Via Esperó Màgic (V+ - 110 metres)

Dissabte 25 de juliol, decidim anar-nos-en a la Prenyada, esperant trobar ombra, a fer la línia “L’espero Màgic”. Som el Joan, la Núria i jo.

Aproximació: Aparquem al Monestir i enfilem cap a Sant Benet. Després d’una mitja hora llarga, ens plantem a l’alçada de la Prenyada, i busquem el començament de la via, que es troba a sobre una feixa. Tot i que, segons la nostra ressenya, hauríem de trobar ombra, sembla que avui, el sol serà el nostre company fidel durant tot l’itinerari.

Aquí us deixo la ressenya de la via, extreta del blog d’en Bullarolas, tot i que nosaltres portàvem la ressenya de la guia RockTopo.

Material: 8 cintes exprés, reunions i cordinos per merlets (opcional).

Un cop a punt, ens repartim els llargs: el Joan farà els dos primers, i jo els dos següents. La Núria prefereix fer de segona ja que, segons la ressenya que portem, els llargs són una mica exposats, en especial els dos últims.

L1 (V – 40). La primera assegurança està una mica amunt, però és fàcil arribar-hi. D’aquí cap a l’esquerra per anar a buscar una fissura amb pitons, on pots completar la protecció algun friend o tascó. El Joan va posar un tascó que va saltar a la primera de canvi. Un cop deixem la fissura, flanquejarem cap a l’esquerra a buscar la reunió, aquest és el pas més compromès del primer llarg, ja que el grau d’exposició és elevat. Des del meu punt de vista, és millor no apurar fins que s’acaba la fissura per iniciar el flanqueig a l’esquerra, d’aquesta manera és més fàcil posar-se a la vertical de la reunió.

El Joan anant a buscar la fissura al primer llarg. Foto: Josep

La Núria a l'inici del primer llarg. Foto: Josep

L2 (V+ – 30). El llarg més dur i vertical de la via. La primera assegurança està francament lluny, però la resta del llarg està ben protegit. Sortirem amunt, navegant per un camp de patates amb molt bona presa on ens caldrà apretar donada la verticalitat. En alguna part del recorregut, jo diria que fins i tot desploma. L’ambient d’aquest llarg és molt guapo.

L3 (V – 20). Llarg vertical, amb ambient i molts “bolus”. Aquí les assegurances allunyen una mica més, i costen de trobar, però pots protegir-lo amb merlets. Un llarg fantàstic. Jo vaig muntar un parell de merlets.

El Joan i la Núria iniciant el tercer llarg. Foto: Josep

Un dels merlets que vaig posar al 3er llarg. Foto: Josep

L4 (V+ – 20). Mateixa tònica que el llarg anterior. Cal anar en compte de no perdre’s per la placa i saltar-se alguna de les escasses assegurances que hi ha, tot i així, els merlets seran la millor opció, si l’exposició és massa per nosaltres.

La Núria al final del 4rt llarg. Foto: Josep

El Joan fent el "capullo". Foto: Josep

Un cop a dalt el cim, a gaudir d’una de les millors panoràmiques de Montserrat: Gorros, la Mòmia, l’Elefant, el Cavall, Diables, l’Aeri, el Montgròs, ... espectacular.

El triplet al cim.

Una cordada pujant en "càpsula" a la GEDE de l'Elefant. Foto: Josep

Descens: anirem a buscar una instal•lació de ràpel que hi ha a la cara oest de la Prenyada. Hi ha l’opció de baixar amb dos ràpels (20-30), però nosaltres arnàvem amb cordes de 60 i varem fer-ho en un de sol, sense masses problemes. Un cop abaix, seguirem una canal que ens portarà fins a Sant Benet i d’aquí, cap al Monestir (45’).

La Núria, iniciant el ràpel de descens. Foto: Josep