Integral Hivern Kòsmic-Martinetti (6a+/A1 - 130 metres)

Dilluns 7 de desembre, després de dos dies seguits d'escalada i veient que el dia no pinta massa bé, els núvols enteranyinen completament el cel i no deixen passar ni un raig de sol, decidim quedar-nos a Sant Llorenç de Montgai a fer alguna cosa una mica menys llarga. De manera que, un cop esmorzats, ens acostem al bar del poble a revisar les ressenyes. A mig cafè ja tenim clar on anirem, mentre que el Pablo i el Gerard aniran a fer la molt recomanable “Viatge Astral”, el Joan i jo ens acostarem a fer la poc repetida “Hivern Kòsmic”, totes dues línies a la paret de l'Os.

Nosaltres portàvem la ressenya copiada, amb més o menys fortuna, en un tovalló. Però aquí sota us deixem el croquis del Luichy que hem trobat a Onaclimb, una foto dels itineraris de la paret (del blog de la Edunz) i el nostre croquis, amb la variant que vàrem realitzar.

Ressenya del Luichy

Itinerari Vies (Rocaineu)

Croquis de la Integral

Aproximació: La via en qüestió es troba a la part dreta de la paret de l'Os, entre la via JE Farreny i la Martinetti. Deixarem el cotxe a peu de la paret, i pujarem, tot resseguint la cinglera. L'itinerari comença en una zona una mica bruta i herbosa, podrem veure un parell d'espits ennegrits a la placa inicial. (3')

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, tascons i Camalots C4 (0,3 al 1). També necessitarem un parell d'estreps pel tercer llarg.

L1 (V+ – 25 metres). El primer tram de la sortida, és una mica herbós, fet que ens complicarà una mica més del compte la nostra ascensió per la placa-diedre inicial. Un cop finalitzat aquest primer tram, ens trobarem sobre un magnífic slab on ens caldrà anar amb molt de compte, ja que la sorra acumulada, donades les poques repeticions, ens pot complicar la progressió en adherència. Trobarem la reunió just abans d'un petit ressalt de placa. Aquest llarg milloraria notablement si la via tingués més repeticions ja que el trobaríem molt més net.

El Joan barallant-se amb el tram inicial del L1. Foto: Josep

El Joan començant la placa del L1. Foto: Josep

L2 (V+ – 45 metres). Al sortir de la reunió, trobarem un pas aïllat de 6a per superar un petit ressalt de placa en adherència, ben protegit amb un pitó. Seguirem per la placa amb tendència a la dreta tot resseguint un sostre. En el punt que el sostre s'acaba, haurem d'avançar per un caos de blocs, molt trencat, que tot i ser fàcil ens obligarà a avançar amb la màxima concentració per evitar que se'ns trenqui res. Sortirem de la zona trencada amb tendència a l'esquerra per situar-nos a una còmoda lleixa, sota un impressionant desplom, on trobarem la reunió (espit i clau). La reunió és millor reforçar-la amb friends, ja que el pitó no dona massa confiança.

El Joan progressant per la placa del L2. Fotos: Josep

L3 (V+/A1 – 25 metres). Veient l'estat dels pitons del tercer llarg, i com que no estàvem segurs de portar suficient material per equipar la fissura, decidim desplaçar-nos a l'esquerra de la lleixa, a buscar la R3 de la via Martinetti.

El tercer llarg de la Martinetti, supera en artificial, per una fissura, un desplom molt aeri, pràcticament calcat al L3 de la Hivern Kòsmic, però molt més equipat (m'atreviria a dir que sobre-equipat!)

Treballant-me els primers metres del L3. Fotos: Joan

A punt per la sortida en lliure del L3. Foto: Joan

A les acaballes del desplom, trobarem una sortida en lliure bastant obligada (V+), que, tot seguint la fissura, i per terreny cada cop més agraït ens deixarà a la R3.


L4 (6a+ – 35 metres). Des de la R3 de la Martinetti, amb un curt flanqueig a la dreta, enllaçarem novament amb la via Hivern Kòsmic. Progressarem amunt per un bloc ben protegit amb dos pitons fins situar-nos a una placa on trobarem els passos claus del llarg. Primer ens situarem cap a l'esquerra per sortir després, tot superant un ressalt amb passos atlètics, per la dreta. Un cop dalt, progressarem els metres finals entre grans blocs fins la reunió, que muntarem en una savina al cim. Aquest llarg, vertical i mantingut, i amb roca excel·lent, és el més recomanable de la via.

Descens: Un cop al cim, anirem cap a l'esquerra seguint un corriol poc fresat que després d'uns metres enllaça amb el camí de baixada, que senyalitzat amb fites ens portarà novament fins la carretera (15')

Vistes de la part dreta de la Paret de l'Os. Foto: Josep

Un cop a peu de via, recollim el material, i ens esperem a que arribin el Pablo i el Gerard per anar a fer un most.