Intent a la via Sol i Serena (6a+ - 210 metres)

Dissabte 6 de novembre, quedem amb el Joan a les 8 del matí a Manresa per anar cap a Montanissell, a la Serra de Sant Joan. Després de la parada de rigor al Tahussà per esmorzar i repassar l’aproximació, sortim cap al nostre destí.

La via escollida és la Sol i Serena, via pràcticament desequipada, on, segons la informació que tenim, la roca és molt bona i el grau ben acotat. Nosaltres portàvem la ressenya que deixem a continuació:

Croquis de la via

Aproximació: Des d’Organyà, anirem cap al poble de Montanisell. Un cop al poble, seguirem per una pista que el travessa, i que després de 2,5 Km, ens deixarà a un collet, just davant del Sector Central, on podem aparcar el cotxe. Des del cotxe, enfilarem cap a la paret tot seguint un corriol poc marcat, i que enfila cap a un primer contrafort. Pràcticament a l’arribar al contrafort, ens desviarem cap a l’esquerra, a buscar l’inici de la via, que es troba sota uns lleugers sostres, a l’esquerra de la via Buffet Lliure. Veurem un pitó amb un cordino blanc a l’inici de l’itinerari, un metres per sobre nostre.

Material: Ens caldran 14 cintes exprés, un joc complert de camalots C4 (Del 0,3 al 3, repetir mitjans), un joc de C3 (del 0 al 2), tascons, bagues per sabines i cordinos per encintar pitons. Donat l’estat del primer i segon llarg, pot resultar útil portar algun pitó per protegir algun dels passos.

Arribats a peu de via, localitzem amb facilitat el primer llarg, i ens equipem per començar. Com sempre, el Joan farà els llargs imparells i jo els parells.

El Joan equipant-se a peu de via. Foto: Josep

L1 (6a – 55 metres). La via comença sota un primer desplom que haurem de superar per la seva esquerra. Trobarem un pitó sota el sostre, i, molt amagat, al teòric pas de 6a, n’hi ha un altre que costa de veure. Nosaltres no el vàrem trobar, deixant el pas força exposat. La superació del sostre, tot i no ser molt dura, és més complicada del que sembla, ja que haurem de sortir per terreny trencat i dubtós, obligant-nos a extremar les precaucions. Superat el sostre, ens situarem sobre una lleixa fàcil que ens deixarà sota la vertical del següent tram del llarg. Els següents 40 metres que ens resten, ens faran patir de valent. Haurem d’anar ascendint, amb lleugera tendència a la dreta, a buscar un esperó que ens ha de portar fins a un roure on muntarem la primera R. Dic que haurem de patir de valent, ja que, tot i no ser extremadament difícil (V/V+), el terreny està molt trencat, i és de mal protegir. Les úniques assegurances que trobarem a la resta del llarg, si som hàbils buscant-les, seran un pitó i un pont de roca (bastant podrit). Tot i així, a la part final podrem completar la protecció llaçant dues savines.

En aquest llarg, el Joan s’equivoca i s’embarca per la paret, fet que li implica dues hores d’estressant itinerari, avançant i desfent camí. Al final però, aconsegueix assolir la preuada reunió.

El Joan al desplom inicial del primer llarg. Fotos: Josep

L2 (V+ - 40 metres). Sortirem de la reunió amb lleugera tendència a l’esquerra, ja que el terreny que tenim davant nostre està molt brut i trencat, per posteriorment tornar cap a la nostra dreta tot superant un sostre per la seva esquerra. Aquesta part, amb roca discreta, és exposat, ja que és difícil de protegir. A partir d’aquí, trobarem un diedre fissurat totalment net, que podrem cosir a camalots, i que enfila amunt amb tendència a la dreta fins a situar-se sota un nou sostre que ens barra el pas. Aquest últim, l’evitarem amb un pas en horitzontal cap a l’esquerra, difícil de protegir i on ens haurem d’escarrassar de valent, ja que les branques d’un arbre podrit, ens impedeixen situar-nos de forma còmoda sobre la roca. Seguirem flanquejant en horitzontal cap a l’esquerra per terreny bastant discret fins a trobar un pitó salvador. Dic salvador perquè, a aquestes alçades, tenim molts dubtes de trobar-nos a l’itinerari correcte. A partir del pitó, seguirem amunt per, al cap d’uns metres, tornar cap a la dreta per encarar una placa vertical. El seguit de ziga-zagues que porto, implica un elevat fregament que m’impedeix progressar amb facilitat, aquest fet, sumat al dubte d’estar a la via correcte i a que se m’estan acabant els “friends”, em porta a buscar un emplaçament on improvisar una reunió. Quan ja estic a punt de muntar-la, diviso uns metres més amunt i cap a la dreta, la preuada reunió del segon llarg.

Quan el Joan es reuneix amb mi, són més de les 14:00 hores. Ens resten quatre llargs pràcticament desequipats i un descens de més d’una hora. Tot i que aparentment la roca a partir d’aquest segon llarg sembla que millora de forma considerable, el fet de que la via flanquegi cap a la dreta i ens pugui complicar l’escapatòria, ens decideix a aplicar la màxima que diu que “una retirada a temps és una victòria”. De manera que, ni curts ni mandrosos, preparem els ràpels, i desfem els dos llargs.

Un cop a peu de via, endrecem el material, i desfem el camí fins al cotxe. A quarts de sis estem a Oliana, fent la cervesa de rigor, i mentalitzant-nos per tornar aviat a la paret a acabar aquesta via, això si, la propera vegada, ens acompanyarem del martell i els pitons, per si un cas.

Vista del Sector Central de la Serra de Sant Joan. Foto: Josep

Via Pornostar (6b+ - 105 metres)

Després d’uns quants mesos de no piular res per temes de feina (he tingut una agenda una mica atapeïda!!!), he cedit a les pressions dels companys, i miraré de tornar a explicar allò que, setmana rere setmana, anem fent per les diverses parets de les nostres contrades. Començaré amb la via que hem fet aquest cap de setmana passat, però intentaré també, en la mesura que em sigui possible, anar afegint aquelles que han quedat al tinter i que hem gaudit en els darrers mesos en diferents indrets de la península (Penyal d’Ifach, Puigcampana, Sella, Midi d’Ossau, Etxauri, ....)


Dissabte 30 d’octubre, després de quatre setmanes de curset amb uns alumnes molt diligents, però en les que pràcticament no hem escalat, el Joan i jo decidim anar-nos-en a la Roca Alta a fer una via ràpida, d’aquelles de gaudir sense patir.

La via escollida és la Pornostar, itinerari sobre roca excel•lent, que ronda els 105 metres de longitud i amb un equipament extremadament generós (amb l’excepció del primer llarg), que ens permetrà gaudir de dificultats de fins al 6b+ sense massa compromís.

Nosaltres portàvem la ressenya del Pep Soldevila de la guia "Las 100 mejores escaladas de Catalunya", però aquí sota us deixo la del blog dels "Kutrescaladors", on es detalla molt bé l'itinerari a la paret.

Itinerari de la via dels Kutrescaladors

Aproximació: Arribats a Vilanova de Meià, seguirem la carretera que va cap al Congost del Pas Nou. Després d'uns tres quilòmetres, trobarem una pista que surt a la nostra esquerra i que ens condueix cap a l'ermita de la Mare de Déu del Puig. La seguirem durant uns tres quilòmetres, moment en el que trobarem una nova pista a la nostra dreta. Seguirem aquesta última durant uns tres quilómetres més, tot passant per davant d'una caseta, fins que, novament a la nostra dreta, trobem una pista en pitjor estat que, després d'uns pocs minuts, ens deixarà a una esplanada on podrem aparcar. La "zona d'estacionament" es troba pràcticament a la vertical del Diedre Vidal-Ferreny. Des del cotxe, enfilarem cap a la paret. Ascendirem, sempre amb tendència a la dreta, per un evident corriol que ens deixarà a la base de la paret. Seguirem resseguint la paret cap a la dreta, i després de passar una evident canal que trenca la continuitat de la Roca Alta, podrem localitzar un evident sostre, a la dreta del qual, comença la nostra via. (25 minuts des del cotxe)

Material: En tindrem prou amb 12 cintes exprés. Al primer llarg, tot i que podem llaçar una sabina, pot resultar-nos útil portar algun friend petit per completar la protecció.

L1 (6b - 30 metres). A l’entrada trobarem el pas més dur del llarg, un lleuger desplom que haurem de superar amb l’ajuda de preses romes i regletes petites. Aquest pas es pot escamotejar pujant a una alzina que hi ha a peu de via, i que ens permetrà arribar al primer parabolt sense dificultats. Un cop xapada la primera assegurança, anirem amb tendència a l’esquerra a buscar una sabina que ens permetrà assegurar la nostra progressió (al costat de l’arbust hi ha un pitó, però costa de veure). Un cop assegurats a la sabina, reprendrem el nostre camí, ara amb tendència a la dreta, a buscar un esperó evident que caldrà superar fins arribar a la reunió. La progressió per la placa, un cop xapat el segon parabolt, no supera en cap cas el V+, i està suficientment equipada com per no patir. La reunió és molt còmoda.

Com haurà superat el Joan el desplom de l'inici? Foto Josep

El Joan flanquejant cap a l'esperó del L1. Foto Josep

A punt d'encarar la sortida final de l'esperó del L1. Foto Josep

L2 (6b - 20 metres). Des de la R, ja veurem el que ens espera al segon llarg. Haurem de superar un seguit de ressalts desplomats cosits a parabolts. Sortirem de la R tot superant un lleuger ressalt que ens situarà sota una panxa que superarem per l’esquerra amb l’ajut de molt bons cantells. Un cop superada, en trobarem una altra, que ens obligarà de nou a tibar per sortir. D’aquí fins la R, seguirem per terreny vertical però més fàcil, amb lleugera tendència a l’esquerra. La R és molt còmoda i amb anelles per rapelar.

Dia enboirat, des de la R2. Foto Josep

L3 (V+ - 40 metres). Preciós llarg sobre placa excel•lent, molt vertical, però cosit a assegurances. Anirem progressant còmodament amb l’ajuda de cantells perfectes que trobarem a cada pas. A les acaballes de la placa, trobarem un pas més tècnic, però que no ens implicarà masses dificultats. Al deixar la placa, ens restarà superar una nova panxa, amb cantells enormes, que serà la cirereta del llarg. La R és molt còmoda i amb anelles per rapelar.

El Joan, navegant per l'excel·lent placa del L3. Fotos Josep

Detall de l'itinerari que segueíx el tercer llarg. Foto Josep

L4 (6b+ - 15 metres). Llarg molt curt i explosiu. Deixarem la R per anar a buscar una placa lleugerament desplomada i fina d’uns set o vuit metres d’alçada, que, un cop superada, ens deixarà a una lleixa més còmoda. D’aquesta, amb lleugera tendència a la dreta, seguirem fins la reunió. La reunió és còmoda i amb anelles per rapelar.

Encarant la placa del L4. Fotos Joan

La superació de la placa desplomada concentra la dificultat del llarg, ens haurem d’ajudar de regletes petites per poder caçar un cantell salvador que ens permetrà situar-nos correctament per afrontar la sortida de la placa.

Patint a la placa del L4. Fotos Joan

Superant, per fi, la placa del L4. Foto Joan

Descens: sortirem cap a l’est (direcció a la Roca dels Arcs), tot seguint un corriol fresat que ens portarà després d’uns metres fins al collet de baixada. D’aquí podrem seguir fins al peu de la via, i desfer el camí d’aproximació fins al cotxe. També hi ha la possibilitat de rapelar per la via.

Via molt recomanable, a un paratge tranquil i amb roca excel•lent. Ideal per combinar amb alguna altra via de la zona, per aprofitar al màxim el dia.

VIA PACHO-HIDALGO (6a – 100 metres)

Dissabte 12 de desembre, recullo al Joan a Manresa per anar a escalar a Montserrat. Hem quedat de trobar-nos amb el Carlos i el German a Ca l'Anna al Bruc, dos amics que s'estan iniciant a l'escalada. Tot esmorzant, acabem de decidir a on anirem. Busquem una zona ben orientada – el fred no dona treva – on tinguem un parell de línies properes, de grau assequible i amb bona roca, on ells puguin practicar i gaudir de l'ascensió. Després de donar-hi unes quantes voltes, el Joan proposa anar al Serrat de la Pastereta, al Clot de la Mònica; allà, el Carlos i el German poden fer la via blava “Aresta Brucs”, mentre nosaltres fem la “Pacho-Hidalgo”.

Nosaltres portàvem el croquis de “Montserrat Cara Sur”, aquí sota un deixo la ressenya que he trobat de la via al “Balcó de la Lluna”.

Serrat de la Pastereta - Vessant Est

Aproximació: Des del Bruc, baixarem cap al Bruc Residencial agafant seguidament el Camí de Collbató, després d'uns centenars de metres, trobarem un trencall a mà esquerra que en pocs minuts ens connectarà a una altra pista. De nou girarem cap a l'esquerra, i després d'uns metres ja veurem una esplanada evident on deixar el cotxe. A partir d'aquí, únicament haurem de seguir el Camí del Clot de la Mònica, que surt just davant nostre, i que ens portarà fins l'aresta sud de la Pastereta. La via comença a la part dreta de l'aresta. Per arribar-hi, seguirem un evident corriol, marcat amb una gran fita, que, després d'una fàcil grimpada (assegurada amb cordes fixes), ens deixarà pràcticament a peu de via.

Material: Necessitarem 6 cintes exprés. Poden resultar útils microfriends/tascons i cordinos per merlets si la distància entre xapes fa respecte.

L1 (IV+ - 25 metres). Començarem superant un mur molt vertical, amb bona presa i sobre-protegit, amb quatre espits molt pròxims entre si. Superat el mur, la paret perdrà verticalitat, i seguirem durant uns quants metres navegant per placa fàcil fins la R. Tram de IV una mica exposat.

El Joan gaudint del primer llarg. Fotos: Josep

L2 (6a+ – 35 metres). La sortida de la R, és un flanqueig cap a l’esquerra molt fàcil, però una mica exposat (1 espit). Seguirem progressant cap a l’esquerra fins a una savina que trobarem al peu del ressalt on hi ha el pas de 6a+. El pas de 6a+ està sobre-protegit amb 4 espits. Es tracte d’un parell de passos molt verticals, sempre sobre roca excel·lent. Superada la panxa, i conseqüentment el 6a+, flanquejarem cap a l’esquerra a buscar una balma on trobarem la R.

El Joan lluitant al pas clau del L2. Fotos: Josep

L3 (IV – 40 metres). Des de la R, no es veu cap assegurança, i penses que la via ha de sortir amb tendència a l’esquerra, però no és així. Hem de sortir amunt, i després d’uns 6-7 metres trobarem un espit per assegurar-nos (podem equipar merlets). Aquest llarg és perdedor, ja que no veurem les assegurances. Seguirem amunt, i sempre amb lleugera tendència a la dreta per garantir-nos la millor roca, a l’alçada d’una savina trobarem una segona assegurança, que ja és l’últim expansiu del llarg. Seguirem navegant sobre terreny fàcil però expo (Possibilitat de posar algun friend petit o tascó) fins al cim del totxo. Aquí podem muntar la R en una savina, o bé anar a buscar la R de la via Blava ("dels amics")

Descens: En dos ràpels per la via blava que puja seguint el fil de l’aresta (Cordes de 60). El primer ràpel l’hem de fer seguint el fil de l’aresta, i aviat trobarem una nova instal·lació amb esplèndids parabolts, però anelles rovellades. D’aquesta segona, amb cordes de 60, i amb un elegant ràpel volat ens plantarem a terra.

El Joan explicant com rapelar correctament al Carlos i al German. Foto: Josep

És una via bastant ràpida de fer, amb una roca excel·lent, i amb els passos claus ben protegits. Ideal per aquells dies d’hivern en que volem fer alguna coseta per treure’ns el “mono”.

Via Isaac-Gabriel (V+ - 160 metres)

Dimarts 8 de desembre, com a cloenda dels quatre dies de pont, decidim quedar-nos novament a Sant Llorenç de Montgai i fer alguna de les clàssiques de la paret de l'Os. El Gerard i el Pablo faran la “Jordi-Andreu”, el Joan i jo anirem a la sempre recomanable “Isaac-Gabriel” i l'Edgar, que va pujar ahir a la nit i avui no s'ha llevat massa fi, ens esperarà tranquil·lament a la vora de l'embassament.

Mentre esmorzem al bar, fent temps per tal de que el sol faci acte de presència, arriba el Toni. Animem a l'Edgar a formar cordada amb ell perquè facin alguna de les clàssiques de la zona, però segueix bastant fotut i ens confirma que no escalarà, de manera que li suggerim al Toni d'afegir-se a la nostra cordada. Als pocs minuts ja ens trobem tots sis a peu de la paret de l'Os. Després d'indicar al Gerard i al Pablo on comença la “Jordi-Andreu” i d'acomiadar-nos de l'Edgar, que ens esperarà tombat al sol, el Toni, el Joan i jo ens adrecem a l'inici de la via escollida.

Nosaltres portàvem la ressenya del Pep Soldevila (“Las 100 mejores Escaladas de Cataluña”), però aquí us deixem l'esplèndid croquis del blog de la Paula i l'Eduard, on, a més, podreu trobar una molt bona piulada.

Croquis dels Escalatroncs

Croquis de Ressenya.net

Aproximació: La via es troba a la part dreta de la paret de l'Os, comença en un marcat diedre, pràcticament a tocar de la carretera. (1')

Material: La via està pràcticament equipada, tot i així pot resultar útil algun tascó i friend mitjà per protegir algun pas polit. Nosaltres portàvem 12 cintes exprés, joc de tascons i camalots C4 (0,5 al 1).

L1 (V – 25 metres). Començarem en un diedre evident que s'enfila pràcticament fins la primera R. La via està bastant polida, de manera que haurem d'anar progressant amb molt de compte. Tot i així, no és un llarg complicat, i si ens trobem apurats, podrem aprofitar la fissura que forma el diedre per completar la protecció. A l'entrada a la reunió, cal anar amb compte amb uns grans blocs que es mouen. La R la muntarem a una còmoda lleixa.

L2 (V+ – 40 metres). Sortirem de la reunió superant un lleuger ressalt, amb molt bona presa, per situar-nos sobre una placa. Seguirem en adherència i amb lleugera tendència a l'esquerra fins a situar-nos al pas clau del llarg: un diedre vertical i polit, però molt ben protegit. La sortida del diedre ens deixarà novament sobre una placa que, amb tendència a la dreta, ens portarà a la còmoda reunió.

L3 (V+ – 30 metres). A l'inici del llarg haurem de superar un lleuger desplom, amb molta nansa, però extremadament polida. Tot i així, és un pas més fàcil del que sembla a priori. Superat el desplom, haurem d'iniciar un llarg i aeri flanqueig cap a l'esquerra (s'ha d'anar en compte de no ficar-se a la “Viatge Astral” tot seguint la filera de parabolts que continuen recte amunt un cop superat el desplom inicial). Acabat el flanqueig, prosseguirem recte amunt, per terreny vertical i mantingut però amb molt bona presa, fins la còmoda reunió. Llarg molt recomanable.

Als últims metres d'aquest llarg, vàrem trobar una preciosa serp gaudint sobre la roca del sol, que ens va obligar a passar amb més cura de l'habitual.

L4 (IV+ – 25 metres). Sortirem recte amunt per un diedre amb molt bona presa, per continuar per terreny més còmode i amb tendència a la dreta que ens situarà a una reunió força precària, amb dos reblons i un espit, però fàcil de reforçar. La R és còmoda.

Hi ha la possibilitat de saltar-se aquesta reunió i muntar-la en una reunió opcional que trobarem al següent llarg.

L5 (V+ – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem el pas clau del llarg, i jo diria que de la via. Sortirem amb tendència a la dreta per una fissura diagonal lleugerament desplomada, molt polida i en alguns punts pràcticament cega, que ens obligarà a tibar de valent. A les acaballes de la fissura, farem un parell de passos “rars” en oposició, que ens permetran donar per finalitzat el crux. Tot i tractar-se dels passos claus del llarg, estan suficientment protegits com per poder-los escamotejar en A0.

Pocs metres després de la fissura, trobarem una reunió opcional que ens saltarem, i progressarem ja amunt per terreny fàcil i a protegir al gust fins al cim. Muntarem la reunió final en una savina.

Descens: El descens és molt evident, trobarem un corriol fresat i marcat amb fites que, anant cap al nord-est, ens conduirà al camí principal de baixada que ens ha de retornar novament a la carretera (15').

Gran via, clàssica imprescindible de Sant Llorenç que, tot i estar una mica polida, es d'aquelles que et fan gaudir de l'escalada. Malauradament no podem deixar fotos de l'ascensió, ja que, tot just començar, ens vàrem quedar sense bateria a la càmera!

Sant Llorenç de Montgai,meravellós paratge. Foto: Josep

Un cop a peu de via, després de reunir-nos amb l'Edgar, esperem l'arribada del Pablo i el Gerard per anar a fer la birreta de rigor al bar, abans de retornar cap a casa després de quatre dies d'escalada.

Integral Hivern Kòsmic-Martinetti (6a+/A1 - 130 metres)

Dilluns 7 de desembre, després de dos dies seguits d'escalada i veient que el dia no pinta massa bé, els núvols enteranyinen completament el cel i no deixen passar ni un raig de sol, decidim quedar-nos a Sant Llorenç de Montgai a fer alguna cosa una mica menys llarga. De manera que, un cop esmorzats, ens acostem al bar del poble a revisar les ressenyes. A mig cafè ja tenim clar on anirem, mentre que el Pablo i el Gerard aniran a fer la molt recomanable “Viatge Astral”, el Joan i jo ens acostarem a fer la poc repetida “Hivern Kòsmic”, totes dues línies a la paret de l'Os.

Nosaltres portàvem la ressenya copiada, amb més o menys fortuna, en un tovalló. Però aquí sota us deixem el croquis del Luichy que hem trobat a Onaclimb, una foto dels itineraris de la paret (del blog de la Edunz) i el nostre croquis, amb la variant que vàrem realitzar.

Ressenya del Luichy

Itinerari Vies (Rocaineu)

Croquis de la Integral

Aproximació: La via en qüestió es troba a la part dreta de la paret de l'Os, entre la via JE Farreny i la Martinetti. Deixarem el cotxe a peu de la paret, i pujarem, tot resseguint la cinglera. L'itinerari comença en una zona una mica bruta i herbosa, podrem veure un parell d'espits ennegrits a la placa inicial. (3')

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, tascons i Camalots C4 (0,3 al 1). També necessitarem un parell d'estreps pel tercer llarg.

L1 (V+ – 25 metres). El primer tram de la sortida, és una mica herbós, fet que ens complicarà una mica més del compte la nostra ascensió per la placa-diedre inicial. Un cop finalitzat aquest primer tram, ens trobarem sobre un magnífic slab on ens caldrà anar amb molt de compte, ja que la sorra acumulada, donades les poques repeticions, ens pot complicar la progressió en adherència. Trobarem la reunió just abans d'un petit ressalt de placa. Aquest llarg milloraria notablement si la via tingués més repeticions ja que el trobaríem molt més net.

El Joan barallant-se amb el tram inicial del L1. Foto: Josep

El Joan començant la placa del L1. Foto: Josep

L2 (V+ – 45 metres). Al sortir de la reunió, trobarem un pas aïllat de 6a per superar un petit ressalt de placa en adherència, ben protegit amb un pitó. Seguirem per la placa amb tendència a la dreta tot resseguint un sostre. En el punt que el sostre s'acaba, haurem d'avançar per un caos de blocs, molt trencat, que tot i ser fàcil ens obligarà a avançar amb la màxima concentració per evitar que se'ns trenqui res. Sortirem de la zona trencada amb tendència a l'esquerra per situar-nos a una còmoda lleixa, sota un impressionant desplom, on trobarem la reunió (espit i clau). La reunió és millor reforçar-la amb friends, ja que el pitó no dona massa confiança.

El Joan progressant per la placa del L2. Fotos: Josep

L3 (V+/A1 – 25 metres). Veient l'estat dels pitons del tercer llarg, i com que no estàvem segurs de portar suficient material per equipar la fissura, decidim desplaçar-nos a l'esquerra de la lleixa, a buscar la R3 de la via Martinetti.

El tercer llarg de la Martinetti, supera en artificial, per una fissura, un desplom molt aeri, pràcticament calcat al L3 de la Hivern Kòsmic, però molt més equipat (m'atreviria a dir que sobre-equipat!)

Treballant-me els primers metres del L3. Fotos: Joan

A punt per la sortida en lliure del L3. Foto: Joan

A les acaballes del desplom, trobarem una sortida en lliure bastant obligada (V+), que, tot seguint la fissura, i per terreny cada cop més agraït ens deixarà a la R3.


L4 (6a+ – 35 metres). Des de la R3 de la Martinetti, amb un curt flanqueig a la dreta, enllaçarem novament amb la via Hivern Kòsmic. Progressarem amunt per un bloc ben protegit amb dos pitons fins situar-nos a una placa on trobarem els passos claus del llarg. Primer ens situarem cap a l'esquerra per sortir després, tot superant un ressalt amb passos atlètics, per la dreta. Un cop dalt, progressarem els metres finals entre grans blocs fins la reunió, que muntarem en una savina al cim. Aquest llarg, vertical i mantingut, i amb roca excel·lent, és el més recomanable de la via.

Descens: Un cop al cim, anirem cap a l'esquerra seguint un corriol poc fresat que després d'uns metres enllaça amb el camí de baixada, que senyalitzat amb fites ens portarà novament fins la carretera (15')

Vistes de la part dreta de la Paret de l'Os. Foto: Josep

Un cop a peu de via, recollim el material, i ens esperem a que arribin el Pablo i el Gerard per anar a fer un most.

Via Amanita Moscata (6a+ - 270 metres)

Diumenge dia 6 de desembre, ens aixequem d'hora per anar a la Paret de les Bagasses a l'estret de Terradets. El Pablo i el Gerard es posaran a la via “Los Delincuentes”, i el Joan, la Violeta i jo just a la seva dreta, a la “Amanita Moscata”.

Un cop a l'aparcament de la Font de les Bagasses, l'aire gèlid que travessa l'estret de Terradets, fa que la sensació tèrmica en aquell indret sigui insuportable, de manera que decidim acostar-nos a Cellers a fer temps, tot fent un últim cafè, a l'espera de que el sol faci acte de presència. Finalment, els núvols sembla que comencen a escampar, i sense més dilació ens encaminem novament cap a la paret.

Nosaltres portàvem les ressenyes del Luichy (Onaclimb) que aquí sota us deixem el croquis i l'itinerari:

Croquis de la via

Itinerari vies del sector Amanita (Terradets)

Aproximació: Deixarem el cotxe a l'aparcament de la Font de les Bagasses, i anirem a buscar el pont romà que travessa el riu. Creuarem el pont, i pujarem cap a la via del tren tot seguint uns cables a tall de passamans. Seguirem la via del tren cap a la dreta, travessant el primer túnel, a la sortida del mateix, a la dreta, trobarem un corriol que ens permetrà pujar-hi a sobre i arribar al peu de la paret de les Bagasses. A partir d'aquí, anirem seguint cap a l'esquerra, tot resseguint la cinglera fins al sector Amanita. Anirem trobant moltes fites diferents, però s'ha d'anar en compte, ja que moltes es corresponen a camins de descens o aproximació a altres sectors/vies. Nosaltres ens vàrem equivocar, i vàrem acabar a dalt de tot de la feixa de descens de les vies, més o menys a l'alçada del tercer llarg de la Amanita Moscata, de manera que una aproximació que hauria d'haver estat d'uns 30 minuts, es va acabar convertint en una excursioneta d'una hora i mitja. Al final però, vàrem assolir el peu de via, uns metres a la dreta d'una gran paret vermellosa. Un espit ens marca l'inici de la via.

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, un joc de camalots C4 (0,3 – 2), tascons i bagues per savines.

L1 (6a+ – 45 metres). Tot i que la idea inicial era començar per la variant de 6a de la via “Los Delincuentes”, al final vàrem optar per l'entrada original de IV+, per tal de no fer-nos nosa amb el Gerard i el Pablo.
Sortirem amunt a buscar una fissura que tot formant una espècie de canal puja per terreny fàcil fins a una lleixa. Arribats a la lleixa, flanquejarem cap a l'esquerra per anar a buscar els parabolts que ens marquen el camí a seguir per la placa. S'ha d'anar en compte amb el xapatge alternatiu si es va en cordada de tres, ja que el flanqueig pot resultar una mica exposat per un dels segons.

El Joan a l'entrada original del primer llarg. Foto: Josep

La Violeta començant el L1. Foto: Josep

La placa, sobre un calcari excel·lent, ens obligarà a treballar-nos els passos per assolir la reunió. Tot i així, no cal patir en excés, ja que està molt ben assegurada. La R és molt còmoda.

El Joan assegurant des de la R1. Foto: Pablo

La Violeta encarant la placa del L1. Foto: Pablo

L2 (6b o 6a/A0 – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem un pas aïllat de 6b per superar un lleuger bombet que ens ha de permetre situar-nos a la placa, aquest pas es pot escamotejar amb A0. Un cop a la placa, anirem progressant cap a un diedre evident, on trobarem els passos claus del llarg. Superat el diedre, seguirem per terreny més fàcil i amb tendència a la dreta fins a la R, tot i així, al deixar el diedre, la roca perd qualitat i no val a badar. La reunió és còmoda.
Tot i que aquest llarg està ressenyat de V+, ens va semblar més exigent que no pas l'anterior i m'he pres la llibertat de ressenyar-lo de 6a.

L3 (V – 45 metres). El tercer llarg comença sobre una placa excel·lent, on haurem d'anar en compte a la sortida de la R, ja que la primera assegurança allunya una mica. Seguirem progressant fins una lleixa, on trobarem una alzina amb una instal·lació de ràpel que ens saltarem. Tot progressant sobre plaques fàcils arribarem a una ampla lleixa on trobarem la còmoda reunió.

Progressant al tercer llarg. Fotos: Pablo

Des de la R3. Foto: Josep

L4 (V – 35 metres). Sortirem de la reunió amb tendència a l'esquerra per vorejar un bloc que ens barra el camí. Un cop superat el bloc, prosseguirem per terreny fàcil a buscar una fissura que, sobre roca una mica discreta, ens conduirà fins la lleixa de la còmoda reunió.

El Gerard lluitant al L4 de "Los Delincuentes". Foto: Josep

L5 (6a – 45 metres). Sortirem de la reunió recte amunt sobre placa a buscar un evident desplom. El desplom no és el pas clau de la via, ja que la superació del mateix és més tècnica que no pas de tibar. Un cop incorporats a sobre, prosseguirem per una placa molt vertical i mantinguda on es troben els passos claus del llarg. Haurem de navegar per la placa, buscant la millor opció per arribar a una fissura que ens ha de permetre superar un ressalt per la seva esquerra. Un cop superat, seguirem cap a la dreta flanquejant per la placa fins encarar els metres finals del llarg, ja més fàcils, que ens portaran a la preuada i còmoda reunió. Llarg molt recomanable.
Sembla ser que ha saltat el pitó que hi havia poc després de superar el desplom inicial, tot i així, vàrem trobar el llarg suficientment ben assegurat.

A l'arribar aquí, donat que l'últim llarg, segons les múltiples piulades que hem vist, és poc recomanable (herbós i trencat), i que la Violeta està molt cansada (tot just és la seva segona via llarga), decidim posar fi a l'ascensió i preparar-nos pel descens.

Impressionants vistes de la Paret de les Bagasses des de la via Amanita. Foto: Josep

Descens: Baixarem en ràpel. El correcte, és baixar des de la R5 a una reunió que queda a la dreta de la R4. D'aquí, segons les ressenyes, amb un ràpel de 60 metres s'arriba a una canal que es pot desgrimpar fins la feixa de descens. Nosaltres però, ho vàrem fer diferent. Un cop a la reunió de la dreta de la R4, vàrem fer un ràpel fins la instal·lació que havíem trobat a l'alzina del tercer llarg. D'allà, amb un segon ràpel amb tendència a la dreta, vàrem arribar a la feixa de descens, sense necessitat de desgrimpar. El primer que faci aquest últim ràpel, pot dirigir el seu descens xapant-se amb un pitó que trobarà tot baixant amb tendència a la dreta. La resta de membres de la cordada, poden gaudir d'un còmode ràpel guiat fins la feixa de descens. Un cop a la feixa, anirem seguint les fites que en pocs minuts ens deixaran al camí d'aproximació, que ens retornarà fins al cotxe (1h).

Als pocs minuts d'arribar al cotxe arriben el Pablo i el Gerard. Retornem cap a Sant Llorenç, tot comentant les vies, per anar a fer la birreta de rigor.