Tarda de bloc a Savassona

Dijous 20 d’agost, la Núria i jo quedem amb l’Edgar i el Roger per anar a fer bloc a Savassona, on l’Edgar té un parell de projectes que ens vol ensenyar. De manera que, després de dinar, ens trobem els quatre al bar Soldevila per fer el cafè, i d’aquí enfilem cap a Tavèrnoles.

Un cop a Savassona, decidim escalfar una mica al Dau, a la part de darrera, on hi toca l’ombra. L’Edgar ens indica un parell de vies fàcils per escalfar. Un cinquè que passa per un dels esperons, on t’has d’agafar a banda i banda per poder arribar a la part superior, i després apretar per sortir tibant d’un parell de cantells roms, on ens va anar molt bé talonar. Ens hi posem tots quatre fins que aconseguim completar l’ascensió. Just al costat d’aquesta via, hi ha un 6a+ on ja s’ha de començar a apretar més. El Roger i la Núria el proven començant directament per davant, mentre que l’Edgar i jo i sumem un parell de passos de travessia que ens situen a la vertical de la línia d’ascensió. Com no podia ser d’una altra manera, l’Edgar assoleix l’ascensió ràpidament, mentre que jo he de treballar-m’ho en varis intents fins aconseguir-ho. Al final, però, ja tenim les dues vies al sac, i estem a punt per anar a projectes més durs.

El Roger provant l'ascensió a la via de 6a+. Fotos: Josep

La Núria a la mateixa línia. Fotos: Josep

Ens situem al Dauet, un bloc proper al Dau on hi ha diverses vies fàcils, però on l’Edgar té un projecte de 7a+. Es tracte d’una travessia d’esquerra a dreta, que comences assentat. Després d’un creuament de mans, t’has d’allargar bastant per agafar una pinça i bloquejar per ajuntar mans, d’aquí, amb peus bastant precaris passes l’espero per situar-te a l’altre cara del bloc, on tens un bon repòs previ a la sortida, que, per mi, és el pas clau. Es va a buscar una regleta molt petita, on ajuntes mans i talones per tal de llençar a un pla que et queda per sobre, apretar de valent i fora. L’Edgar s’hi posa i aconsegueix treure’s el seu projecte. Jo faig uns quants “pegues” però no sóc capaç de treure’m el pas que passa l’esperó. Mentre seguim batallant, la Núria i el Roger van provant passos aïllats de la trave.

L'Edagar al pas clau de sortida de la trave de 7a+. Foto: Núria

Lluïtant als passos inicials de la travessia. Fotos: Núria

Un cop extenuats, decidim anar-nos-en a l’altre projecte de l’Edgar, que crec recordar que era al bloc de les Bessones, és un 6c+, no massa llarg, on has d’aguantar-te d’una regleta molt petita per poder pujar els peus al màxim i d’aquí anar a caçar un pla que queda a sobre, reincorporar-te i llavors sortir aguantant de cantells plans. L’Edgar ens mostra com fer-ho, però no aconsegueix completar l’ascensió, li resta pendent treure’s el pas de sortida. Ho provem la Núria i jo, i cap dels dos se’n surt, a més, tenim les puntes dels dits al límit i ja no podem ni tibar. Veient que es comença a fer fosc, i que ja estem baldats, decidim deixar-ho i tornar cap a Calders.

Barallant-nos amb la línia de 6c+. Fotos: Núria i Josep

Marxo content, estava preocupat per si seguiria sentint dolor al colze, però sembla que el repòs que he fet entre setmana m’ha anat bé. Únicament he sentit unes lleugeres molèsties, que han desaparegut al afluixar el ritme.