Via Isaac-Gabriel (V+ - 160 metres)

Dimarts 8 de desembre, com a cloenda dels quatre dies de pont, decidim quedar-nos novament a Sant Llorenç de Montgai i fer alguna de les clàssiques de la paret de l'Os. El Gerard i el Pablo faran la “Jordi-Andreu”, el Joan i jo anirem a la sempre recomanable “Isaac-Gabriel” i l'Edgar, que va pujar ahir a la nit i avui no s'ha llevat massa fi, ens esperarà tranquil·lament a la vora de l'embassament.

Mentre esmorzem al bar, fent temps per tal de que el sol faci acte de presència, arriba el Toni. Animem a l'Edgar a formar cordada amb ell perquè facin alguna de les clàssiques de la zona, però segueix bastant fotut i ens confirma que no escalarà, de manera que li suggerim al Toni d'afegir-se a la nostra cordada. Als pocs minuts ja ens trobem tots sis a peu de la paret de l'Os. Després d'indicar al Gerard i al Pablo on comença la “Jordi-Andreu” i d'acomiadar-nos de l'Edgar, que ens esperarà tombat al sol, el Toni, el Joan i jo ens adrecem a l'inici de la via escollida.

Nosaltres portàvem la ressenya del Pep Soldevila (“Las 100 mejores Escaladas de Cataluña”), però aquí us deixem l'esplèndid croquis del blog de la Paula i l'Eduard, on, a més, podreu trobar una molt bona piulada.

Croquis dels Escalatroncs

Croquis de Ressenya.net

Aproximació: La via es troba a la part dreta de la paret de l'Os, comença en un marcat diedre, pràcticament a tocar de la carretera. (1')

Material: La via està pràcticament equipada, tot i així pot resultar útil algun tascó i friend mitjà per protegir algun pas polit. Nosaltres portàvem 12 cintes exprés, joc de tascons i camalots C4 (0,5 al 1).

L1 (V – 25 metres). Començarem en un diedre evident que s'enfila pràcticament fins la primera R. La via està bastant polida, de manera que haurem d'anar progressant amb molt de compte. Tot i així, no és un llarg complicat, i si ens trobem apurats, podrem aprofitar la fissura que forma el diedre per completar la protecció. A l'entrada a la reunió, cal anar amb compte amb uns grans blocs que es mouen. La R la muntarem a una còmoda lleixa.

L2 (V+ – 40 metres). Sortirem de la reunió superant un lleuger ressalt, amb molt bona presa, per situar-nos sobre una placa. Seguirem en adherència i amb lleugera tendència a l'esquerra fins a situar-nos al pas clau del llarg: un diedre vertical i polit, però molt ben protegit. La sortida del diedre ens deixarà novament sobre una placa que, amb tendència a la dreta, ens portarà a la còmoda reunió.

L3 (V+ – 30 metres). A l'inici del llarg haurem de superar un lleuger desplom, amb molta nansa, però extremadament polida. Tot i així, és un pas més fàcil del que sembla a priori. Superat el desplom, haurem d'iniciar un llarg i aeri flanqueig cap a l'esquerra (s'ha d'anar en compte de no ficar-se a la “Viatge Astral” tot seguint la filera de parabolts que continuen recte amunt un cop superat el desplom inicial). Acabat el flanqueig, prosseguirem recte amunt, per terreny vertical i mantingut però amb molt bona presa, fins la còmoda reunió. Llarg molt recomanable.

Als últims metres d'aquest llarg, vàrem trobar una preciosa serp gaudint sobre la roca del sol, que ens va obligar a passar amb més cura de l'habitual.

L4 (IV+ – 25 metres). Sortirem recte amunt per un diedre amb molt bona presa, per continuar per terreny més còmode i amb tendència a la dreta que ens situarà a una reunió força precària, amb dos reblons i un espit, però fàcil de reforçar. La R és còmoda.

Hi ha la possibilitat de saltar-se aquesta reunió i muntar-la en una reunió opcional que trobarem al següent llarg.

L5 (V+ – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem el pas clau del llarg, i jo diria que de la via. Sortirem amb tendència a la dreta per una fissura diagonal lleugerament desplomada, molt polida i en alguns punts pràcticament cega, que ens obligarà a tibar de valent. A les acaballes de la fissura, farem un parell de passos “rars” en oposició, que ens permetran donar per finalitzat el crux. Tot i tractar-se dels passos claus del llarg, estan suficientment protegits com per poder-los escamotejar en A0.

Pocs metres després de la fissura, trobarem una reunió opcional que ens saltarem, i progressarem ja amunt per terreny fàcil i a protegir al gust fins al cim. Muntarem la reunió final en una savina.

Descens: El descens és molt evident, trobarem un corriol fresat i marcat amb fites que, anant cap al nord-est, ens conduirà al camí principal de baixada que ens ha de retornar novament a la carretera (15').

Gran via, clàssica imprescindible de Sant Llorenç que, tot i estar una mica polida, es d'aquelles que et fan gaudir de l'escalada. Malauradament no podem deixar fotos de l'ascensió, ja que, tot just començar, ens vàrem quedar sense bateria a la càmera!

Sant Llorenç de Montgai,meravellós paratge. Foto: Josep

Un cop a peu de via, després de reunir-nos amb l'Edgar, esperem l'arribada del Pablo i el Gerard per anar a fer la birreta de rigor al bar, abans de retornar cap a casa després de quatre dies d'escalada.