VIA PACHO-HIDALGO (6a – 100 metres)

Dissabte 12 de desembre, recullo al Joan a Manresa per anar a escalar a Montserrat. Hem quedat de trobar-nos amb el Carlos i el German a Ca l'Anna al Bruc, dos amics que s'estan iniciant a l'escalada. Tot esmorzant, acabem de decidir a on anirem. Busquem una zona ben orientada – el fred no dona treva – on tinguem un parell de línies properes, de grau assequible i amb bona roca, on ells puguin practicar i gaudir de l'ascensió. Després de donar-hi unes quantes voltes, el Joan proposa anar al Serrat de la Pastereta, al Clot de la Mònica; allà, el Carlos i el German poden fer la via blava “Aresta Brucs”, mentre nosaltres fem la “Pacho-Hidalgo”.

Nosaltres portàvem el croquis de “Montserrat Cara Sur”, aquí sota un deixo la ressenya que he trobat de la via al “Balcó de la Lluna”.

Serrat de la Pastereta - Vessant Est

Aproximació: Des del Bruc, baixarem cap al Bruc Residencial agafant seguidament el Camí de Collbató, després d'uns centenars de metres, trobarem un trencall a mà esquerra que en pocs minuts ens connectarà a una altra pista. De nou girarem cap a l'esquerra, i després d'uns metres ja veurem una esplanada evident on deixar el cotxe. A partir d'aquí, únicament haurem de seguir el Camí del Clot de la Mònica, que surt just davant nostre, i que ens portarà fins l'aresta sud de la Pastereta. La via comença a la part dreta de l'aresta. Per arribar-hi, seguirem un evident corriol, marcat amb una gran fita, que, després d'una fàcil grimpada (assegurada amb cordes fixes), ens deixarà pràcticament a peu de via.

Material: Necessitarem 6 cintes exprés. Poden resultar útils microfriends/tascons i cordinos per merlets si la distància entre xapes fa respecte.

L1 (IV+ - 25 metres). Començarem superant un mur molt vertical, amb bona presa i sobre-protegit, amb quatre espits molt pròxims entre si. Superat el mur, la paret perdrà verticalitat, i seguirem durant uns quants metres navegant per placa fàcil fins la R. Tram de IV una mica exposat.

El Joan gaudint del primer llarg. Fotos: Josep

L2 (6a+ – 35 metres). La sortida de la R, és un flanqueig cap a l’esquerra molt fàcil, però una mica exposat (1 espit). Seguirem progressant cap a l’esquerra fins a una savina que trobarem al peu del ressalt on hi ha el pas de 6a+. El pas de 6a+ està sobre-protegit amb 4 espits. Es tracte d’un parell de passos molt verticals, sempre sobre roca excel·lent. Superada la panxa, i conseqüentment el 6a+, flanquejarem cap a l’esquerra a buscar una balma on trobarem la R.

El Joan lluitant al pas clau del L2. Fotos: Josep

L3 (IV – 40 metres). Des de la R, no es veu cap assegurança, i penses que la via ha de sortir amb tendència a l’esquerra, però no és així. Hem de sortir amunt, i després d’uns 6-7 metres trobarem un espit per assegurar-nos (podem equipar merlets). Aquest llarg és perdedor, ja que no veurem les assegurances. Seguirem amunt, i sempre amb lleugera tendència a la dreta per garantir-nos la millor roca, a l’alçada d’una savina trobarem una segona assegurança, que ja és l’últim expansiu del llarg. Seguirem navegant sobre terreny fàcil però expo (Possibilitat de posar algun friend petit o tascó) fins al cim del totxo. Aquí podem muntar la R en una savina, o bé anar a buscar la R de la via Blava ("dels amics")

Descens: En dos ràpels per la via blava que puja seguint el fil de l’aresta (Cordes de 60). El primer ràpel l’hem de fer seguint el fil de l’aresta, i aviat trobarem una nova instal·lació amb esplèndids parabolts, però anelles rovellades. D’aquesta segona, amb cordes de 60, i amb un elegant ràpel volat ens plantarem a terra.

El Joan explicant com rapelar correctament al Carlos i al German. Foto: Josep

És una via bastant ràpida de fer, amb una roca excel·lent, i amb els passos claus ben protegits. Ideal per aquells dies d’hivern en que volem fer alguna coseta per treure’ns el “mono”.

Via Isaac-Gabriel (V+ - 160 metres)

Dimarts 8 de desembre, com a cloenda dels quatre dies de pont, decidim quedar-nos novament a Sant Llorenç de Montgai i fer alguna de les clàssiques de la paret de l'Os. El Gerard i el Pablo faran la “Jordi-Andreu”, el Joan i jo anirem a la sempre recomanable “Isaac-Gabriel” i l'Edgar, que va pujar ahir a la nit i avui no s'ha llevat massa fi, ens esperarà tranquil·lament a la vora de l'embassament.

Mentre esmorzem al bar, fent temps per tal de que el sol faci acte de presència, arriba el Toni. Animem a l'Edgar a formar cordada amb ell perquè facin alguna de les clàssiques de la zona, però segueix bastant fotut i ens confirma que no escalarà, de manera que li suggerim al Toni d'afegir-se a la nostra cordada. Als pocs minuts ja ens trobem tots sis a peu de la paret de l'Os. Després d'indicar al Gerard i al Pablo on comença la “Jordi-Andreu” i d'acomiadar-nos de l'Edgar, que ens esperarà tombat al sol, el Toni, el Joan i jo ens adrecem a l'inici de la via escollida.

Nosaltres portàvem la ressenya del Pep Soldevila (“Las 100 mejores Escaladas de Cataluña”), però aquí us deixem l'esplèndid croquis del blog de la Paula i l'Eduard, on, a més, podreu trobar una molt bona piulada.

Croquis dels Escalatroncs

Croquis de Ressenya.net

Aproximació: La via es troba a la part dreta de la paret de l'Os, comença en un marcat diedre, pràcticament a tocar de la carretera. (1')

Material: La via està pràcticament equipada, tot i així pot resultar útil algun tascó i friend mitjà per protegir algun pas polit. Nosaltres portàvem 12 cintes exprés, joc de tascons i camalots C4 (0,5 al 1).

L1 (V – 25 metres). Començarem en un diedre evident que s'enfila pràcticament fins la primera R. La via està bastant polida, de manera que haurem d'anar progressant amb molt de compte. Tot i així, no és un llarg complicat, i si ens trobem apurats, podrem aprofitar la fissura que forma el diedre per completar la protecció. A l'entrada a la reunió, cal anar amb compte amb uns grans blocs que es mouen. La R la muntarem a una còmoda lleixa.

L2 (V+ – 40 metres). Sortirem de la reunió superant un lleuger ressalt, amb molt bona presa, per situar-nos sobre una placa. Seguirem en adherència i amb lleugera tendència a l'esquerra fins a situar-nos al pas clau del llarg: un diedre vertical i polit, però molt ben protegit. La sortida del diedre ens deixarà novament sobre una placa que, amb tendència a la dreta, ens portarà a la còmoda reunió.

L3 (V+ – 30 metres). A l'inici del llarg haurem de superar un lleuger desplom, amb molta nansa, però extremadament polida. Tot i així, és un pas més fàcil del que sembla a priori. Superat el desplom, haurem d'iniciar un llarg i aeri flanqueig cap a l'esquerra (s'ha d'anar en compte de no ficar-se a la “Viatge Astral” tot seguint la filera de parabolts que continuen recte amunt un cop superat el desplom inicial). Acabat el flanqueig, prosseguirem recte amunt, per terreny vertical i mantingut però amb molt bona presa, fins la còmoda reunió. Llarg molt recomanable.

Als últims metres d'aquest llarg, vàrem trobar una preciosa serp gaudint sobre la roca del sol, que ens va obligar a passar amb més cura de l'habitual.

L4 (IV+ – 25 metres). Sortirem recte amunt per un diedre amb molt bona presa, per continuar per terreny més còmode i amb tendència a la dreta que ens situarà a una reunió força precària, amb dos reblons i un espit, però fàcil de reforçar. La R és còmoda.

Hi ha la possibilitat de saltar-se aquesta reunió i muntar-la en una reunió opcional que trobarem al següent llarg.

L5 (V+ – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem el pas clau del llarg, i jo diria que de la via. Sortirem amb tendència a la dreta per una fissura diagonal lleugerament desplomada, molt polida i en alguns punts pràcticament cega, que ens obligarà a tibar de valent. A les acaballes de la fissura, farem un parell de passos “rars” en oposició, que ens permetran donar per finalitzat el crux. Tot i tractar-se dels passos claus del llarg, estan suficientment protegits com per poder-los escamotejar en A0.

Pocs metres després de la fissura, trobarem una reunió opcional que ens saltarem, i progressarem ja amunt per terreny fàcil i a protegir al gust fins al cim. Muntarem la reunió final en una savina.

Descens: El descens és molt evident, trobarem un corriol fresat i marcat amb fites que, anant cap al nord-est, ens conduirà al camí principal de baixada que ens ha de retornar novament a la carretera (15').

Gran via, clàssica imprescindible de Sant Llorenç que, tot i estar una mica polida, es d'aquelles que et fan gaudir de l'escalada. Malauradament no podem deixar fotos de l'ascensió, ja que, tot just començar, ens vàrem quedar sense bateria a la càmera!

Sant Llorenç de Montgai,meravellós paratge. Foto: Josep

Un cop a peu de via, després de reunir-nos amb l'Edgar, esperem l'arribada del Pablo i el Gerard per anar a fer la birreta de rigor al bar, abans de retornar cap a casa després de quatre dies d'escalada.

Integral Hivern Kòsmic-Martinetti (6a+/A1 - 130 metres)

Dilluns 7 de desembre, després de dos dies seguits d'escalada i veient que el dia no pinta massa bé, els núvols enteranyinen completament el cel i no deixen passar ni un raig de sol, decidim quedar-nos a Sant Llorenç de Montgai a fer alguna cosa una mica menys llarga. De manera que, un cop esmorzats, ens acostem al bar del poble a revisar les ressenyes. A mig cafè ja tenim clar on anirem, mentre que el Pablo i el Gerard aniran a fer la molt recomanable “Viatge Astral”, el Joan i jo ens acostarem a fer la poc repetida “Hivern Kòsmic”, totes dues línies a la paret de l'Os.

Nosaltres portàvem la ressenya copiada, amb més o menys fortuna, en un tovalló. Però aquí sota us deixem el croquis del Luichy que hem trobat a Onaclimb, una foto dels itineraris de la paret (del blog de la Edunz) i el nostre croquis, amb la variant que vàrem realitzar.

Ressenya del Luichy

Itinerari Vies (Rocaineu)

Croquis de la Integral

Aproximació: La via en qüestió es troba a la part dreta de la paret de l'Os, entre la via JE Farreny i la Martinetti. Deixarem el cotxe a peu de la paret, i pujarem, tot resseguint la cinglera. L'itinerari comença en una zona una mica bruta i herbosa, podrem veure un parell d'espits ennegrits a la placa inicial. (3')

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, tascons i Camalots C4 (0,3 al 1). També necessitarem un parell d'estreps pel tercer llarg.

L1 (V+ – 25 metres). El primer tram de la sortida, és una mica herbós, fet que ens complicarà una mica més del compte la nostra ascensió per la placa-diedre inicial. Un cop finalitzat aquest primer tram, ens trobarem sobre un magnífic slab on ens caldrà anar amb molt de compte, ja que la sorra acumulada, donades les poques repeticions, ens pot complicar la progressió en adherència. Trobarem la reunió just abans d'un petit ressalt de placa. Aquest llarg milloraria notablement si la via tingués més repeticions ja que el trobaríem molt més net.

El Joan barallant-se amb el tram inicial del L1. Foto: Josep

El Joan començant la placa del L1. Foto: Josep

L2 (V+ – 45 metres). Al sortir de la reunió, trobarem un pas aïllat de 6a per superar un petit ressalt de placa en adherència, ben protegit amb un pitó. Seguirem per la placa amb tendència a la dreta tot resseguint un sostre. En el punt que el sostre s'acaba, haurem d'avançar per un caos de blocs, molt trencat, que tot i ser fàcil ens obligarà a avançar amb la màxima concentració per evitar que se'ns trenqui res. Sortirem de la zona trencada amb tendència a l'esquerra per situar-nos a una còmoda lleixa, sota un impressionant desplom, on trobarem la reunió (espit i clau). La reunió és millor reforçar-la amb friends, ja que el pitó no dona massa confiança.

El Joan progressant per la placa del L2. Fotos: Josep

L3 (V+/A1 – 25 metres). Veient l'estat dels pitons del tercer llarg, i com que no estàvem segurs de portar suficient material per equipar la fissura, decidim desplaçar-nos a l'esquerra de la lleixa, a buscar la R3 de la via Martinetti.

El tercer llarg de la Martinetti, supera en artificial, per una fissura, un desplom molt aeri, pràcticament calcat al L3 de la Hivern Kòsmic, però molt més equipat (m'atreviria a dir que sobre-equipat!)

Treballant-me els primers metres del L3. Fotos: Joan

A punt per la sortida en lliure del L3. Foto: Joan

A les acaballes del desplom, trobarem una sortida en lliure bastant obligada (V+), que, tot seguint la fissura, i per terreny cada cop més agraït ens deixarà a la R3.


L4 (6a+ – 35 metres). Des de la R3 de la Martinetti, amb un curt flanqueig a la dreta, enllaçarem novament amb la via Hivern Kòsmic. Progressarem amunt per un bloc ben protegit amb dos pitons fins situar-nos a una placa on trobarem els passos claus del llarg. Primer ens situarem cap a l'esquerra per sortir després, tot superant un ressalt amb passos atlètics, per la dreta. Un cop dalt, progressarem els metres finals entre grans blocs fins la reunió, que muntarem en una savina al cim. Aquest llarg, vertical i mantingut, i amb roca excel·lent, és el més recomanable de la via.

Descens: Un cop al cim, anirem cap a l'esquerra seguint un corriol poc fresat que després d'uns metres enllaça amb el camí de baixada, que senyalitzat amb fites ens portarà novament fins la carretera (15')

Vistes de la part dreta de la Paret de l'Os. Foto: Josep

Un cop a peu de via, recollim el material, i ens esperem a que arribin el Pablo i el Gerard per anar a fer un most.