Cherokee Express (6b – 145 metres)

Dissabte 28 de novembre, amb el Joan ja recuperat, decidim anar-nos-en a Canalda a fer la polèmica via Cherokee Express, de la que hem vist diverses piades i tenim curiositat per conèixer de primera mà el conflictiu itinerari. De manera que a les 8 del matí quedem a Manresa i enfilem cap a Solsona, on parem a fer el cafè de rigor abans d’adreçar-nos a la paret. Allà, coincidim amb un grup d’escaladors que també té intenció d’apropar-se a Canalda. Un d’ells, posteriorment ens n’assabentaríem, era en Mingo, company blogger que seguim!

Aproximació: A Solsona, agafarem la carretera que va cap al Port del Compte, desviant-nos al cap d’uns kilòmetres cap a Canalda. Seguirem la carretera fins que estiguem a l’alçada de la Paret de Canalda, on aparcarem. Seguidament, agafarem una pista que puja cap a la paret. A l’alçada d’un dipòsit d’aigua, ens desviarem a l’esquerra per un corriol (fites) que ens deixarà pràcticament a peu de via. L’itinerari s’inicia uns metres a la dreta d’unes balmes.

Nosaltres portàvem la ressenya d’en Joan Vidal, on a part del croquis, s’identifica amb facilitat la localització i el camí a seguir per arribar a peu de via. Aquí us la deixem:

Ressenya del Joan Vidal

Material: En tindrem prou amb 14 cintes exprés.

L1 (6a+ - 45 metres). Llarg recomanable. La sortida presenta el tram del llarg amb roca més discreta, però tot i així es bona. Sortirem amunt per situar-nos sota un sostret que després de flanquejar-lo (V+) l’evitarem per la seva esquerra amb uns passos d’encastament (6a). Superat aquest primer ressalt, seguirem a la caça d’un segon desplom que es pot vèncer pel mig, sense necessitat d’evitar-lo per l’esquerra (6a+). D’aquí fins assolir la R, seguirem amb tendència cap a la dreta superant algun pas atlètic aïllat en la nostra progressió.

El Joan encarant el 2n ressalt del L1. Fotos: Josep

L2 (6a – 25 metres). Sortida atlètica molt guapa (6a), per seguir per terreny cada cop més fàcil fins que arribarem a un tram brut i herbós. Aquí trobarem una corda fixa que ens permetrà arribar a la R fent caure el menor nombre de pedres possible.

El Joan arribant al tram herbós del L2. Foto: Josep

L3 (6a+ - 40 metres). Sortirem cap a l’esquerra a buscar un diedre, per seguidament tornar cap a la dreta, on anirem trobant un seguit de panxetes típiques de Canalda. Les anirem superant de forma atlètica aprofitant les excel•lents preses que anirem trobant, fins a situar-nos a una gran balma, de la que haurem de sortir per l’esquerra. Aquí comença el tram clau del llarg, sortida tècnica per situar-se a una placa que, durant uns quants metres, ens obligarà a treballar de valent. Tram tècnic i mantingut. Trobarem un munt d’assegurances, i el fet de xapar-les totes ens forçarà a bloquejar durant més estona, conferint al llarg més continuïtat de la que realment hi hauria si hi hagués més distància entre proteccions. Superat el tram de placa, anirem a la dreta a buscar una bonica i curta xemeneia que ens deixarà gairebé a la R.

El Joan no va poder gaudir del llarg sencer, ja que quan anava a encarar la placa va haver d’aturar-se durant uns minuts per deixar passar una cordada que rapelava per la via, fent caure alguna que altra pedra.

El Joan a punt d'encarar la placa del L3. Fotos: Josep

L4 (6b – 35 metres). Llarg molt recomanable. Just a l’entrada del llarg, trobarem el pas de 6b. Es tracte d’un parell de passos aïllats sobre placa molt vertical, on ens caldrà una bona tècnica de peus i aguantar de valent sobre presa petita. Al xapar la segona assegurança, et veus obligat a fer un bloqueig amb una mà sobre presa petita que li confereix dificultat al pas. Sortint d’aquesta secció, la via va a buscar un seguit de balmes, que anirem superant de forma atlètica, trobant sempre excel•lents cantells per progressar. Val la pena gaudir de la primera balma (6a+), que superarem pràcticament amb els peus volats. Finalment, el llarg perd verticalitat, i per terreny més fàcil ens permet arribar a la R.

Des de la R4. Foto: Josep

Descens: Caminant. Sortírem amunt amb tendència a la dreta, fins assolir una feixa, d’aquí, seguint fites anirem resseguint la paret cap a la dreta fins que trobarem la pista que tot rodejant la paret des de l’est, ens tornarà plàcidament fins l’aparcament.

La via ens ha agradat. Sense ànim de generar polèmica però, a l’igual que hi ha vies on penso que alguna assegurança addicional no estaria de més, aquesta és una via on penso que es podrien haver resolt els llargs amb la meitat de proteccions, conferint-li més ambient i emoció. Tot i així, he de confessar que la via m’ha agradat més del que m’esperava. “Chapeau” per l’equipador, la recomanaré!

Per cert, al baixar caminant, vàrem estar examinant la paret est: ombrívola, amb menys alçada i més descomposta, tot i així al Joan i a mi ens va cridar l’atenció un possible itinerari. Algú sap si per allà hi passa alguna via?