo la ressenya de la zona escollida:



Sector amb un calcari excel•lent, però una mica “sobat”, ja que es tracte dels primers sectors oberts.

Falaises Sinsat: Sector La Dalle (part dreta). Foto Josep

Decidim començar amb Lichen Globe Trotter (#18, L1 5b+ - 20 metres), via amb molts forats que evita un sostre per la seva dreta. Fàcil i ideal per anar tantejant el terreny.

Feta aquesta ens animem a provar Esculape (#21, 6a – 20 metres). Placa fineta, amb el pas clau a la travessia que fa cap a l’esquerra, i sortida de tibar fins a la reunió.

Gaudint a Lichen Globe trotter. Foto: Joan

Com que ens trobem força bé, ens animem amb Flemme Olympique (#22, 6b+ - 20 metres). Té l’entrada comuna amb la via Esculape, però en lloc de desviar-se en travessia a l’esquerra, aquí sortim recte amunt. A aquesta alçada trobem un pas molt finet que ens obliga a apretar per poder xapar. Un cop xapats, tenim dos passos realment durs on cal tibar de valent. Primer tibant d’una regleta petita que ens ha de permetre caçar una pinça, d’on cal bloquejar per poder tornar a xapar i sense encantar-se, sortir en dinàmic amunt, tibant de regletilles i confiant en l’adherència dels peus. La part final fins la reunió ja baixa la dificultat. Tant el Joan com jo, varem patir de valent per treure-la. Al final va caure, però amb algun repòs!

Abans de marxar, volíem provar Pas du trou (#20, 6a+ - 20 metres), però l’entrada, d’adherència, ens va semblar molt sobada i varem decidir deixar-ho, i tornar-nos-en al càmping, a sopar i a preparar-nos per l’endemà. Ens es espera un dia dur!!!