VIA PACHO-HIDALGO (6a – 100 metres)

Dissabte 12 de desembre, recullo al Joan a Manresa per anar a escalar a Montserrat. Hem quedat de trobar-nos amb el Carlos i el German a Ca l'Anna al Bruc, dos amics que s'estan iniciant a l'escalada. Tot esmorzant, acabem de decidir a on anirem. Busquem una zona ben orientada – el fred no dona treva – on tinguem un parell de línies properes, de grau assequible i amb bona roca, on ells puguin practicar i gaudir de l'ascensió. Després de donar-hi unes quantes voltes, el Joan proposa anar al Serrat de la Pastereta, al Clot de la Mònica; allà, el Carlos i el German poden fer la via blava “Aresta Brucs”, mentre nosaltres fem la “Pacho-Hidalgo”.

Nosaltres portàvem el croquis de “Montserrat Cara Sur”, aquí sota un deixo la ressenya que he trobat de la via al “Balcó de la Lluna”.

Serrat de la Pastereta - Vessant Est

Aproximació: Des del Bruc, baixarem cap al Bruc Residencial agafant seguidament el Camí de Collbató, després d'uns centenars de metres, trobarem un trencall a mà esquerra que en pocs minuts ens connectarà a una altra pista. De nou girarem cap a l'esquerra, i després d'uns metres ja veurem una esplanada evident on deixar el cotxe. A partir d'aquí, únicament haurem de seguir el Camí del Clot de la Mònica, que surt just davant nostre, i que ens portarà fins l'aresta sud de la Pastereta. La via comença a la part dreta de l'aresta. Per arribar-hi, seguirem un evident corriol, marcat amb una gran fita, que, després d'una fàcil grimpada (assegurada amb cordes fixes), ens deixarà pràcticament a peu de via.

Material: Necessitarem 6 cintes exprés. Poden resultar útils microfriends/tascons i cordinos per merlets si la distància entre xapes fa respecte.

L1 (IV+ - 25 metres). Començarem superant un mur molt vertical, amb bona presa i sobre-protegit, amb quatre espits molt pròxims entre si. Superat el mur, la paret perdrà verticalitat, i seguirem durant uns quants metres navegant per placa fàcil fins la R. Tram de IV una mica exposat.

El Joan gaudint del primer llarg. Fotos: Josep

L2 (6a+ – 35 metres). La sortida de la R, és un flanqueig cap a l’esquerra molt fàcil, però una mica exposat (1 espit). Seguirem progressant cap a l’esquerra fins a una savina que trobarem al peu del ressalt on hi ha el pas de 6a+. El pas de 6a+ està sobre-protegit amb 4 espits. Es tracte d’un parell de passos molt verticals, sempre sobre roca excel·lent. Superada la panxa, i conseqüentment el 6a+, flanquejarem cap a l’esquerra a buscar una balma on trobarem la R.

El Joan lluitant al pas clau del L2. Fotos: Josep

L3 (IV – 40 metres). Des de la R, no es veu cap assegurança, i penses que la via ha de sortir amb tendència a l’esquerra, però no és així. Hem de sortir amunt, i després d’uns 6-7 metres trobarem un espit per assegurar-nos (podem equipar merlets). Aquest llarg és perdedor, ja que no veurem les assegurances. Seguirem amunt, i sempre amb lleugera tendència a la dreta per garantir-nos la millor roca, a l’alçada d’una savina trobarem una segona assegurança, que ja és l’últim expansiu del llarg. Seguirem navegant sobre terreny fàcil però expo (Possibilitat de posar algun friend petit o tascó) fins al cim del totxo. Aquí podem muntar la R en una savina, o bé anar a buscar la R de la via Blava ("dels amics")

Descens: En dos ràpels per la via blava que puja seguint el fil de l’aresta (Cordes de 60). El primer ràpel l’hem de fer seguint el fil de l’aresta, i aviat trobarem una nova instal·lació amb esplèndids parabolts, però anelles rovellades. D’aquesta segona, amb cordes de 60, i amb un elegant ràpel volat ens plantarem a terra.

El Joan explicant com rapelar correctament al Carlos i al German. Foto: Josep

És una via bastant ràpida de fer, amb una roca excel·lent, i amb els passos claus ben protegits. Ideal per aquells dies d’hivern en que volem fer alguna coseta per treure’ns el “mono”.