dimecres, 12 d’agost del 2009

Integral “Chinxapa”-“Territori Sioux”-“Con ocho basta” (V+/6a – 115 metres)


Dissabte 8 d’agost, després d’uns dies en que únicament ens hem acostat a tibar als sectors d’escalada esportiva de Calders, decidim anar-nos-en a Montanisell amb el Joan. La via escollida és “Con ocho Basta”, la volíem fer fa un parell de setmanes, però al final ho varem haver de deixar estar, ja que havíem de retornar a Calders al migdia.

Així doncs, a les 8 del matí, hem passa a buscar el Joan per casa, i enfilem cap a Organyà. A mig camí ens adonem que, l’un per l’altre, no hem agafat la ressenya!!! Fabulós, som uns cracks! Decidim que pararem a esmorzar al Bar Tahussà, al Coll de Nargó, i aprofitarem per copiar-la del llibre de piades.

Un cop esmorzats, i amb la ressenya copiada a un tovalló, ens posem rumb al poble de Montanissell. Un cap allà, agafarem una pista (en bastant bon estat) a la nostra dreta que ens portarà fins el peu de la paret. Trobarem un aparcament per dos cotxes just després d’un revolt a mà dreta força tancat.

Aproximació: El camí no té pèrdua, baixarem per un caminet que va resseguint la paret, fins que arribem a l’alçada d’un despreniment (balma vermellosa). Des d’aquí, grimparem cap amunt per arribar a la feixa, que seguirem a l’esquerra fins al peu de via.

Nosaltres, donat que portàvem la ressenya molt ben “pintada”, ens varem passar de llarg l’inici de la via i varem seguir més a l’esquerra del compte, fins que varem localitzar un pitó. Pel que hem pogut deduir, el pitó en qüestió forma part del segon llarg de la via “Chinxapa”. Aquí us deixo la ressenya de la integral del dia.

A l'esquerra es mostra l'Integral del dia.


Material: Ens caldran unes 8 cintes exprés, tascons i/o friends (nosaltres portàvem Camalots fins al número 2) i bagues “savineres”.

L1 (V+ – 45 metres). La primera part creiem que es correspon amb el 2n llarg de la via “Chinxapa”. Començarem pujant a la roca per anar a caçar un pitó que veiem des del terra, d’aquí, sortirem cap a la dreta, en uns passos delicats que podrem protegir en alguna de les savines que trobarem, per sortir a una zona més herbosa. Aquí, enllaçarem amb el 2n llarg de la via “Territori Sioux”, que, per un calcari òptim, ens portarà fins a la nostra 1a reunió. Un cop aquí, ens adonem que “Con Ocho Basta” passa una mica més a la nostra dreta.

El Joan al primer llarg. Foto: Josep


L1(bis). Ens desplacem cap a la nostra dreta a muntar la reunió R1bis, per tal d’evitar el fregament al següent llarg, que ja es correspondrà amb el 3er llarg de la via “Con Ocho Basta”.

Flanquejant cap a la R1(bis). Foto: Josep


L2 (V+/6a – 40 metres). El millor llarg de tots els que vàrem fer. Sortirem de la reunió amunt sobre una placa de calcari excel•lent (pas evitable per la dreta), per agafar un preciós diedre que puja en tendència a la dreta. Al sortir del diedre, ens enfilarem a una placa brutal que amb passos fins, ens anirà portant, en flanqueig a l’esquerra, fins l’entrada de la següent reunió. Aquesta es troba en una feixa molt ampla on podrem posar-nos còmodes per esperar al company de cordada.

A la còmode R2. Foto: Josep


L3 (V+ – 30 metres). Començarem enfilant una canal-diedre que no implica massa dificultat, per sortir a una placa on, per entrar-hi, haurem de superar un petit desplom. Un cop a la placa, navegada per forats fins la reunió.

El Joan al 3er llarg. Foto: Josep


Descens: Des de la R3, muntarem un ràpel que ens deixarà a la feixa de la R2. D’aquí, caminant feixa avall, en 10 minuts, ens plantarem a l’aparcament.

Tot i haver-nos equivocat de via, i haver-nos perdut els 2 primers llargs de “Con Ocho Basta”, l’itinerari que vàrem fer no ens va decebre. Un primer llarg un pèl herbós, però amb regust d’aventura.

Un cop al cotxe, tornem cap a Organyà, on menjarem alguna cosa i ens trobarem amb l'Edgar i la Núria. Aquesta tarda, ens portaran a tibar a Tres Ponts!

Curs Escalada al CECB


Com cada any, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) organitza el Curs d’Iniciació a l'Escalada.

Durant quatre setmanes bastant intensives, es dotarà als participants dels coneixements i les capacitats, tant teòriques com pràctiques, que li han de permetre escalar amb la màxima seguretat vies esportives d’un sol llarg i vies equipades de més d’un llarg de manera totalment autònoma.

A continuació us deixo el calendari del curs per si us interessa:

25/09/2009
  • Presentació del curs (a les 20:00 hores al CECB)
  • Xerrada de Material i equipament personal

26/09/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada esportiva (Montserrat)

27/09/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada esportiva (a determinar)

02/10/2009
  • Xerrada de tècniques de seguretat i progressió I

03/10/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada (a determinar)

04/10/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada clàssica (a determinar)

09/10/2009
  • Xerrada de tècniques de seguretat i progressió II

10/10/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada clàssica (a determinar)

11/10/2009
  • Sortida pràctica a zona d’escalada clàssica (a determinar)

14/10/2009
  • Xerrada de graduacions
  • Xerrada de Medi

16/10/2009
  • Organització per part dels alumnes de l’última sortida, en la qual hauran de buscar i preparar tota la documentació i material necessari per realitzar l’escalada d’una via d’un mínim de tres llargs, pernoctant a la zona escollida. (Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de Meià,...)

17-18/10/2009
  • Cap de setmana de pràctiques organitzades pels alumnes


El material imprescindible per la realització del curs és el següent:

  • Casc
  • Arnés
  • Peus de gat
  • 4 Mosquetons amb tancament de seguretat (tipus HMS)
  • 1 Baga per reunions (Cinta Dyneema de 10x120 mm aprox.)
  • 1 davallador (Tipus Reverso, ATC, ...)
  • 1 cordino de 6 o 7 mm (1,5 metres de longitud)


  • El preu del curs és de 135 € (Socis CECB: 110 €) i el nombre de places està limitat.


    dimarts, 11 d’agost del 2009

    Arièja IV: Alabets (6a+ – 470 metres)

    Divendres 31 de juliol, ens decidim anar novament fins la Dent d’Orlú, per fer la molt recomanada via Alabets. Es tracte d’una via equipada de 6a obligat, de 470 metres, que durant el seu recorregut presenta, en els seus llargs, una de les poques fissures que es poden trobar a la Dent.

    Aquí us deixo la ressenya de CAF Montagnards Ariégeois :


    Aproximació: la mateixa que varem seguir per anar a fer “Les enfants de la Dalle”. Ens va costar una mica identificar el peu de via, ja que el nom no es veu, varem tenir que guiar-nos per les vies dels costats.

    Material: Passarem amb 12 cintes exprés i reunions. Si anem justos de grau, pot ser útil un estrep.

    Un cop equipats, ens repartim els llargs, avui em tocaran a mi els imparells, i al Joan els parells. Sembla que em tocarà el llarg de fissura!!!

    L1 (5b+ – 35 metres). Comencem a entrar en matèria, amb una placa vertical de dificultat moderada, que m’obliga a esforçar-me bastant fins la reunió. Com sempre, a l’inici de les vies de placa, costa habituar-se.

    L2 (6a – 40 metres). Llarg de placa molt finet i de gran continuïtat. El Joan va haver de tibar d’A0 per treure un pas a la zona inicial del llarg. A mi em va semblar un dels millors llargs de la via, tot i que el vaig patir de valent per superar els passos inicials d’adherència i equilibri.

    Vistes des de la R2. Foto: Josep


    L3 (5b+ – 40 metres). A la entrada del llarg, s’ha de superar on sostret que et deixa a la placa, d’aquí has d’anar treballant en adherència i sobre regletes fins a la R.

    L'entrada del 3er llarg. Foto: Josep


    L4 (5c+ – 45 metres). En aquest llarg, novament haurem de superar un sostre. Aquí ja ens caldrà esforçar-nos una mica més.

    El Joan al 4rt llarg. Foto: Josep


    L5 (5c+ – 40 metres). Superarem un tram herbós, per posar-nos novament a la placa característica de la Dent.

    L6 (5b – 40 metres). Llarg de placa que es va posant vertical a mida que anem avançant, com a preludi del que ens espera a partir d’ara.

    L7 (6a+ – 30 metres). Impressionant llarg mantingut de fissura, on ens caldrà canviar el xip. Començarem superant un desplom que ens deixarà sobre una placa vertical recorreguda per una gran fissura. Haurem de treballar-nos la fissura per poder superar el llarg. Millor fer-ho per l’esquerra, ja que jo vaig fer-ho per la dreta de la fissura i vaig patir de valent. L’A0 em va permetre superar algun dels passos més cecs de la fissura i arribar a la reunió.

    L8 (6a+ – 45 metres). Un altre llarg excel•lent, on es combina la fissura i la placa per superar un mur vertical. Començarem amb una fissura perfecte, que ens obligarà a treballar, però que ens permetrà avançar molt més fàcilment que la fissura del llarg anterior. Un cop adaptats a moure’ns per la fissura, aquesta s’acabarà per donar pas a una placa vertical terrible, on haurem de fer un seguit de passos d’adherència on el nostre equilibri jugarà un paper fonamental. Cap al final la placa perd verticalitat, i arribarem a la reunió.

    El Joan al 8è llarg. Foto: Josep


    L9 (5c – 40 metres). Retornem a la placa, per navegar sobre el granet vertical de la Dent, fins la següent reunió.

    Des de la reunió del 9è llarg. Foto: Josep


    L10 (5c+ – 45 metres). Novament a navegar per una placa fineta, però fàcil, on el més complicat resideix en trobar el camí correcte per avançar.

    Un cop acabats aquests primers 10 llargs (400 metres), i veient que la via perd verticalitat i es situa per una canal un tant herbosa, el Joan i jo decidim deixar-ho aquí. El descens de la via s’ha de fer en successius ràpels, i ens preocupa tenir problemes per recuperar la corda en aquests dos llargs restants que, segons la ressenya, són de tràmit per sortir fins la vira superior; a sobre, a mi, em fan molt mal els peus, de manera que no em costa gens optar per l’opció de baixar.

    Descens: com he comentat, es fa en successius ràpels. Un per llarg, nosaltres varem provar d’enllaçar-ne algun, i ens va anar ben just. Un cop a peu de via, desfarem el camí utilitzat a l’aproximació, fins al pàrquing.


    Com que anàvem bé de temps, i no estàvem excessivament cansats, varem decidir acostar-nos a la zona del poble d’Orlú, per veure si érem capaços de trobar un sector de bloc del que ens havien parlat. No ens va costar en excés, ja que com la resta de coses a França, està tot molt ben senyalitzat. Us deixo una foto del plànol del sector, i algunes fotos nostres fent el “capullo”.

    El plànol del sector de bloc. Foto: Josep


    "Jugant als blocs"




    divendres, 7 d’agost del 2009

    Arièja III: Quié de Sinsat – L’amie serfouette (5c – 125 metres)

    Dijous 30 de juliol, després del “tute” que ens havíem fet el dia anterior, ens decidim a fer alguna coseta no massa dura, per tal de reposar una mica.

    Ens decidim per anar al Sector GR4b del Pubis, a la Quié de Sinsat.


    Aproximació: Ens arribem fins a Sinsat, i després de deixar el cotxe al pàrquing de la zona d’escalada, comencem l’ascensió fins al Pubis. Tot i que tenim la sort de que el sol no apreta massa, la pujada és realment dura. 45 minuts d’ascensió per un corriol dret, dret.

    Un cop a dalt, ens decidim per la via “L’amie serfouette”, via totalment equipada de poca dificultat sobre calcari excel•lent. Aquí us deixo la ressenya de CAF Montagnards Ariégeois:


    Material: 12 cintes exprés i reunions. Tot i així, es tracte d’una via que es podria protegir perfectament amb friends, tascons i bagues, ideal per practicar l’escalada semiequipada.

    Preparant el material. Foto: Josep



    L1 (5b – 30 metres). Llarg fàcil, on vas trobant forats increïbles per anar progressant.

    La línia del 1er llarg. Foto: Josep


    Des de la 1era reunió. Foto: Josep


    L2 (5c – 30 metres). Aquest llarg segueix la tònica del llarg anterior, però té un passet de placa al mig, on cal treballar l’adherència.

    La línia del 2n llarg. Foto: Josep


    L3 (5b – 30 metres). Llarg de tràmit, fàcil i una mica herbós.

    El Joan al 3er llarg. Foto: Josep


    L4 (5c – 35 metres). El millor llarg amb diferència. Diedre que segueix una fissura, que es podria protegir sense problemes, però que està totalment equipat. A la sortida del diedre, s’ha de superar un sostret abans d’arribar a la reunió. Per aquest llarg, ja val la pena fer la via.


    El diedre de l'ultim llarg. Foto: Josep



    Després d’aquest llarg, es pot continuar pujant, empalmant amb alguna de les vies del Sector Jeanne. Nosaltres ho hauríem fet, però entre que havíem deixat les motxilles abaix i la calor començava a apretar de valent, vàrem decidir deixar-ho córrer i tornar-nos-en al càmping a fer relax.

    Descens: anirem a l’esquerra seguint unes fites que ens portaran fins a unes cordes fixes per baixar, d’aquí, seguint un corriol a l’esquerra, arribarem novament a peu de via, on podrem agafar el camí de baixada al pàrquing.

    Arièja II: Les enfants de la Dalle (6a+ - 700 metres)

    Dimecres 29 de juliol, ens llevem a les 6:00 del matí, per esmorzar, i acabar de repassar que no ens deixem res de material. L’objectiu: fer el cim de la Dent d’Orlú.

    Començarem amb “Les enfants de la dalle”, 18 llargs totalment equipats que recorren les plaques de gneis de la paret (700 metres). De sortida, enllaçarem amb l’aresta equipada de la Dent, 7 llargs (250 metres). I culminarem l’ascensió al cim resseguint la cresta desequipada (150 metres). Total, 1.100 metres d’escalada de dificultat moderada (5c+ obligat), on el principal problema serà el cansament i la calor.

    Aproximació: Sortirem d’Ax les Thermes direcció a Orlú. Un cop passat el poble trobarem un trencall a l’esquerra que ens portarà cap el “pont du Bisp”. Passat aquest, després d’uns 2.500 metres trobarem el pàrquing, al peu de la cara sud-est de la Dent. Deixarem el cotxe i enfilarem cap al peu de la via per un corriol bastant dret, marcat amb fites a l’inici, i bastant fresat. Nosaltres vàrem trigar 35 minuts fins al peu de la via.

    Al pàrquing de la cara sud-est. Foto: Josep


    Material: 12 cintes exprés i reunions. Per la cresta desequipada varem portar Camalots (Del 0.3 – 0.75) i un parell de bagues llargues pels gendarmes. (També portàvem material d’autosocors per si es donava una emergència: politja, maillons i bloquejadors). Imprescindible portar molta aigua. Nosaltres portàvem 2 litres i mig, i varem fer curt. Molt curt!!!)

    Aquí us deixo la ressenya de la via de “CAF Montagnards Ariégeois”:


    Un cop equipats, i sense perdre massa temps, varem començar a enfilar la via, amb uns primers llargs tècnics en clar flanqueig a la dreta que et permeten anar-te familiaritzant amb la placa.

    L1 (5c+ - 45 metres). Placa sostinguda per entrar en matèria.
    L2 (5c+ - 45 metres). Més placa, però aquí ja amb tres passos més fins d’adherència.
    L3 (5b+ - 45 metres). Més fàcil, amb un pas de placa finet.
    L4 (5a+ - 40 metres). Placa d’adherència, que es pot evitar per la dreta. Si es fa pel mig els passos els marquen de 6a d’adherència.

    El Joan al 4rt llarg. Foto: Josep


    L5 (5b – 45 metres). Llarg fàcil, amb menys dependència de l’adherència.

    Al 5è llarg. Foto: Josep


    L6 (5c/A0 – 40 metres). Llarg de placa, amb un pas terrorífic d’adherència abans d’entrar a la reunió (6b/c), però evitable en A0.

    La placa final del 6è llarg. Foto: Josep


    L7 (5c – 35 metres). Fàcil, seguint una de les escasses fissures de la via.
    L8 (5c+ - 45 metres). Preciós llarg de placa, on anirem navegant buscant la millor opció fins la reunió. Es comenta que pot ser el millor llarg de placa que hi ha a tota la Dent.
    L9 (5b+ - 45 metres). Placa fàcil, fins a un sostret on cal posar-s’hi bé alhora de superar-lo, ja que costa trobar la sortida correcta.
    L10 (3c – 40 metres). Llarg de tràmit que travessa una vira on es creua amb la via Ramonatxo. Aquí, i encara no érem a meitat de via, vaig haver-me de canviar els gats hi posar-me els vells. Els meus peus estaven a punt de morir!
    L11 (5a – 45 metres). Tornem a la placa, passos fins per superar còmodament un pilar per la nostra dreta.
    L12 (5a+ - 45 metres). Sortida d’adherència una mica més dura, per seguir sense complicacions per la placa fins la següent reunió.
    L13 (5b – 40 metres). Placa d’adherència amunt, fins arribar a un sostret fàcil de superar una mica abans de la reunió.
    L14 (5b – 40 metres). Sortirem per placa, per ficar-nos en un bonic diedre, que haurem de superar per enfilar-nos a un pilar, bastant aeri, que ens conduirà fins la següent reunió.
    L15 (6a+ - 35 metres). El llarg clau de la via. Comença vertical i cada vegada s’hi posa més, cal apretar-li de valent, ja que és molt mantingut. Superar aquest mur implica la seva dificultat. Nosaltres varem sortir de la part de dalt tibant d’A0.
    L16 (5a – 35 metres). Llarg de tràmit per reposar una mica.

    Començant el 16è llarg. Foto: Josep


    L17 (5b+ - 40 metres). Ídem llarg anterior.
    L18 (5c – 20 metres). Sortim a l’esquerra per anar a buscar un diedre espectacular, que ens obligarà a apretar una mica a la seva entrada, i que ens portarà fins gairebé dalt la aresta est.

    La línia del diedre del 18è llarg. Foto: Josep


    El Joan assegurant-me al 18è llarg. Foto: Josep



    Fins el llarg 18, totes les reunions estan equipades per rapelar, per tant podrem fer marxar enrere i retirar-nos quan ho considerem convenient; però, a partir d’aquí, les reunions deixen d’estar equipades per rapelar, i abandonar es tornarà molt més complicat, ja que anirem seguint l’aresta.

    L'excel·lent equipament de les primeres 18 reunions. Foto: Josep


    L19 (3c – 20 metres). Aquest llarg de tràmit, ens permetrà situar-nos a l’aresta est. Nosaltres varem aprofitar per fer-hi un most. No és excessivament còmode, però varem poder muntar una reunió amb friends a un raconet amb ombra, just una mica per sota de la reunió de la via. Aquí ja feia una estona que ens quedaven dos glopets d’aigua!!!
    L20 (5c+ - 40 metres). Comencem a pujar per l’aresta, amb passos fins i d’equilibri. A partir d’aquí les assegurances ja comencen a ser menys abundants.
    L21 (5c – 20 metres). Superem un preciós gendarme, primer per la vertical i després resseguint l’aresta, que ens farà treballar de valent. Molt ambient.

    El Joan treballant-se el gendarme del 21è llarg. Foto: Josep


    A mitja placa del gendarme del 21è llarg. Foto: Josep


    L22 (4c – 45 metres). Seguim crestejant. No sé si va ser pel cansament acumulat, però aquest llarg de 4rt en té poca cosa, cal superar un pas fi de flanqueig a la dreta, amb tot l’ambient a sota, que únicament varem treure tibant d’A0.
    L23 (5b – 45 metres). Seguim la tònica dels últims llargs, resseguint l’aresta, i buscant el camí més fàcil. Les assegurances són escasses, i comencem a trobar més blocs trencats. Fàcil, però de mirar-s’ho.
    L24 (3c – 45 metres). Assegurances molt escasses, fàcil, tant de fer com de protegir si no es veu clar.
    L25 (4a – 20 metres). Igual que l’anterior, però una mica més complicat.

    A partir d’aquí, comencem a crestejar per arribar al cim, ens resten 150 metres aproximadament. Anirem trobant alguna reunió de les vies que pugen per la cara est, i que podem aprofitar per nosaltres, però ens caldrà protegir els passos complicats, que no són masses, amb bagues i/o friends. Nosaltres varem aprofitar una reunió que varem trobar, i en varem muntar una altra amb els camalots i un spit. A partir d’aquí ens varem desencordar, per arribar fins al cim. Tot i que els passos ens els marquen de fins a 3c, és molt exposat, amb molt ambient i el cansament et pot jugar una mala passada, de manera que potser hauria estat millor acabar la via progressant en ensamble.

    Crestejant per assolir el cim. Foto: Josep



    Al final, després de 9 hores d’escalada al sol, vàrem assolir el desitjat cim.

    Al cim de la Dent d'Orlú. Foto: Josep



    Però, el problema d’aquesta via no s’acaba aquí. Ja que encara havíem de baixar fins al cotxe, unes 2 hores més: cansats, acalorats i sense aigua!!!

    Descens: Baixem per la cara nord-est de la Dent per agafar el camí de tornada per la vessant de Seys per tornar al pàrquing de la cara sud-est. Nosaltres vàrem equivocar-nos i varem agafar una canal que no tocava, de manera que varem estar baixant camp a través gairebé tot el camí, fins que varem enllaçar amb el camí correcte. Per sort, durant el descens varem localitzar un petit torrent que ens va permetre remullar-nos la gola!!! Total 2 hores i mitja.

    dijous, 6 d’agost del 2009

    Arièja I: Quié de Sinsat (La Dalle)

    L’última setmana de juliol, com que teníem uns dies de festa, varem decidir anar-nos-en amb en Joan a Arièja. L’objectiu principal era l’ascensió per les plaques de gneis a la Dent d’Orlú per alguna de les seves vies de la cara sud-est, i aprofitant que estàvem allà fer alguna cosa més pel magnífic calcari dels sectors de Sinsat.

    El dimarts 28 de juliol, a primera hora del matí varem marxar cap a Ax les Thermes. Abans de dinar ja estàvem instal•lats al càmping. Després de dinar alguna cosa, varem decidir acostar-nos a Sinsat a fer una mica d’esportiva de “tranquis”, per anar entrant en matèria, ja que al dia següent ens havíem proposat fer 1.100 metres d’escalada.

    Un cop a Sinsat, per tal de tenir que caminar poc, ens vàrem decidir pel sector “La Dalle”, ja que l’aproximació al mateix és ràpida. Aquí us deixo la ressenya de la zona escollida:



    Sector amb un calcari excel•lent, però una mica “sobat”, ja que es tracte dels primers sectors oberts.

    Falaises Sinsat: Sector La Dalle (part dreta). Foto Josep


    Decidim començar amb Lichen Globe Trotter (#18, L1 5b+ - 20 metres), via amb molts forats que evita un sostre per la seva dreta. Fàcil i ideal per anar tantejant el terreny.

    Feta aquesta ens animem a provar Esculape (#21, 6a – 20 metres). Placa fineta, amb el pas clau a la travessia que fa cap a l’esquerra, i sortida de tibar fins a la reunió.

    Gaudint a Lichen Globe trotter. Foto: Joan


    Com que ens trobem força bé, ens animem amb Flemme Olympique (#22, 6b+ - 20 metres). Té l’entrada comuna amb la via Esculape, però en lloc de desviar-se en travessia a l’esquerra, aquí sortim recte amunt. A aquesta alçada trobem un pas molt finet que ens obliga a apretar per poder xapar. Un cop xapats, tenim dos passos realment durs on cal tibar de valent. Primer tibant d’una regleta petita que ens ha de permetre caçar una pinça, d’on cal bloquejar per poder tornar a xapar i sense encantar-se, sortir en dinàmic amunt, tibant de regletilles i confiant en l’adherència dels peus. La part final fins la reunió ja baixa la dificultat. Tant el Joan com jo, varem patir de valent per treure-la. Al final va caure, però amb algun repòs!

    Abans de marxar, volíem provar Pas du trou (#20, 6a+ - 20 metres), però l’entrada, d’adherència, ens va semblar molt sobada i varem decidir deixar-ho, i tornar-nos-en al càmping, a sopar i a preparar-nos per l’endemà. Ens es espera un dia dur!!!

    dimarts, 4 d’agost del 2009

    Via Àfrica (5b - 75 metres)

    Diumenge 26 de juliol, quedem amb el Sergi, el Joan i la Núria per anar a fer una via de calcari. La idea inicial era anar a fer "Con ocho basta" a Montanissell, però com que el Sergi ha de ser d'hora a casa, després de parar a esmorzar al Coll de Nargó, ens decidim per la Paret del Grau, ja que ni el Sergi ni la Núria hi han estat mai.

    Com que fa molta calor, ens decantem per la recomanable via Àfrica, de 3 llargs totalment equipats, que ens ha de permetre acabar ràpid per tornar a Calders a l'hora del vermut!

    A sota us deixo la ressenya de la via, del blog d'en Xavi:


    Aproximació: Aparcarem gairebé a l'alçada de la Paret del Grau, d'allà enfilarem cap al peu via (5 minuts).

    Material: 8 cintes exprés i reunions.

    Per tal de no fer-nos nosa, el Sergi i jo ens posarem en una cordada i enllaçarem els dos primers llargs, mentre el Joan i la Núria faran les tres reunions.

    1er llarg (5a - 20 metres). Bonic llarg per entrar en matèria, comença amb una placa fina, on ens hi posarem bé per superar un ressalt per l'esquerra. D'aquí amunt, amb tendència a la dreta fins a la reunió.

    La Núria a l'inici del primer llarg. Foto: Josep


    2n llarg (5b - 25 metres). Sortida superant un ressalt i gaudir navegant per placa de calcari fins la següent reunió. Abans d'arribar-hi, trobarem una placa excel·lent que es pot defugir per la dreta, però que es aconsellable treballar-se-la.

    El Sergi iniciant el 2n llarg. Foto: Josep


    3er llarg (5b - 30 metres). El millor llarg de tots. Sortirem de la reunió amb tendència a la dreta, on haurem de superar un diedre per entrar a una placa brutal, un cop sobre aquesta, anirem cap a l'esquerra per superar un muret vertical que ens situarà sota una placa vertical amb molts forats que ens obligarà a treballar de valent fins la reunió.

    El Sergi iniciant el 3er llarg. Foto: Josep

    El Joan al mur final del 3er llarg. Foto: Josep

    La Núria al pas de diedre del 3er llarg. Foto: Josep

    La Núria iniciant el mur final del 3er llarg. Foto: Josep

    La Núria arribant a la reunió del 3er llarg. Foto: Josep


    Descens: Baixarem amb 2 rapels per la via del Manelet. Hi accedirem amb una petita grimpada cap a la nostra esquerra.