Arièja I: Quié de Sinsat (La Dalle)

L’última setmana de juliol, com que teníem uns dies de festa, varem decidir anar-nos-en amb en Joan a Arièja. L’objectiu principal era l’ascensió per les plaques de gneis a la Dent d’Orlú per alguna de les seves vies de la cara sud-est, i aprofitant que estàvem allà fer alguna cosa més pel magnífic calcari dels sectors de Sinsat.

El dimarts 28 de juliol, a primera hora del matí varem marxar cap a Ax les Thermes. Abans de dinar ja estàvem instal•lats al càmping. Després de dinar alguna cosa, varem decidir acostar-nos a Sinsat a fer una mica d’esportiva de “tranquis”, per anar entrant en matèria, ja que al dia següent ens havíem proposat fer 1.100 metres d’escalada.

Un cop a Sinsat, per tal de tenir que caminar poc, ens vàrem decidir pel sector “La Dalle”, ja que l’aproximació al mateix és ràpida. Aquí us deixo la ressenya de la zona escollida:



Sector amb un calcari excel•lent, però una mica “sobat”, ja que es tracte dels primers sectors oberts.

Falaises Sinsat: Sector La Dalle (part dreta). Foto Josep

Decidim començar amb Lichen Globe Trotter (#18, L1 5b+ - 20 metres), via amb molts forats que evita un sostre per la seva dreta. Fàcil i ideal per anar tantejant el terreny.

Feta aquesta ens animem a provar Esculape (#21, 6a – 20 metres). Placa fineta, amb el pas clau a la travessia que fa cap a l’esquerra, i sortida de tibar fins a la reunió.

Gaudint a Lichen Globe trotter. Foto: Joan

Com que ens trobem força bé, ens animem amb Flemme Olympique (#22, 6b+ - 20 metres). Té l’entrada comuna amb la via Esculape, però en lloc de desviar-se en travessia a l’esquerra, aquí sortim recte amunt. A aquesta alçada trobem un pas molt finet que ens obliga a apretar per poder xapar. Un cop xapats, tenim dos passos realment durs on cal tibar de valent. Primer tibant d’una regleta petita que ens ha de permetre caçar una pinça, d’on cal bloquejar per poder tornar a xapar i sense encantar-se, sortir en dinàmic amunt, tibant de regletilles i confiant en l’adherència dels peus. La part final fins la reunió ja baixa la dificultat. Tant el Joan com jo, varem patir de valent per treure-la. Al final va caure, però amb algun repòs!

Abans de marxar, volíem provar Pas du trou (#20, 6a+ - 20 metres), però l’entrada, d’adherència, ens va semblar molt sobada i varem decidir deixar-ho, i tornar-nos-en al càmping, a sopar i a preparar-nos per l’endemà. Ens es espera un dia dur!!!