Arièja IV: Alabets (6a+ – 470 metres)

Divendres 31 de juliol, ens decidim anar novament fins la Dent d’Orlú, per fer la molt recomanada via Alabets. Es tracte d’una via equipada de 6a obligat, de 470 metres, que durant el seu recorregut presenta, en els seus llargs, una de les poques fissures que es poden trobar a la Dent.

Aquí us deixo la ressenya de CAF Montagnards Ariégeois :

Aproximació: la mateixa que varem seguir per anar a fer “Les enfants de la Dalle”. Ens va costar una mica identificar el peu de via, ja que el nom no es veu, varem tenir que guiar-nos per les vies dels costats.

Material: Passarem amb 12 cintes exprés i reunions. Si anem justos de grau, pot ser útil un estrep.

Un cop equipats, ens repartim els llargs, avui em tocaran a mi els imparells, i al Joan els parells. Sembla que em tocarà el llarg de fissura!!!

L1 (5b+ – 35 metres). Comencem a entrar en matèria, amb una placa vertical de dificultat moderada, que m’obliga a esforçar-me bastant fins la reunió. Com sempre, a l’inici de les vies de placa, costa habituar-se.

L2 (6a – 40 metres). Llarg de placa molt finet i de gran continuïtat. El Joan va haver de tibar d’A0 per treure un pas a la zona inicial del llarg. A mi em va semblar un dels millors llargs de la via, tot i que el vaig patir de valent per superar els passos inicials d’adherència i equilibri.

Vistes des de la R2. Foto: Josep

L3 (5b+ – 40 metres). A la entrada del llarg, s’ha de superar on sostret que et deixa a la placa, d’aquí has d’anar treballant en adherència i sobre regletes fins a la R.

L'entrada del 3er llarg. Foto: Josep

L4 (5c+ – 45 metres). En aquest llarg, novament haurem de superar un sostre. Aquí ja ens caldrà esforçar-nos una mica més.

El Joan al 4rt llarg. Foto: Josep

L5 (5c+ – 40 metres). Superarem un tram herbós, per posar-nos novament a la placa característica de la Dent.

L6 (5b – 40 metres). Llarg de placa que es va posant vertical a mida que anem avançant, com a preludi del que ens espera a partir d’ara.

L7 (6a+ – 30 metres). Impressionant llarg mantingut de fissura, on ens caldrà canviar el xip. Començarem superant un desplom que ens deixarà sobre una placa vertical recorreguda per una gran fissura. Haurem de treballar-nos la fissura per poder superar el llarg. Millor fer-ho per l’esquerra, ja que jo vaig fer-ho per la dreta de la fissura i vaig patir de valent. L’A0 em va permetre superar algun dels passos més cecs de la fissura i arribar a la reunió.

L8 (6a+ – 45 metres). Un altre llarg excel•lent, on es combina la fissura i la placa per superar un mur vertical. Començarem amb una fissura perfecte, que ens obligarà a treballar, però que ens permetrà avançar molt més fàcilment que la fissura del llarg anterior. Un cop adaptats a moure’ns per la fissura, aquesta s’acabarà per donar pas a una placa vertical terrible, on haurem de fer un seguit de passos d’adherència on el nostre equilibri jugarà un paper fonamental. Cap al final la placa perd verticalitat, i arribarem a la reunió.

El Joan al 8è llarg. Foto: Josep

L9 (5c – 40 metres). Retornem a la placa, per navegar sobre el granet vertical de la Dent, fins la següent reunió.

Des de la reunió del 9è llarg. Foto: Josep

L10 (5c+ – 45 metres). Novament a navegar per una placa fineta, però fàcil, on el més complicat resideix en trobar el camí correcte per avançar.

Un cop acabats aquests primers 10 llargs (400 metres), i veient que la via perd verticalitat i es situa per una canal un tant herbosa, el Joan i jo decidim deixar-ho aquí. El descens de la via s’ha de fer en successius ràpels, i ens preocupa tenir problemes per recuperar la corda en aquests dos llargs restants que, segons la ressenya, són de tràmit per sortir fins la vira superior; a sobre, a mi, em fan molt mal els peus, de manera que no em costa gens optar per l’opció de baixar.

Descens: com he comentat, es fa en successius ràpels. Un per llarg, nosaltres varem provar d’enllaçar-ne algun, i ens va anar ben just. Un cop a peu de via, desfarem el camí utilitzat a l’aproximació, fins al pàrquing.


Com que anàvem bé de temps, i no estàvem excessivament cansats, varem decidir acostar-nos a la zona del poble d’Orlú, per veure si érem capaços de trobar un sector de bloc del que ens havien parlat. No ens va costar en excés, ja que com la resta de coses a França, està tot molt ben senyalitzat. Us deixo una foto del plànol del sector, i algunes fotos nostres fent el “capullo”.

El plànol del sector de bloc. Foto: Josep

"Jugant als blocs"