Continuïtat a la Cova de l'Arcada

Divendres 24 de juliol, quedem a les 4.15 per anar a escalar a la Cova de l’Arcada, som el Joan, el Roger, l’Edgar, la Núria, el Pablo, el Gerard i jo. Ens repartim als cotxes i sortim cap allà.

Un cop al Sector de la Desdentegada, ens separem en grupets i ens posem a escalfar. Aquí totes les vies són molt llargues i és un lloc perfecte per practicar la continuïtat. El Pablo i el Gerard que estan molt forts, comencen directament per la via #14 (6a+), i amb ells s’ajunta l’Edgar. Tots tres encadenen sense masses problemes.

El Joan i la Núria es posen a la via #17 (5c), i el Roger i jo a la #18 (5c), via de continuïtat amb dos passos finets a l’entrada on s’ha d’anar en compte per no patinar de peus. La resta, placa d’anar-s’hi posant. No implica massa dificultats.

A continuació decideixo posar-me a la via #15 (6a), una altra via de continuïtat, com gairebé totes les del sector, on la dificultat resideix a superar els primers 10-15 metres, molt finets i on cal apretar de peus i jugar amb l’equilibri del cos. Superats els metres inicials, seguirem treballant-nos la placa fins la reunió, però ara ja amb més comoditat.

Seguidament me’n vaig a la via #23 (6b), la setmana passada me l’havia estat mirant, i tenia ganes de provar-la a vista. M’hi poso, i només començar patino de peus i avall!!! El Roger m’anima i m’hi torno a posar, supero l’entrada fineta i relliscosa, per seguir per una placa que es va deixant fer fins a l’alçada d’una balma. La sortida de la balma és el pas clau, aprofito el sostret que fa la balma amb la ma dreta en invertida per pujar els peus tot el possible, i amb l’esquerra tracciono d’una rugositat miserable per allargar-me sobre la balma. Quan ja creia que no podria aguantar més el bloqueig, veig un forat salvador i el caço!!! Xapo, i amunt que fa pujada. La resta de la placa, de mirar-s’ho bé! Passos delicats on cal apretar de peus, i, quan més apurat et trobes apareix el forat salvador que et permet seguir endavant. Via molt guapa.

El Roger a la via #23. Foto: Núria

Amb la moral molt alta, i seguint les recomanacions del Joan, la Núria i el Pablo, em poso a la via #27 (6b), placa vertical de continuïtat mantinguda durant tota la seva longitud, uns 30-35 metres. És una via on cal tenir molta pila i fer un intens treball de peus, ja que els reposos són molt escassos. No l’encadeno a vista, ja que gairebé a dalt de tot, m’he de penjar per descansar. Quina ràbia!!! Després del repòs segueixo amunt i acabo els 5-6 metres que em faltaven.

A la via #27. Foto: Núria

Sense gairebé adonar-nos-en, ja se’ns ha fet fosc, i ens toca tornar fins al cotxe amb l’ajuda dels frontals!

Ja tinc deures per la propera visita, encadenar d’una tirada la #27, i provar les seves veïnes la #26, un 6a+ duríssim pel que comenten el Joan i la Núria, i la #28, un 6c assequible.