Desiré (8a+ ó V+/A1e - 215 metres)

Dissabte 12 de setembre, decidim anar-nos-en al sempre anelat Cavall Bernat. El Joan ja hi havia pujat en un parell d’ocasions, per la Punsola i per la Normal, però el Pablo i jo encara no hi havíem pujat mai, i ens volíem treure l’espineta.

La via escollida, la Desiré (1ªAscensió: 01/12/1979 per J. Altimira, X. Nicolau, F. Parera i A.G. Picazo – Reequipada: 10/2006 per D.Tarragó, M.Grau i M.Grau pare).

En decantem per aquesta línia per diversos motius. El principal: l’itinerari de la via ens sembla molt atractiu. Els secundaris: el grau sembla assequible i l’equipament, segons indiquen, és de qualitat. Per tant, amb les ressenyes a la butxaca i tot el material al cotxe, encarem cap al refugi de Santa Cecília.

Aproximació: Sortirem del Refugi de Santa Cecília, situat a mig camí entre el Monestir i Can Massana (BP-1103). Travessant la carretera, veurem un camí que puja cap a Sant Benet (GR), el Camí de l’Arrel. L’anirem seguint, passant per davant de les grans parets de la cara nord de Montserrat (Aeri, Patriarques, Diables). En arribar a l’alçada del Cavall (20’) trobarem un torrent que puja a mà dreta i ascendeix cap a l’agulla. En l’ascensió trobarem cordes fixes que ens facilitaran la progressió. Les anirem seguint fins trobar-nos a la cara NE de la paret, moment en que flanquejarem cap a la paret amb l’ajuda d’un passamà que ens deixarà a peu de via. La via Desiré comença sota una balma bastant evident. (35’- 40’)

Material: 25 cintes exprés (si es vol xapar tot), reunions, estreps, fifi i un cordino per merlets per si faltés el que hi ha instal•lat al L4. Si es va just de grau, pot ser útil algun Camalot (0,75 o 1) per protegir la fissura del L5, però no és imprescindible.

Aquí us deixo les ressenyes que portàvem la d’Onaclimb (Luichy) i la de Kpujo.

La via té 5 llargs, i un sisè de sortida al cim. Decidim que en farem dos seguits cadascun de nosaltres, per evitar-nos canvis de cordes redundants.

L1 (V+/Ae – 45 metres). Sortida fineta flanquejant cap a la dreta, que no deu passar de IV, però que fa el seu respecte, ja que encara no t’has xapat, i tens tota la canal a sota. Superat l’inici psicològic, seguirem còmodes fins a una primera balma. A partir d’aquí, s’incrementa progressivament la verticalitat del llarg. La nostra progressió: primer combinant els A0’s amb sortides en lliure de Vº/V+, per després, on es ressenyen els passos de 7a, avançar en A1e. L’entrada a la R és un pas de V que s’ha de fer en lliure. Com sempre se’m va fer molt dur, ja que em costa acostumar-me a aquests canvis de l’artificial al lliure. La reunió no és massa cómode.

Des de la R1. Foto: Josep

L2 (V+/A1e – 40 metres). Sortirem de la R en artificial flanquejant cap a la dreta per anar a caçar una llastra que fa una mica de mala ganya, però que aguanta! Anirem pujant seguint la llastra, passos de IV/IV+, on el que fa més respecte és l’estat de la mateixa. Quan s’acaba la llastra, ens posarem novament a la placa, per seguir pujant amb tendència a l’esquerra, passos de V (Ideal mantenir-se a la dreta de les xapes, ja que el Joan, per l’esquerra, va tenir més problemes). Per entrar a la R, ens trobarem dos passos de V+ amb flanqueig inclòs. La reunió torna a ser poc còmode.

El Joan al flanqueig de l'inici del segon llarg. Foto: Josep

Des de la R2. Foto: Josep

L3 (V+/A1e – 40 metres). Sortida de la reunió bastant dura per superar un ressalt (2 passos), en lliure està acotada de 6c+, nosaltres la vàrem fer en artifo. A partir d’aquí, seguirem en lliure, treballant-nos la placa, de més grau a menys fins que arribem a un sostret. L’evitarem per l’esquerra per encarar l’entrada a la R, on tornarem a tenir un parell de passos de mirar-s’ho bé (V/V+). Per fi una reunió còmode!

El Pablo, superat el pas d'artifo de sortida del L3. Foto: Josep

El Pablo encarant la placa del L3. Foto: Josep

Des de la R3. Foto: Josep

L4 (A1/A2e – 45 metres). El llarg d’artificial, sembla ser que en lliure està acotat de 8a+. Sortida vertical de A1e fins l’alçada d’un desplom que superarem sense masses problemes (A2e). A partir d’aquí seguirem amunt en A1e fins al famós pas del merlet (A1 – 1 pas). Nosaltres varem trobar un cordino instal•lat i en bones condicions i no ens va caldre substituir-lo ni reforçar-lo. Seguirem en A1e fins a l’entrada a la R, on haurem de passar novament al lliure (IV+). Novament una reunió còmode.

El Pablo al desplom del L4. Fotos: Josep

El Joan treballant-se el desplom del L4. Foto: Josep

Unes imatges de la timba del L4. Fotos: Josep

El magnífic merlet del L4. Foto: Josep

L5 (V+/6a – 35 metres). Sortirem de la R cap a la dreta per superar un lleuger desplom (V+). Tornarem cap a l’esquerra per superar un segon ressalt, aquest cop però una mica més dur que l’anterior (V+/6a), que ens portarà a una brutal fissura. A partir d’aquí, avançarem seguint la fissura, passos de V/V+. Al mirar amunt ens semblarà una mica exposat, però trobarem un pitó rovellat amagat a l’interior de la fissura que ens permetrà relaxar-nos una mica! Acabada la fissura, trobarem un esplèndid patatal (passos de IV) que ens portarà fins la R. Possiblement el llarg més bonic de tots. La R és molt còmode, però nosaltres ens la vàrem saltar, i varem enllaçar amb el L6.

L6 (III+/IV – 10 metres). De tràmit. Passos de IV. Sortim de la R5 flanquejant una mica cap a l’esquerra, superem fàcilment un ressalt i fem reunió a la Moreneta. L’entrada al cim s’ha de fer amb compte, ja que està una mica trencat i podríem fer caure pedres als companys de cordada. Si s’opta, com nosaltres, per empalmar el L5 amb la sortida al cim, s’ha d’anar amb compte amb el fregament. (Nosaltres vàrem deixar una cinta llarga a un dels parabolts de la R5, i no vàrem xapar res més fins al cim).

Un cop dalt, com no podia ser d’una altra manera, ens vàrem fer la foto de rigor al costat de la Moreneta, i vàrem aprofitar uns minuts per gaudir de les impressionants panoràmiques que ens ofereix aquesta mítica agulla.

Pablo, "Moreneta", Josep i Joan (D'esquerra a Dreta)

Una cordada a la paret de Diables. Foto: Josep

Descens: rapelarem per la via Normal. El primer (25 metres) el muntarem directament a la Moreneta, i ens deixarà a sobre de la berruga. El segon (55 metres) ens deixarà a terra, just a l’inici de la grimpada d’accés a la Normal. D’es d’aquí, anirem cap a l’esquerra per agafar novament la Canal NE del Cavall, i desfarem el camí seguit durant l’aproximació fins al cotxe (45’- 50’)

No sé els altres, però jo estic content i feliç com si hagués pujat a l’Everest; aquesta agulla és una d’aquelles que t’omplen al conquerir-la. No per la seva dificultat, sinó pel que representa...! Si podeu, no deixeu de fer-la.

L'imponent Cavall Bernat des de peu de via. Foto: Josep