Via Àfrica (5b - 75 metres) i Me'n vaig a Mallorca (6a+ - 70 metres)

Dissabte, 31 d’octubre, el Joan i jo quedem amb el Carlos per anar a escalar. El Carlos és un aspirant a cursetista que, donat que les places del curset d’escalada del CECB estaven complertes va quedar-ne fora. Quedem amb ell a Oliana i d’allà marxem cap a la Paret del Grau: vies assequibles, ben protegides, amb roca perfecte i de pocs llargs, ideal per començar!

Decidim que el millor és començar per la Via Àfrica, i després, un cop acabada, i si encara està animat en farem alguna altra de la zona.

A sota us deixo la ressenya de la via, del blog d’en Xavi:

Aproximació: Un cop al Coll de Nargó, enfilarem cap a les agulles de Nargó (Coll Piquer) on aparcarem. D’allà, fins a les vies no tenim més de 5 minuts.

A l’arribar a peu de via m’adono que m’he deixat el casc, comencem bé! Sort que la roca aquí és prou bona i podré escalar sense assumir masses riscos. Creuem els dits!

Aprofitant que encara no hi ha ningú, ens posem a la via Àfrica. Aquesta ja la he piada en una altra ocasió, de manera que comentaré únicament quatre detalls.

La idea inicial era que el Carlos fes el primer llarg, però ens adverteix que no està segur del tot de saber fer correctament la R. De manera que comença el Joan, que empalma primer i segon llarg.

El Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

Assegurant al Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

El Carlos, tot i ser bastant novell, es posa correctament a la roca i avança amb molta facilitat.

El Carlos progressant per la placa del L2 de la via Àfrica. Foto: Josep

A continuació faig jo el tercer llarg, sempre he trobat que és el millor de tots.

Assegurant al Joan des de la R3 de la Àfrica. Foto: Carlos

Un cop estem tots a la R, en lloc de rapelar per la via del Manelet, per on està pujant gent, ens desplacem cap a la via Me’n vaig a Mallorca per on baixem amb dos ràpels.

El Joan buscant la instal·lació de ràpel de Me'n vaig a Mallorca. Foto: Josep

Rapelant per la via Me'n vaig a Mallorca. Foto: Carlos

Acabada la via, i veient que el Carlos es troba còmode a la paret decidim provar la línia Me’n vaig a Mallorca, ja que al fer el ràpel, tant al Joan com a mi ens ha cridat l’atenció.

Material: Via totalment equipada, únicament necessitarem 8 cintes exprés i reunions. Si com nosaltres, es decideix empalmar algun llarg, millor portar 12 exprés.

L1 (6a – 25 metres). Sortirem amunt a buscar una primera panxa molt evident, on trobarem el primer pas de mirar-s’ho bé. Per superar el desplom per la vertical, ens caldrà posar-nos-hi molt bé de peus, ja que les presses de mans són escasses. Aquest pas es pot escamotejar lleugerament si sortim per l’esquerra del ressalt.

El Carlos treballant-se la sortida de la primera panxa. Fotos: Josep

Superat aquesta primera panxa, ens situarem sota un nou desplom similar a l’anterior però que, aquest cop, si que evitarem en la mesura del possible per l’esquerra. Seguidament trobarem el que possiblement sigui el pas obligat de 6a. Una sortida d’un diedre en bavaresa on ens resultarà bàsica una bona tècnica de peus si ens volem estalviar de tibar com bèsties. A partir d’aquí, arribarem a la R per terreny menys obligat.

El Carlos abans d'encarar el pas en bavaressa del L1. Foto: Joan

L2 i L3 (6a i 6a+ - 45 metres). Com que el Joan té el colze dolorit, decidim que jo faré els dos llargs restants. Sortirem de la R1 flanquejant en tendència cap a la dreta a buscar un diedre. Gairebé al capdamunt del diedre, ens haurem de situar a la placa per poder seguir progressant.

Al diedre de la sortida del L2. Foto: Carlos

Aquí entrarà en joc l’adherència, ja que la placa no presenta pràcticament cap opció franca per a les mans. Després d’uns metres, més psicològics que difícils, tornarem a situar-nos sobre un terreny més fàcil, que ja no deixarem fins la R2. Si com nosaltres es decideix empalmar el L2 i el L3, és millor no xapar a la R2 per evitar el fregament. Per sortir de la R2, haurem de superar un desplom bastant pronunciat. Per fer-ho, ens caldrà pujar peus i bloquejar d’una pinça amb la dreta mentre anem a caçar, en dinàmic, un pont de roca amb l’esquerra que costa de veure. No saps com, però l’acabes trobant! Es tracte d’un pas molt guapo, pel meu gust el millor de la via.

A punt d'encarar el desplom de l'inici del L3. Foto: Carlos

Superat el desplom, tornarem a tenir que treballar l’adherència sobre placa fins la R3, però trobant els reposos necessaris per progressar de forma relaxada. Val la pena ressaltar els últims deu metres de la via, on navegarem sobre un calcari perfecte d’aquells que es deixen fer.

Descens: Si anem en cordes de 60, podem muntar un únic ràpel fins a terra des de la R3. Les cordes arriben justes, però arriben bé. Tot i així, totes les reunions de la via estan equipades per rapelar.

Un cop a terra, decidim recollir el material i enfilar cap a Oliana a fer el got. La jornada ha estat rodona, és nota... marxem tots amb aquell somriure estúpid de satisfacció!

Integral Aresta Ribes-Anxaneta (6b+ – 305 metres)

Dissabte 23 d’octubre, després de cinc setmanes de curset, on no es pot dir que haguem escalat massa, el Joan i jo quedem per anar a fer alguna cosa per Montserrat. Esperem trobar les parets seques, ja que els últims dies ha plogut.

La idea inicial, tot i que fa molts dies que no tibem, és acostar-nos a l’Anxaneta (6c - 310 metres / Obligat: 6a) al Pollegó Oest, però aquesta via no està triada a l’atzar. L’Anxaneta es troba a tocar de l’Aresta Ribes (6a – 315 metres / Obligat: V+) i totes dues vies comparteixen unes quantes reunions, de manera que, segons com vagi la progressió, podrem passar d’una via a l’altra.

Aproximació: Travessarem el Bruc residencial, i ens dirigirem cap al restaurant de La Vinya Nova, on aparcarem el cotxe. Des del pàrquing, ja es divisa el Pollegó Oest. Agafarem una pista que va cap a la muntanya, i al cap de poc ens desviarem per un camí a mà dreta amb marques blanques i vermelles que, tot fent ziga-zagues ens portarà pràcticament fins la base de la paret. A l’alçada del Pollegó, ens desviarem a la dreta novament per anar a buscar el peu de via. La via Anxaneta comença a la cara est del Pollegó, a la dreta de l’Aresta Ribes i uns metres més amunt pujant per la canal. Localitzarem la R0 en una petita feixa-forat que va a buscar un diedre, aparentment una mica trencat. (25’)

Material: Els llargs que vàrem fer de les dues vies estan pràcticament equipats i únicament necessitarem 14 cintes exprés i bagues per encintar savines. Ens poden resultar útils els tascons i els estreps si es va amb el grau just, però no són imprescindibles.

Nosaltres portàvem la ressenya del llibre de La Vinya Nova&Can Jorba de Rocktopo, que és molt complerta i al mateix full ens apareixen les ressenyes de les dues vies. Aquí us deixo la que hem fet nosaltres a partir de la fotografia del Pollegó, i la del Luichy de l'Aresta Ribes, on he afegit en blau els llargs de l'Anxaneta que varem fer.

Itinerari que vàrem seguir. En verd l'Anxaneta i en vermell l'Aresta Ribes

Ressenya del Luichy. En verd l'Aresta Ribes, en blau l'Anxaneta.

Un cop a peu de via, el Joan em cedeix molt amablement el primer llarg de l’Anxaneta, possiblement el llarg més dur. A partir d’aquest, ens anirem alternant.

L1 (6b+ – 20 metres). Sortida de la R0 molt ben protegida amb parabolts. Anirem seguint un diedre una mica trencat i desplomat, però on trobarem bones preses. A la part superior del diedre, trobarem el pas clau del llarg. Haurem de sortir del diedre per posar-nos a la placa. Aquí ja anava just de piles! Masses dies sense escalar! Sense dubtar-ho, m’agafo de cintes i surto a la placa. Sembla mentida, no crec que hagi fet més de 15 metres i ja estic fos! Decideixo seguir amb artifo un tram més però, en la meva progressió, un tascó que he posat em salta i vaig a parar novament a l’alçada de la sortida del diedre! Comencem bé! Sense pensar-m’ho massa, torno a pujar amunt, aquest cop però, quan em trobo a l’alçada de la R2 de l’Aresta Ribes decideixo flanquejar cap allà. Un parell de passos de V/V+ una mica exposats, i ja ens situarem pràcticament a la lleixa de la R2 de l'Aresta Ribes. Després, revisant la ressenya, veiem que hauria estat més fàcil seguir amunt que flanquejar, ja que els passos compromesos del L1 ja els havíem passat.

L2 (IV+ – 45 metres). Llarg molt fàcil. Sortim amunt a buscar un parell de ponts de roca, a partir d’aquí anirem progressant per terreny més assequible fins a la R. A part dels ponts de roca, trobarem un pitó, i podrem encintar un arbust. La R ens la saltarem, per muntar-la al collet que hi ha darrera la bola cimera de l’agulla que escalem.

L3 (V+ – 60 metres). Aquest llarg em toca novament a mi. Sortida fàcil sobre roca trencada i descomposta que fa que t’ho hagis d’anar mirant. Per assegurar-nos, encintarem els arbustos que anirem trobant. Als vint metres, trobarem un arbre on si pot muntar la R, però, si porteu cordes de 60, nosaltres aconsellem seguir pujant. Des de l’arbre, passarem a la placa de la dreta, i seguirem la nostra progressió cap a un ressalt vermellós. La roca va millorant quan més amunt estem. Els millors passos del llarg (i segons diuen els més obligats) es troben al superar la panxeta vermellosa. Es tracte d’un pas d’equilibri, on cal pujar peus i tibar-li. Superat el ressalt, anirem per terreny molt fàcil fins a la R.

L4 (III - 15 metres). És un canvi de reunió de tràmit, per situar-nos novament a la lleixa de l’agulla.

L5 (6a - 55 metres). Aquest li toca al Joan. Sortida de 6a, on haurem d’anar a caçar un bon canto amb la mà dreta, però que ens obligarà a estirar-nos. D’aquí cap amunt, seguint les xapes. La dificultat del llarg va de més a menys. Superat el pas de 6a, ens trobarem un tram mantingut de V/V+, on tocarà aguantar-li, per després veure com la paret va perden verticalitat fins a la R. Un cop a la R, ens la saltarem i seguirem en passos de III fins la següent R que queda en un collet.

L6 (V – 40 metres). Aquí tenim dues opcions, posar-nos per una canal herbosa, que és per on sembla ser que passava la via original, o bé enfilar per la variant que va per la placa. Nosaltres ens decantem per aquesta última. Un cop a la R, novament ens la saltem per anar a muntar la R en un arbre que hi ha uns metres més amunt.

L7 (6a – 50 metres). Aquí varem decidir novament posar-nos a la via Anxaneta, ja que els llargs surten del mateix punt. Sortirem a caçar dos ponts de roca per terreny fàcil, per desviar-nos a la dreta cap a la placa amb millor roca. Anirem sortint per la placa amb tendència a la dreta fins que trobarem un ressalt que ens obligarà novament a esforçar-nos una mica. Ja tocava! Aquí el pas clau es troba al superar la panxeta que ens canvia de totxo. Trobarem un primer pas on ens harem d’allargar per poder caçar un gran forat. Des del forat, seguirem amunt, treballant la tècnica de peus, ja que la placa és més fina del que sembla. Després d’uns metres, la placa perd novament verticalitat fins la R.

L8 (V – 20 metres). Aquí, ens posem novament a la via Aresta Ribes. Trobarem un pas de V per sortir de la R i posar-se en un diedre una mica trencat. El diedre es va convertint en fissura a mida que avancem. Val la pena sortir del diedre i posar-se a la placa de l’esquerra, ja que la roca millora substancialment. Únicament hi ha dues assegurances a l’inici del llarg, però es pot fer sense masses complicacions. La R es pot muntar en una instal•lació que trobarem pràcticament al cim, o bé podem seguir una mica més amunt per muntar-la en una savina.

Un cop al cim, és moment per recollir el material, gaudir de les vistes i mentalitzar-se per la baixada que ens espera (per un camí bastant perdedor i ple de bardisses).

Descens: Des del cim, seguirem carenant, cap al nord. De seguida trobarem fites que ens guiaran cap a un corriolet a mà esquerra que entra al bosc i es dirigeix cap a la canal del Torrent de l’Artiga Alta, a l’est del Pollegó. Es tracte d’un corriol bastant perdedor, i el Joan i jo ens vàrem equivocar en un parell d’ocasions. Al final però, varem aconseguir arribar Torrent, i d’aquí, enllaçant amb la canal de les Dames, ja sense pèrdua, cap al camí de la Vinya Nova. Això si, degut que la canal estava humida, varem tenir que muntar un parell de ràpels aprofitant les instal•lacions de la ferrata de la canal de les Dames. (1h 30’)

L’Aresta Ribes és una via llarga i entretinguda, però el compromís, tot i no tractar-se d'una via d'iniciació, no és excesiu ja que els passos claus estan ben protegits. Malauradament, si es va bé de V+, s’escala bastant poc (l'últim tram del L3 i la primera meitat del L5). La propera vegada haurem de fer l’Anxaneta complerta, la roca té millor aspecte i sembla que a tots els llargs s’ha d’escalar. L’apunto a la llista.

No puc penjar fotos de la via, ja que, tot i portar la càmara, no tenia bateria.