Via del Centenari (6b/A0 - 80 metres)

Dissabte 18 de juliol, aprofitant que la gent de Calders feien una sortida a la Mola, la Núria, el Joan i jo, varem decidir acompanyar-los, però pujant al cim per Punta Serreta. Inicialment teníem intenció de fer la via de “La Punta d’en Serreta”, que ens havien aconsellat al fòrum de santllors, però un cop a peu de paret, la línia de la Via del Centenari, ens va fer decantar per aquesta última.

És tracte d’una via equipada amb parabolts, que comença amb roca dolenta, però amb un últim llarg de roca excel•lent. Tot i que està ben equipada, la qualitat de la roca fa que molts dels trams siguin força obligats. Per cert, moltes de les femelles dels parabolts estan fluixes. Nosaltres les varem enroscar una mica amb la mà, però si algú té intenció de repetir-la, li aconsellem portar una clau per cargolar-les fort; si alguna de les xapes “salta” la via serà bastant més exposada i obligada.

Aquí teniu la ressenya de la via, de Santllors:

I aquí teniu la nostra, amb el grau que ens va semblar a nosaltres al fer-la:



Aproximació: Com ja he comentat, nosaltres varem sortir en cotxes de Calders, passant pel Coll d’Estenalles, fins a Can Pobla. Aquí varem deixar els cotxes, i varem agafar la Canal de la Mola, que varem deixar just al passar per sota la paret de Punta Serreta. Molt evident, deu haver-hi uns 10 minuts des del pàrquing.

Material: Ens caldran unes 16 cintes exprés i reunions. Si no anem molt sobrats de “coco” i grau, jo recomanaria estreps i fifí. Nosaltres també varem fer servir l’ungla a l’últim llarg i una baga.

Primer llarg (6a+ o Ae – ≈ 25 metres)
Comença amb una grimpadeta cap a la dreta per anar a buscar la vertical dels primers sostres. Els evitarem per la dreta, tot i no ser excessivament complicat, s’ha d’anar amb molt de compte, ja que la roca és molt dolenta, i t’ho has de mirar per escollir correctament la presa.

El Joan començant la via. Foto: Núria

Els sostres inicials a evitar. Foto: Núria

Un cop evitats els primers sostres, arribem al pas clau del primer llarg: una sortida en desplom just abans de la reunió. Tot i que a la ressenya de santllors, el marca sortint per la dreta, si seguim l’equipament de la via, s’ha de fer pel mig. Es una sortida complicada, dos passos, on costa molt posar-s’hi bé. El Joan després de ficar-s’hi de mil maneres, va optar per fer-ho va fer-ho en Ae, deixant-nos l’estrep posat als “segons”, i ens va anar de perles.

El Joan arribant al pas clau del primer llarg. Fotos: Núria

Jo arribant al pas clau del primer llarg. Foto Joan

Un cop superat el desplom, et desplaces a l’esquerra en un pas d’adherència a buscar la reunió. Molt còmode, amb dos parabolts i una mena de vuit (per rapelar?).

Jo al pas d'adherència just abans de la R1. Foto: Joan

Segon llarg (V- – ≈ 20 metres)
Surt cap a la dreta, per anar a buscar un díedre inclinat que es fa sense problemes, just abans de la reunió, es posa una mica més vertical, però amb molt bon canto. Tot i que la roca d’aquest llarg millora una mica respecte al primer, seguim trobant roca molt discreta, que ens obliga a pensar-nos cada pas. La reunió també és molt còmode, amb 2 parabolts i la peça curiosa que sembla un vuit.

Arribant a la R2. Foto: Núria

Tercer llarg (6b o A2 – ≈ 35 metres)
El llarg més dur, però, això si, sobre roca excel•lent. Sortida de la reunió cap a la dreta, per anar a buscar una placa vertical que s’enfila per l’esquerra del sostre característic de la paret. Aquí comença el festival, els primers tres passos es poden fer còmodament en artificial (A0 o Ae), ja que les xapes estan pròximes entre si. Tot i ser molt vertical es van trobant forats i es pot seguir en lliure. Jo no ho vaig veure massa clar, i per caçar la quarta xapa vaig tibar d’ungla, ja que allunya una mica. A partir d’aquí vaig seguir pujant fins una repiseta combinant el lliure i l’artificial.
Un cop a la repiseta, has de fer un flanqueig volat a la dreta per pujar a sobre el sostre. Tot i no tractar-se d’un pas massa dur, el meu “coco” em va obligar a repensar-m’ho molt (vaig fumar-me un piti i tot abans d’animar-me a fer el pas!!!). En el flanqueig es pot aprofitar una sabina per traccionar, però s’ha d’anar amb compte de no ficar-te massa cap al díedre, ja que llavors costa molt posar-s’hi bé i sortir (ho dic per experiència).

Flanquejant el sostre cap a la dreta. Foto: Núria

A la placa de l'últim llarg. Foto: Núria

Un cop a sobre el sostre, seguim flanquejant cap a la dreta, fins que ens situem sota la placa de sortida. Ficar-se a la placa em va tornar a resultar complicat: el següent parabolt allunya i la sortida és desplomada. Un cop a la placa, molt vertical, es van trobant preses. Per sortir de la placa i arribar a la reunió, haurem de superar un últim ressalt que ens acabarà de posar les piles. La reunió està al cim, és molt còmode i hi ha 3 parabolts. En aquest últim llarg us suggereixo utilitzar cintes llargues, per una banda per tal d’evitar el fregament (flanqueja bastant) i per altra per facilitar l’ascensió dels “segons” (crec que ho agrairan).

Un cop al cim, en 10 minuts us podreu plantar a la Mola i fer una birreta tot comentant la pujada. A pocs cims es pot fer això!!!

Descens: Caminant. Agafarem la Canal de la Mola, que en 20 minuts ens portarà fins al pàrquing de Can Pobla.