Fluido Rosa (Vº - 120 metres)

Dimecres 2 de setembre, aprofitant que la Núria, l’Edgar, el Jordi, el Jaume i el Rubén decideixen anar a visitar la Cova de Valporquero, el Joan i jo ens acostarem novament a les Hoces per gaudir de la impressionant línia Fluido Rosa.

Aquí us deixo la localització del sector, la foto de la paret i el croquis de la via:

Localitació del Sector

Foto de la paret i croquis

Aproximació: Anirem fins les Hoces, que es troben a uns 3 km del poble de Vegacervera. El Sector Fluido Rosa es troba just després del tercer pont, a la nostra esquerra. Trobarem un parell de lloc per deixar el cotxe a la nostra dreta, al Sector El Clavo. Després d’aparcar, haurem de travessar el riu (a la primavera pot ser fotut!), i un cop a l’altre vessant, fer una grimpada per una canal-xemeneia que ens deixarà a una còmode vira a peu de via. 3 minuts.

Material: A l’igual que la majoria de vies de les Hoces, la línia està semi-equipada. Nosaltres portàvem tascons, un joc de camalots C4 (0,3 – 2) i un joc de camalots C3 (00 al 2). També ens seran útils bagues per encintar ponts de roca o blocs. Totes les reunions estan equipades.

Com que la via té quatre llargs, en podrem fer dos cada un. Un cop ben equipats amb tot el material, decidim que jo començaré el primer llarg.

L1 (IV+ - 30 metres). Començarem pujant sense excessiva dificultat per un bloc. Un cop a l’altre banda del bloc, haurem de baixar uns metres, per flanquejar a la dreta per sota un sostre. Tot i que segons la ressenya es tracte de passos de IIIº, a nosaltres ens va semblar com a mínim de IV+: haurem de confiar amb l’adherència metre flanquegem, ja que no trobarem gaires possibilitats d’agafar-nos. Acabat el flanqueig, enllaçarem amb una evident fissura, que podrem protegir al gust, i que anirem seguint, sempre amb tendència a la dreta, per arribar a una llastra brutal. D’aquí, avançant en bavaresa, anirem resseguint la llastra fins la còmode R. Llarg net.

R1. A sota, el sostre que hem flanquejat. Foto: Josep

Instal·lació de la R1. Foto: Josep

La brutal placa que ens espera al L2. Foto: Josep

L2 (V – 35 metres). Llarg de placa increïble. Haurem d’anar navegant d’esquerra a dreta, buscant sempre la millor opció. Adherència 100%. La placa té un pas clau a la sortida de la R, i a partir d’aquí, a gaudir! Sort que ja portem uns dies escalant per aquí, i comencem a estar acostumats a moure’ns per aquestes parets. Al finalitzar la navegada, arribarem a un ressalt, que superarem amb facilitat. Just a sobre trobarem la còmode R. 10 Parabolts.

El Joan navegant per la placa del L2. Foto: Josep

L3 (IV – 25 metres). Llarg de flanqueig per anar resseguint la fissura evident. Començarem sortint cap a la nostra esquerra, per seguir un tram curt amunt i tornar flanquejant novament cap a la dreta. Mentre anem flanquejant cap a la dreta, passarem de llarg la R de la via Martín Vidal. La R es troba en un balconet pràcticament a sobre de la R anterior. 1 parabolt (La R de la via Martin Vidal).

Des de la R3, la R2 està just uns metres per sota. Foto: Josep

L4 (IV – 30 metres). Surt amb tendència a la nostra dreta, entre un caos de blocs enormes, on trobarem un pitó. S’ha d’anar en compte de no sortir recte amunt, on hi veurem un seguit de parabolts, ja que no és la nostra via. Superat al caos de blocs, seguirem amunt, navegant de fissura en fissura, i sempre amb tendència a l’esquerra fins que trobem la R, al capdamunt de tot. El Joan, en el seu deambular per les fissures, va perdre’s per la paret, anant massa cap a l’esquerra, i va haver de recular per localitzar la R final.

Detall de l'inici del L4. Foto: Josep

Descens: Rapelarem per la mateixa via. Des de la R4 fins la R3. D’aquesta fins la R1, i d’aquí, amb molt de compte perquè les cordes no ens vagin a l’aigua, cap a terra. Un cop a terra, desgrimparem la canal-xemeneia, travessarem el riu, i al cotxe. 3 minuts.

Rapelant des de la R3. Foto: Josep

El Joan desgrimpant per la canal-xemeneida. Foto: Josep

El Joan, travessant el riu Torio. Foto: Josep

Acabada la via, vàrem aprofitar per fer unes quantes fotos a les parets de les Hoces, mentre esperàvem que els de la visita a la Cova ens passessin a recollir. Aquí us deixo unes quantes fotos.

Ens queden molts deures pendents. Haurem de tornar!!! Fotos: Josep