Via Amanita Moscata (6a+ - 270 metres)

Diumenge dia 6 de desembre, ens aixequem d'hora per anar a la Paret de les Bagasses a l'estret de Terradets. El Pablo i el Gerard es posaran a la via “Los Delincuentes”, i el Joan, la Violeta i jo just a la seva dreta, a la “Amanita Moscata”.

Un cop a l'aparcament de la Font de les Bagasses, l'aire gèlid que travessa l'estret de Terradets, fa que la sensació tèrmica en aquell indret sigui insuportable, de manera que decidim acostar-nos a Cellers a fer temps, tot fent un últim cafè, a l'espera de que el sol faci acte de presència. Finalment, els núvols sembla que comencen a escampar, i sense més dilació ens encaminem novament cap a la paret.

Nosaltres portàvem les ressenyes del Luichy (Onaclimb) que aquí sota us deixem el croquis i l'itinerari:

Croquis de la via

Itinerari vies del sector Amanita (Terradets)

Aproximació: Deixarem el cotxe a l'aparcament de la Font de les Bagasses, i anirem a buscar el pont romà que travessa el riu. Creuarem el pont, i pujarem cap a la via del tren tot seguint uns cables a tall de passamans. Seguirem la via del tren cap a la dreta, travessant el primer túnel, a la sortida del mateix, a la dreta, trobarem un corriol que ens permetrà pujar-hi a sobre i arribar al peu de la paret de les Bagasses. A partir d'aquí, anirem seguint cap a l'esquerra, tot resseguint la cinglera fins al sector Amanita. Anirem trobant moltes fites diferents, però s'ha d'anar en compte, ja que moltes es corresponen a camins de descens o aproximació a altres sectors/vies. Nosaltres ens vàrem equivocar, i vàrem acabar a dalt de tot de la feixa de descens de les vies, més o menys a l'alçada del tercer llarg de la Amanita Moscata, de manera que una aproximació que hauria d'haver estat d'uns 30 minuts, es va acabar convertint en una excursioneta d'una hora i mitja. Al final però, vàrem assolir el peu de via, uns metres a la dreta d'una gran paret vermellosa. Un espit ens marca l'inici de la via.

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, un joc de camalots C4 (0,3 – 2), tascons i bagues per savines.

L1 (6a+ – 45 metres). Tot i que la idea inicial era començar per la variant de 6a de la via “Los Delincuentes”, al final vàrem optar per l'entrada original de IV+, per tal de no fer-nos nosa amb el Gerard i el Pablo.
Sortirem amunt a buscar una fissura que tot formant una espècie de canal puja per terreny fàcil fins a una lleixa. Arribats a la lleixa, flanquejarem cap a l'esquerra per anar a buscar els parabolts que ens marquen el camí a seguir per la placa. S'ha d'anar en compte amb el xapatge alternatiu si es va en cordada de tres, ja que el flanqueig pot resultar una mica exposat per un dels segons.

El Joan a l'entrada original del primer llarg. Foto: Josep

La Violeta començant el L1. Foto: Josep

La placa, sobre un calcari excel·lent, ens obligarà a treballar-nos els passos per assolir la reunió. Tot i així, no cal patir en excés, ja que està molt ben assegurada. La R és molt còmoda.

El Joan assegurant des de la R1. Foto: Pablo

La Violeta encarant la placa del L1. Foto: Pablo

L2 (6b o 6a/A0 – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem un pas aïllat de 6b per superar un lleuger bombet que ens ha de permetre situar-nos a la placa, aquest pas es pot escamotejar amb A0. Un cop a la placa, anirem progressant cap a un diedre evident, on trobarem els passos claus del llarg. Superat el diedre, seguirem per terreny més fàcil i amb tendència a la dreta fins a la R, tot i així, al deixar el diedre, la roca perd qualitat i no val a badar. La reunió és còmoda.
Tot i que aquest llarg està ressenyat de V+, ens va semblar més exigent que no pas l'anterior i m'he pres la llibertat de ressenyar-lo de 6a.

L3 (V – 45 metres). El tercer llarg comença sobre una placa excel·lent, on haurem d'anar en compte a la sortida de la R, ja que la primera assegurança allunya una mica. Seguirem progressant fins una lleixa, on trobarem una alzina amb una instal·lació de ràpel que ens saltarem. Tot progressant sobre plaques fàcils arribarem a una ampla lleixa on trobarem la còmoda reunió.

Progressant al tercer llarg. Fotos: Pablo

Des de la R3. Foto: Josep

L4 (V – 35 metres). Sortirem de la reunió amb tendència a l'esquerra per vorejar un bloc que ens barra el camí. Un cop superat el bloc, prosseguirem per terreny fàcil a buscar una fissura que, sobre roca una mica discreta, ens conduirà fins la lleixa de la còmoda reunió.

El Gerard lluitant al L4 de "Los Delincuentes". Foto: Josep

L5 (6a – 45 metres). Sortirem de la reunió recte amunt sobre placa a buscar un evident desplom. El desplom no és el pas clau de la via, ja que la superació del mateix és més tècnica que no pas de tibar. Un cop incorporats a sobre, prosseguirem per una placa molt vertical i mantinguda on es troben els passos claus del llarg. Haurem de navegar per la placa, buscant la millor opció per arribar a una fissura que ens ha de permetre superar un ressalt per la seva esquerra. Un cop superat, seguirem cap a la dreta flanquejant per la placa fins encarar els metres finals del llarg, ja més fàcils, que ens portaran a la preuada i còmoda reunió. Llarg molt recomanable.
Sembla ser que ha saltat el pitó que hi havia poc després de superar el desplom inicial, tot i així, vàrem trobar el llarg suficientment ben assegurat.

A l'arribar aquí, donat que l'últim llarg, segons les múltiples piulades que hem vist, és poc recomanable (herbós i trencat), i que la Violeta està molt cansada (tot just és la seva segona via llarga), decidim posar fi a l'ascensió i preparar-nos pel descens.

Impressionants vistes de la Paret de les Bagasses des de la via Amanita. Foto: Josep

Descens: Baixarem en ràpel. El correcte, és baixar des de la R5 a una reunió que queda a la dreta de la R4. D'aquí, segons les ressenyes, amb un ràpel de 60 metres s'arriba a una canal que es pot desgrimpar fins la feixa de descens. Nosaltres però, ho vàrem fer diferent. Un cop a la reunió de la dreta de la R4, vàrem fer un ràpel fins la instal·lació que havíem trobat a l'alzina del tercer llarg. D'allà, amb un segon ràpel amb tendència a la dreta, vàrem arribar a la feixa de descens, sense necessitat de desgrimpar. El primer que faci aquest últim ràpel, pot dirigir el seu descens xapant-se amb un pitó que trobarà tot baixant amb tendència a la dreta. La resta de membres de la cordada, poden gaudir d'un còmode ràpel guiat fins la feixa de descens. Un cop a la feixa, anirem seguint les fites que en pocs minuts ens deixaran al camí d'aproximació, que ens retornarà fins al cotxe (1h).

Als pocs minuts d'arribar al cotxe arriben el Pablo i el Gerard. Retornem cap a Sant Llorenç, tot comentant les vies, per anar a fer la birreta de rigor.