Aprofitant que molts fem pont per la Puríssima, decidim anar-nos-en cap a les terres de Lleida. Tot i que la idea inicial era allotjar-nos al càmping d'Àger, el fet de no trobar cap bungalou lliure, acaba fent-nos decantar per Sant Llorenç de Montgai. De manera que, divendres al vespre, ens trobem a Manresa per marxar cap a la nostra destinació. Un cop instal·lats, tot sopant, triem les vies que farem al dia següent. Optem per anar cap al Cap del Ras, a Àger. El Pablo i la Violeta faran la Fanal Nocturn i el Joan, el Gerard i jo ens posarem a l'Alba Artigas. De manera que, dissabte 5 de desembre, un cop llevats, esmorzats i amb el material a punt, enfilem cap a les parets d'Àger.
Aproximació: Un cop a Àger (venint de Sant Llorenç) ens desviarem a l'esquerra per una pista asfaltada que passa pel costat del cementiri. Després d'uns 12 kilòmetres, agafarem un trencall en baixada cap a la dreta que seguirem uns 4-5 kilòmetres abans d'aparcar. Continuarem a peu, remuntant una canal dreta i evident que s'enfila cap a la paret i que, en 10 minuts, ens deixarà a peu de via. L'Alba Artigas comença just a la dreta de la Fanal Nocturn. A l'inici de l'itinerari trobarem la inscripció “AA”.
Nosaltres portàvem la ressenya d'Onaclimb, que aquí us deixem:
Material: 15 cintes exprés, tascons, bagues per savines i un joc de camalots (C3 l’1 i C4 del 0,3 al 2).
L1 (V+ - 30 metres). L'entrada a la via la farem per un diedre fissurat evident. Després d'uns pocs metres, trobarem el pas clau del llarg, un pas finet que ens ha de permetre situar-nos a la placa (V+), en aquest punt, trobarem una gran savina que ens farà una mica de nosa. Superat aquest pas, seguirem per terreny cada cop més fàcil, però més trencat fins a la R (Còmoda).
El Joan superant el pas clau, a l'alçada de la savina, del L1. Fotos: Josep
El Pablo treballant-se el L1 de la Fanal Nocturn. Fotos: Josep
L2 (6a+ - 35 metres). El llarg s'inicia amb una sortida atlètica, en bavaresa, per un diedre fissurat (V+). Superat el mateix, prosseguirem per terreny menys vertical, però una mica trencat, fins la placa tècnica i clau del llarg. Entrarem a la mateixa per l’esquerra i anirem progressant amb tendència a la dreta. Gairebé a l'entrada a la R, trobarem el pas de 6a+, molt fi de mans i tècnic de peus. (La reunió no és massa còmoda).
El Joan a la fissura inicial del L2. Foto: Josep
El triplet verificant la ressenya a la R2. Foto: Pablo
L3 (V+ - 30 metres). El llarg s'inicia amb una sortida de la reunió flanquejant cap a l'esquerra molt maca i un pas fi que ens permetrà posar-nos a la placa. Prosseguirem per un diedre fàcil però amb roca molt dubtosa, que ens obligarà a mirar-nos-ho molt bé. A la sortida del diedre, enfilarem novament una placa que ens conduirà a un segon diedre, novament trencat i brut. La sortida d'aquest ens portarà fins la R per terreny més fàcil però, seguint la tònica del llarg, terreny trencat i brut! (La reunió no és massa còmoda).
L4 (6a – 35 metres). Sortirem cap amunt a buscar una llastra on podrem protegir-nos amb un camalot del 0,5. Un cop assegurats, iniciarem un bonic flanqueig una mica exposat cap a la dreta ajudats de petites regletes per les mans i peus fins, suficients però, com per no patir en excés. Finalitzant el flanqueig trobarem les primeres xapes del llarg, que ens marcaran l'itinerari a seguir. Avançarem cap a una placa-diedre molt vertical, però amb roca una mica dubtosa, on es concentren les dificultats del llarg. En aquesta zona vaig tenir un petit ensurt al trencar-se'm una presa de mà que a punt va estar de fer-me sortir volant. Seguirem avançant amb compte fins a situar-nos sota un desplom evident, on hi localitzarem la R (Penjada, bastant incòmoda).
Iniciant el L4. Fotos: Gerard i Pablo
Al bonic flanqueig del L4. Fotos: Gerard
Encarant la part final del L4. Fotos: Gerard
L5 (6c – 35 metres). Sortirem per l’esquerra de la R per superar el desplom que ens barra el pas. És un sostret molt ben protegit que podrem superar en lliure (6c) o amb un parell de passos de A0. Superada la segona xapa, encara trobarem un últim pas, bastant fi, que ens ha de permetre acabar de superar el desplom i situar-nos a una placa. Un cop a la placa, flanquegem per terreny més fàcil cap a l’esquerra per abordar, amb un pas tècnic, un esperó molt vertical i mantingut. Seguirem per l'esperó fins a arribar a un diedre lleugerament desplomat i mantingut que superarem amb passos atlètics aprofitant les nanses que trobarem en la nostra progressió, tot i així cal mirar-s’ho bé ja que la roca, en aquest tram, torna a ser una mica discreta. La sortida del diedre torna a ser sobre roca trencada, i cal anar amb compte amb un parell de llastres dubtoses. Arribarem a la R per terreny fàcil (Còmoda). Llarg recomanable.
El Gerard encarant la sortida del desplom del L5. Foto: Josep
L6 (V+ - 30 metres). Deixarem la R per una placa fàcil, però més tècnica del que sembla. Progressarem per placa fins a un sostret on ens caldrà tibar-li de valent per sortir ja que ens quedaran els peus volats (La ressenya marca aquest pas de V+, però a nosaltres ens va semblar més de 6a). Superat el sostret arribarem per terreny fàcil fins la R (Molt còmode). Aquest llarg, per variar una mica, està molt ben protegit i transcorre sobre roca excel·lent.
L7 (IV+ - 35 metres). Sortirem sobre roca molt bona amb lleugera tendència a la dreta per anar a buscar una placa. És fàcil però una mica exposat. A les acaballes de la placa, trobarem un pas fi, però ben protegit, on els baixos ens haurem d'allargar bastant. Seguirem per un tram fàcil amb roca dubtosa fins a arribar a una panxeta fàcil de superar. A sobre la panxeta trobarem una feixa ampla i còmoda on s'instal·la la R. La reunió, difícil de reforçar, es munta sobre un espit i un pont de roca precari amb una baga podrida. Val la pena, com vàrem fer nosaltres, anar-se'n un parell de metres a l'esquerra i aprofitar la R amb dos parabolts de la via Fanal Nocturn.
L8 (6a+ - 45 metres). El millor llarg amb diferència. Deixarem la R i avançarem per una placa molt fina amb tendència a la dreta. En aquesta secció trobarem els passos claus del llarg, passos tècnics de peus d'aquells de mirar-s’ho bé (6a+). Deixarem la placa per continuar la nostra progressió per diedres i fissures. Tram mantingut sobre roca bastant bona. A les acaballes del llarg, assolirem una petita feixa, on trobarem un bon repòs abans d’encarar els últims metres de la via. Uns últims metres sobre roca excel·lent que abordarem en bavaresa i ens deixaran al cim. Muntarem la R en una savina.
El Joan treballant-se la placa inicial del L8. Fotos: Pablo
El Joan aguantant als diedres del L8. Fotos: Gerard
Descens: Sortirem cap a la dreta (est) a buscar el coll. Gairebé a l'alçada del coll, trobarem unes fites que ens conduiran a una feixa inferior. Seguirem la feixa cap a la dreta (est) passant per diverses balmes fins a arribar a una canal, per la que baixarem fins a assolir el camí principal, a uns centenars de metres del cotxe (35’).
Baixant cap al cotxe. Foto: Pablo
Un cop ens trobem al cotxe, baixem cap al poble d'Àger a fer un most, i a comentar la jugada. Tots coincidim en que es tracte d'una via amb trams aïllats que valen molt la pena, però en global l'hem trobada una mica massa trencada.
Hola,esta la tengo en cartera pero me da un poco de miedo,es tan obligada como dicen,mucho mas que Fanal
ResponEliminaEnhorabona per la via! aquesta és de les que et fan treballar de valent, el coco i el cos!!
ResponEliminaHola Juan Carlos, el grau d'escalada obligat de la via no passa del 6a, però al tenir trams una mica trencats fa que tot se'ns compliqui una mica més!
ResponEliminaJaumegrimp, ja t'ho ben asseguro, més el coco que no pas el cos!!!