Arièja II: Les enfants de la Dalle (6a+ - 700 metres)

Dimecres 29 de juliol, ens llevem a les 6:00 del matí, per esmorzar, i acabar de repassar que no ens deixem res de material. L’objectiu: fer el cim de la Dent d’Orlú.

Començarem amb “Les enfants de la dalle”, 18 llargs totalment equipats que recorren les plaques de gneis de la paret (700 metres). De sortida, enllaçarem amb l’aresta equipada de la Dent, 7 llargs (250 metres). I culminarem l’ascensió al cim resseguint la cresta desequipada (150 metres). Total, 1.100 metres d’escalada de dificultat moderada (5c+ obligat), on el principal problema serà el cansament i la calor.

Aproximació: Sortirem d’Ax les Thermes direcció a Orlú. Un cop passat el poble trobarem un trencall a l’esquerra que ens portarà cap el “pont du Bisp”. Passat aquest, després d’uns 2.500 metres trobarem el pàrquing, al peu de la cara sud-est de la Dent. Deixarem el cotxe i enfilarem cap al peu de la via per un corriol bastant dret, marcat amb fites a l’inici, i bastant fresat. Nosaltres vàrem trigar 35 minuts fins al peu de la via.

Al pàrquing de la cara sud-est. Foto: Josep

Material: 12 cintes exprés i reunions. Per la cresta desequipada varem portar Camalots (Del 0.3 – 0.75) i un parell de bagues llargues pels gendarmes. (També portàvem material d’autosocors per si es donava una emergència: politja, maillons i bloquejadors). Imprescindible portar molta aigua. Nosaltres portàvem 2 litres i mig, i varem fer curt. Molt curt!!!)

Aquí us deixo la ressenya de la via de “CAF Montagnards Ariégeois”:

Un cop equipats, i sense perdre massa temps, varem començar a enfilar la via, amb uns primers llargs tècnics en clar flanqueig a la dreta que et permeten anar-te familiaritzant amb la placa.

L1 (5c+ - 45 metres). Placa sostinguda per entrar en matèria.
L2 (5c+ - 45 metres). Més placa, però aquí ja amb tres passos més fins d’adherència.
L3 (5b+ - 45 metres). Més fàcil, amb un pas de placa finet.
L4 (5a+ - 40 metres). Placa d’adherència, que es pot evitar per la dreta. Si es fa pel mig els passos els marquen de 6a d’adherència.

El Joan al 4rt llarg. Foto: Josep

L5 (5b – 45 metres). Llarg fàcil, amb menys dependència de l’adherència.

Al 5è llarg. Foto: Josep

L6 (5c/A0 – 40 metres). Llarg de placa, amb un pas terrorífic d’adherència abans d’entrar a la reunió (6b/c), però evitable en A0.

La placa final del 6è llarg. Foto: Josep

L7 (5c – 35 metres). Fàcil, seguint una de les escasses fissures de la via.
L8 (5c+ - 45 metres). Preciós llarg de placa, on anirem navegant buscant la millor opció fins la reunió. Es comenta que pot ser el millor llarg de placa que hi ha a tota la Dent.
L9 (5b+ - 45 metres). Placa fàcil, fins a un sostret on cal posar-s’hi bé alhora de superar-lo, ja que costa trobar la sortida correcta.
L10 (3c – 40 metres). Llarg de tràmit que travessa una vira on es creua amb la via Ramonatxo. Aquí, i encara no érem a meitat de via, vaig haver-me de canviar els gats hi posar-me els vells. Els meus peus estaven a punt de morir!
L11 (5a – 45 metres). Tornem a la placa, passos fins per superar còmodament un pilar per la nostra dreta.
L12 (5a+ - 45 metres). Sortida d’adherència una mica més dura, per seguir sense complicacions per la placa fins la següent reunió.
L13 (5b – 40 metres). Placa d’adherència amunt, fins arribar a un sostret fàcil de superar una mica abans de la reunió.
L14 (5b – 40 metres). Sortirem per placa, per ficar-nos en un bonic diedre, que haurem de superar per enfilar-nos a un pilar, bastant aeri, que ens conduirà fins la següent reunió.
L15 (6a+ - 35 metres). El llarg clau de la via. Comença vertical i cada vegada s’hi posa més, cal apretar-li de valent, ja que és molt mantingut. Superar aquest mur implica la seva dificultat. Nosaltres varem sortir de la part de dalt tibant d’A0.
L16 (5a – 35 metres). Llarg de tràmit per reposar una mica.

Començant el 16è llarg. Foto: Josep

L17 (5b+ - 40 metres). Ídem llarg anterior.
L18 (5c – 20 metres). Sortim a l’esquerra per anar a buscar un diedre espectacular, que ens obligarà a apretar una mica a la seva entrada, i que ens portarà fins gairebé dalt la aresta est.

La línia del diedre del 18è llarg. Foto: Josep

El Joan assegurant-me al 18è llarg. Foto: Josep

Fins el llarg 18, totes les reunions estan equipades per rapelar, per tant podrem fer marxar enrere i retirar-nos quan ho considerem convenient; però, a partir d’aquí, les reunions deixen d’estar equipades per rapelar, i abandonar es tornarà molt més complicat, ja que anirem seguint l’aresta.

L'excel·lent equipament de les primeres 18 reunions. Foto: Josep

L19 (3c – 20 metres). Aquest llarg de tràmit, ens permetrà situar-nos a l’aresta est. Nosaltres varem aprofitar per fer-hi un most. No és excessivament còmode, però varem poder muntar una reunió amb friends a un raconet amb ombra, just una mica per sota de la reunió de la via. Aquí ja feia una estona que ens quedaven dos glopets d’aigua!!!
L20 (5c+ - 40 metres). Comencem a pujar per l’aresta, amb passos fins i d’equilibri. A partir d’aquí les assegurances ja comencen a ser menys abundants.
L21 (5c – 20 metres). Superem un preciós gendarme, primer per la vertical i després resseguint l’aresta, que ens farà treballar de valent. Molt ambient.

El Joan treballant-se el gendarme del 21è llarg. Foto: Josep

A mitja placa del gendarme del 21è llarg. Foto: Josep

L22 (4c – 45 metres). Seguim crestejant. No sé si va ser pel cansament acumulat, però aquest llarg de 4rt en té poca cosa, cal superar un pas fi de flanqueig a la dreta, amb tot l’ambient a sota, que únicament varem treure tibant d’A0.
L23 (5b – 45 metres). Seguim la tònica dels últims llargs, resseguint l’aresta, i buscant el camí més fàcil. Les assegurances són escasses, i comencem a trobar més blocs trencats. Fàcil, però de mirar-s’ho.
L24 (3c – 45 metres). Assegurances molt escasses, fàcil, tant de fer com de protegir si no es veu clar.
L25 (4a – 20 metres). Igual que l’anterior, però una mica més complicat.

A partir d’aquí, comencem a crestejar per arribar al cim, ens resten 150 metres aproximadament. Anirem trobant alguna reunió de les vies que pugen per la cara est, i que podem aprofitar per nosaltres, però ens caldrà protegir els passos complicats, que no són masses, amb bagues i/o friends. Nosaltres varem aprofitar una reunió que varem trobar, i en varem muntar una altra amb els camalots i un spit. A partir d’aquí ens varem desencordar, per arribar fins al cim. Tot i que els passos ens els marquen de fins a 3c, és molt exposat, amb molt ambient i el cansament et pot jugar una mala passada, de manera que potser hauria estat millor acabar la via progressant en ensamble.

Crestejant per assolir el cim. Foto: Josep

Al final, després de 9 hores d’escalada al sol, vàrem assolir el desitjat cim.

Al cim de la Dent d'Orlú. Foto: Josep

Però, el problema d’aquesta via no s’acaba aquí. Ja que encara havíem de baixar fins al cotxe, unes 2 hores més: cansats, acalorats i sense aigua!!!

Descens: Baixem per la cara nord-est de la Dent per agafar el camí de tornada per la vessant de Seys per tornar al pàrquing de la cara sud-est. Nosaltres vàrem equivocar-nos i varem agafar una canal que no tocava, de manera que varem estar baixant camp a través gairebé tot el camí, fins que varem enllaçar amb el camí correcte. Per sort, durant el descens varem localitzar un petit torrent que ens va permetre remullar-nos la gola!!! Total 2 hores i mitja.