Tarda al Cargolaire

Dimecres 22 de juliol. El Joan em passa a buscar per casa, i anem al Cargolaire a tibar una mica. Des de diumenge que no fem res, i necessitem treure’ns el “mono”.

Decidim prendre’ns-ho amb calma, i comencem amb Societat del malestar (5c), placa fineta amb bona roca, on el secret està en posar-s’hi bé i controlar el joc de peus. Per mi el pas clau està al anar a buscar la tercera xapa. M’hi poso de primer i l’encadeno sense problemes. El Joan intenta provar una variant i té el primer “saque” del dia, a la segona l’encadena sense dificultats per on toca.

Seguim amb la via veïna, Solarium (6a), placa fineta, similar a l’anterior, però una mica més dura. Entrada rara, anant a buscar un bidit invertit, flanqueig a la dreta i cap amunt aprofitant un entrant pel peu esquerra i tibant d’una regleta amb l’esquerra i una bona presa amb la dreta. Superat aquest pas, la resta de la via no té secret. L’encadenem tots dos de primer sense més problemes.

Fetes aquestes, ens decidim per Mobbing Rural (6a+?), via molt guapa que segueix una fissura que puja flanquejant cap a l’esquerra per sortir a la part de dalt, superant un lleuger desplom (pas clau d’equilibri). S’hi posa el Joan, i se l’agafa tota rara, patint més del compte a la secció de la fissura, però superant el pas clau amb molta facilitat. A continuació m’hi poso jo. Entrada tibant per situar-me a la fissura que vaig pujant en oposició. A l’arribada al desplom, començo a tenir problemes: hauria d’agafar-me a un “romu” que hi ha d’haver-hi a sobre, però no el trobo, de manera que acabo tibant d’una regleta petita i pateixo molt per superar el sostret sense caure, finalment aconsegueixo pujar el peu esquerra que m’havia quedat volat, i sortir. Reunió! Cap avall, que en toca una altra.

Seguim amb la Tremenda (6a+), entrada bloquera amb molts “cantu”, on el problema està en encertar el forat correcte per superar el desplom, i sortida per una placa perfecte. Comença el Joan, i quan ja sortia del desplom li patina un peu i ... “saque”!!! Està clar que avui no té el dia. Després d’un repòs a la segona xapa i torna, encadenant sense més problemes. Em toca! Com que he pogut veure el Joan, encerto correctament els forats bons per superar el desplom, i surto sense problemes a la placa, d’aquí fins la reunió, un passeig.

Quan estem fent aquesta via, arriba la Núria. L’animem a provar-la de segona, i abans d’adonar-nos-en, ja està encordada i disposada a tirar amunt. Ho prova, però el pas per sortir del desplom a caçar el forat bo, allarga molt per a ella. O bé fa un pas entremig, tibant d’un “romu”, complicat! o bé llança! Després d’una estona lluitant, i amb un a lleugera ajuda de l’assegurador, aconsegueix superar el desplom i encadenar.

Ara tocava el torn a la via del costat, que la tinc pendent, La bruixa de Blair (6b+), però comença a ploure i decidim deixar-ho per la propera, i anar-nos-en al Racó del Pou a fer la birra de rigor.