dimecres, 24 de desembre del 2008

VIA GUASCH-SANTACANA (6a/A1 - 135 metres)

Aquest dissabte, aprofitant que la gent de Calders feien una sortida caminant per les agulles de Montserrat, vaig comentar-li al Joan d'acompanyar-los i desviar-nos pel nostre compte a fer una agulla de la zona. Tot i que a mi el conglomerat no em tiba massa, a ell li va semblar perfecte i va comentar-me de fer la Guasch-Santacana o GEDE, a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Itinerari de la via sobre l'agulla.

Es tracte d’una via d’estil clàssic, equipada amb material antic i amb alguna peça casolana. Fa poc han substituït alguns dels antics ancoratges, reforçant les primeres tres reunions amb expansius, i col·locant, molt de tant en tant, algun parabolt, que ens donarà una mica més de seguretat a les tirades. La via però, no ha perdut el seu ambient, una via molt més vertical del que sembla des de sota, on la majoria de peces que anirem trobant per protegir-nos segueixen sent antigues i rovellades, i on el cap, si volem fer la via en lliure, segur que ens jugarà males passades.

Aproximació: Deixarem el cotxe al pàrquing de Can Massana, i un cop passat el Refugi de Vicenç Barbé, ens dirigirem al Pas del Príncep, direcció al Coll de Porc (1 hora). La via té el seu inici sobre un gran roc que hi ha al peu de l’agulla, allà trobarem una reunió amb burins i la marca “TC” gravada a la roca.

Material: Ens caldran unes 18 cintes exprés i reunions. Si no teniu un grau que rondi el 6c+, us caldran també estreps i fifi. Nosaltres portàvem camalots petits (C3), però no en varem fer servir cap.

Primer llarg (6a ó V+/A0 – 35 metres)
La via comença amb un flanqueig a l’esquerra, que ens portarà sota la perpendicular de la balma que veiem a mitja paret. A partir d’aquí, la via comença a guanyar dificultat, superant lleugers desploms on ens hi haurem d’anar posant bé per trobar les preses necessàries. Poc abans d’arribar a la balma, trobarem el pas de 6a: un desplomet una mica més complex, on caldrà apretar una mica per superar-lo. El Joan va posar un merlet, que ens va permetre assegurar el pas i fer-lo amb més confiança. Un cop superat aquest punt, seguirem fins a la reunió, que es troba a l’interior de la balma.

Al primer llarg. Foto: Sergi Pich


Segon llarg (6c+ ó V+/A1 – 25 metres)
Sortirem per l’esquerra de la balma, assegurant-nos a un parabolt que trobem a l’exterior. Aquí, ja vaig treure el fifi i l’estrep. El llarg va pujant amb tendència a l’esquerra fins a la reunió, avançant per un seguit de burins i cargols rovellats i precaris, amb un parell de parabolts salvadors intercalats. Hi ha una xapa casolana que quan t’hi penges amb el fifi, fa el seu respecte!!! Vaig fer un parell de sortides en lliure, però, el meu coco traïdor (o potser savi!!!) em deia que aquelles peces no aguantarien un “saque”, i de seguida vaig tornar a l’estrep i el fifi. És un llarg molt maco, potser el que més em va agradar, molt vertical i amb ambient. La reunió és una mica incòmode, penjat, això si, de dos parabolts.

Tercer llarg (6a+ ó V/A1 – 25 metres)
Surt de la reunió seguint una fissura cega, que es troba cosida a burins i cargols d’aquests tan “macos” i “nous” fins a la reunió. El Joan la va fer amb estreps i fifi, i em va animar a provar-la de segon en lliure. La sortida de la reunió, la vaig fer amb A0, i després vaig començar a tibar amunt. La fissura no és pot aprofitar gens, s’han de buscar els crostonets fora de la mateixa, n’hi ha, i de bons. El problema d’intercalar llargs d’artificial i llargs en lliure, es que ja tens el xip d’agafar-te a les cintes, i sense adonar-me’n, ja estava tibant d’A0 en els passos compromesos previs a la reunió. La reunió d’aquest tercer llarg, tampoc és gaire còmode.

Quart llarg (6b ó 6a/A0 – 25 metres)
A la sortida del quart llarg, s’ha de superar un desplom de 6b, no és obligat, ja que s’arriba a xapar en un burí que hi ha a sobre i que et permet fer-ho en A0. A mi em va semblar que ho podia provar en lliure, ja que vaig veure molts “bolos” grans, tot i així, trobar la sortida correcta no és fàcil i vaig acabar “petat” d’anar aguantant mentre buscava. Finalment, vaig optar per l’opció d’ajudar-me d’un A0 per sortir, ho hauria d’haver fet abans! La resta del llarg em va costar força, ja que els meus braços ja no estaven per filigranes, i el llarg, tot i ser relativament fàcil, és d’anar-li aguantant fins a sortir a una reunió relativament còmode però precària amb 5 peces dels 60. Crec que hi ha gent que se la salta, però jo no estava com per saltar-me reunions.

Cinquè llarg (6a ó V/A0 – 25 metres)
La primera assegurança d’aquest llarg, una pitonissa, està trencada, i t’has d’assegurar una mica més amunt. No allunya gaire, però s’ha d’anar en compte per evitar una caiguda de factor elevat. El llarg comença vertical i d’apretar, i va perdent verticalitat i dificultat a mida que anem pujant. És un llarg típic d’escalada sobre conglomerat, tècnic i de posar-s’hi bé. Nosaltres varem muntar la reunió sobre una sabina que hi ha al cim.

El millor de tot, gaudir de les impressionants vistes un cop assolit el cim a l’estil clàssic.


Vistes des del cim, amb el Mar Mediterrani al fons. Foto: Josep


Vista dels Ecos des del Cim. Foto: Josep

Descens: Baixarem uns 5 metres per la cara oposada a la via (millor fer-ho encordats), on trobarem una instal·lació per rapelar. Un sol ràpel fins al terra amb cordes de 50.

El Joan buscant la instal·lació de ràpel. Foto: Josep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada