Levitación Trascendental (6a - 110 metres)

Dimarts, 1 de setembre, el Joan i jo anem a escalar la molt recomanada via Levitación Trascendental al Sector Levitación de las Hoces de Vegacervera. L’Edgar i la Núria decideixen acompanyar-nos i quedar-se per la zona. La Núria aprofitarà per tirar-nos fotos des d'abaix.

El peu de la Núria, abrigat de bon matí. Foto: Núria

Aquí us deixo la localització del sector, la foto de la paret i el croquis de la via.

Localització del Sector

Foto i croquis de la via

Aproximació: Anirem fins les Hoces, que es troben a uns 3 km del poble de Vegacervera. El Sector Levitación es troba just abans de creuar el primer pont a la nostra esquerra. El millor per aparcar és deixar el cotxe a una petita esplanada a la nostra dreta que trobarem en creuar el primer pont. Al costat d’un antiga caseta mig derruïda, al sector del Bar. Per arribar al peu de via, únicament haurem de fer una petita grimpada que ens deixarà a l’inici de la línia.

Al peu de la via. Foto: Núria

Material: La via està semi-equipada. Nosaltres portàvem tascons, un joc de camalots C4 (0,3 – 2) i un joc de camalots C3 (00 al 2). També ens seran útils bagues per encintar ponts de roca o blocs. Totes les reunions estan equipades.

La via té tres llargs, i com que ahir, a la via Eden Rock, a mi me’n va tocar un més que al Joan, decidim que avui ell farà el primer i el tercer llarg, i jo faré únicament el segon.

L1 (6a – 45 metres). És tracte d’un llarg increïble. Començarem la nostra ascensió pujant per una placa finíssima, que ens obligarà a confiar en el nostre treball en adherència per avançar, sempre amb tendència a la dreta per anar a buscar una llastra-bavaresa. Gairebé al final de la placa trobarem el crux del llarg, molt ben protegit, però obligat. Superat el mateix, arribarem a la llastra, on haurem d’alternar les tècniques d'adherència per les tècniques de progressió en bavaresa. I quina bavaresa!!! La podrem anar protegint al gust gairebé fins al final, moment en el que haurem de situar-nos sobre una còmode terrasseta, on muntarem la R. Quatre parabolts i reunió.

A la placa del primer llarg. Fotos: Núria

A la llastra-bavaresa del primer llarg. Fotos: Núria

L2 (V+ - 30 metres). Sortida de la R lleugerament desplomada però amb bons cantells. Després de flanquejar cap a la dreta, ens trobarem amb el pas clau: un pas bastant llarg d’adherència i sobretot confiança per sortir d’un ressalt i anar a petar a una llastra salvadora. Un cop a la llastra, esgarrifa’t!!! Si la del primer llarg era increïble, aquesta millor. L’anirem resseguint, protegint al gust fins assolir la R. Un parabolt i reunió.

A la llastra del segon llarg. Fotos: Núria

El Joan al pas clau del segon llarg. Foto: Núria

L3 (V+ - 35 metres). Sortida fàcil. Deixarem a la nostra dreta un evident diedre, per anar a buscar una fissura. D’aquí, anirem combinant passos fins de placa amb forats salvadors fins que arribarem al pas clau del llarg, un flanqueig de dretes d’adherència. Superat aquest, trobarem la reunió final. Quatre parabolts i reunió.

Iniciant el quart llarg. Fotos: Núria

Al pas clau del quart llarg. Fotos: Núria

Descens: Rapelarem per la mateixa via. De la R3 a la R1, i d’aquesta a terra.

Un cop a terra, veient que la Núria i, molt especialment, l’Edgar, estan avorrits d’esperar, suggerim d’anar a fer el vermut a Vegacervera. Ràpid quòrum, i cap allà que anem.