Via G.E.M. (6a+ - 150 metres)

Dissabte set de novembre, com cada setmana, el Joan i jo quedem per anar a escalar, avui però, ens acompanyarà el Jonatan, un alumne avançat que frisava per venir a penjar-se un cop acabat el curset d’escalada. Tot i que inicialment teníem intenció de fer la Mickey Mouse als Plecs de la Vinya Nova, al final ens decantem per la G.E.M., ja que és menys obligada i força protegida, i pensem que el Jonatan la gaudirà més.

Nosaltres portàvem la ressenya de la Guia “Montserrat Cara Sur” del Luís Alfonso i el Xavi Buxó. Aquí us deixem el croquis que hem fet nosaltres:

Croquis Via G.E.M. fet per nosaltres.

Aproximació: Després de travessar el Bruc Residencial ens dirigirem cap a la Masia de la Vinya Nova. Després d’aparcar a l’esplanada de sota el Restaurant, agafarem la pista que va cap a la muntanya. De seguida ens desviarem per un camí a mà dreta amb marques blanques que, tot fent ziga-zagues, ens portarà, passant de llarg el Pollegó Oest, fins a la Roca Gris. Un cop a la Roca Gris, pujarem per la canal de la dreta que ens deixarà, en cinc minuts, a peu de via. L’itinerari comença en una placa, just al costat esquerra de la via Urquiza-Olmo. (30’)

Material: 18 cintes exprés i alguna baga. Friends i/o tascons poden ser útils per la segona tirada, nosaltres no en vàrem posar cap. Si es va just de grau, pot ser útil un estrep pels passos de 6a+.

Un cop a peu de via, ens equipem i ens repartim els llargs, avui estic de sort, me’n toquen dos, el primer i el quart. El Jonatan farà el segon, i el Joan el tercer.

L1 (V – 40 metres) A l’inici del L1 trobarem el pas clau del llarg. Haurem de superar un lleuger ressalt sobre roca bastant delicada (V). Un cop superat aquest, seguirem progressant sobre placa ben assegurada (IV) però per terreny un pèl brut. La roca anirà millorant a mida que avancem. La Reunió, bastant còmode, la muntarem sobre una alzina.

El Joan progressant al primer llarg. Foto: Josep

L2 (V+ - 50 metres) Sortirem de la R pel diedre que es forma davant nostre, per després d’uns metres fer un flanqueig tècnic de peus cap a l’esquerra (V+) i seguir per un mur vertical i mantingut fins a una fissura que marxa en diagonal cap a la dreta. La nostra progressió per la fissura no ens donarà excessiva treva i ens obligarà a treballar la nostra tècnica (V/V+). A les acaballes de la fissura, tenim l’opció de muntar una reunió, però és millor saltar-se-la i seguir endavant uns 10-15 metres més, superant el lleuger ressalt que forma la fissura per passar a l’esquerra i situar-se sobre una placa ajaguda i fàcil que ens conduirà a la següent reunió.

Des de la R2. Foto: Josep

L3 (6a+ - 35 metres) Possiblement sigui el millor llarg. Sortirem amb tendència a l’esquerra superant un lleuger desplom molt tècnic i que ens obligarà a esforçar-nos de valent, per situar-nos a continuació sobre una placa vertical i mantinguda amb roca excel•lent. La nostra progressió per la placa anirà de més a menys dificultat i serà sempre amb tendència cap a la dreta fins a la R. El Jonatan, amb problemes per superar l’entrada tècnica i dura del llarg, va poder-ho solventar amb l’ajuda d’un estrep.

Entrada tècnica del L3. Foto: Josep

El Jonatan a l'entrada del L3 amb l'ajuda de l'estrep. Foto: Josep

L4 (6a+ - 25 metres) L’últim llarg concentra les dificultats en un parell de desploms. Sortirem de la R amb tendència a la dreta per anar a buscar el punt més dèbil del primer ressalt, que superarem amb un pas tècnic de peus (V+) . Superat el primer, anirem cap a la dreta a buscar el segon desplom. Aquest molt més atlètic, ens obligarà a tibar fort (6a+). Seguirem per terreny fàcil fins al cim, on muntarem la R en una savina. Llarg molt recomanable.

Vista dels dos ressalts a superar del L4. Foto: Josep

Descens: Anirem cap a la dreta a buscar els ràpels de la via Urquiza-Olmo (fites). Baixarem en 3 ràpels de 40, 40 i 55 metres respectivament que ens deixaran a peu de via. D’allà, desfarem el camí d’aproximació fins al cotxe.

Rapelant per la Urquiza-Olmo. Foto: Josep

Un cop al cotxe, coincidim tots en que els millors llargs, amb diferència, han estat els dos últims, que, tot i concentrar els passos més durs del recorregut, recorren els murs verticals amb la millor roca de la via.

VIA SOL SOLET (IV+ - 130 metres)

Ja feia temps que intentava convèncer al meu cosí per venir a escalar, però quan no era una cosa n’era una altra i mai trobàvem el moment. És un xicot molt ocupat (Sarcasme!). Aquest novembre però, aprofitant que vàrem coincidir esmorzant al cap de setmana a Calders, per fi, vaig aconseguir que acordéssim una data. Com que ell mai ha fet tàpia, em decideixo a portar-lo a la Miranda de Can Jorba. Allà podrem fer la Sol Solet: via totalment equipada, de grau molt assequible i amb uns quants metres on experimentar noves i positives sensacions.

De manera que, a quarts de dotze del migdia, passo a recollir-lo pel Bar Soldevila. Després del cafè de rigor, enfilem cap al Bruc.

Nosaltres portàvem la ressenya de Rocktopo que està molt bé. Aquí us deixo la ressenya de “Ressenya".

Croquis de la via.

Aproximació: Després de travessar el Bruc Residencial, ens dirigirem cap a la Masia de Can Jorba, on aparcarem. Del pàrquing, sortirem pel camí que passa per l’esquerra de la capella i que ens porta cap a les parets. Anirem passant, sempre cap a l’est, per sota dels diferents sectors d’escalada esportiva de Can Jorba (El Gronxador, Guacamayo) fins que arribarem a l’inici del Joc de l’Oca. La via Sol Solet comença enmig d’unes alzines a la placa sud-est.

Material: Si ho volem xapar tot, necessitarem 11 cintes exprés. (Si decidim enllaçar el primer i el segon llarg, i ho volem xapar tot, necessitarem 14 exprés)

Un cop a peu de via, acordem que tiraré jo de primer tots els llargs, i ell anirà fent de segon. Fem un últim repàs a les diferents tècniques que haurà d’utilitzar i comencem.

L1 (IV+ - 30 metres) Sortirem amunt entre les alzines a caçar la primera xapa. Un cop assegurats, seguirem amb lleugera tendència cap a l'esquerra, seguint la filera de xapes que ens va marcant el camí fins la primera R. El pas clau del llarg el trobarem a l’inici, que és on la roca està més polida, tot i així no és excessivament complicat i està molt ben protegit.

L'Amando a les acaballes del primer llarg. Foto: Josep

L2 (IV – 20 metres) Sortirem recte amunt sobre una placa excel•lent fins la R. Nosaltres no ho vàrem fer, però val la pena enllaçar el primer i segon llarg.

L'Amando, ja més còmode, a la R2. Foto: Josep

Vistes des de la R2. Foto: Josep

L3 (IV – 30 metres) A mi sempre m’ha semblat el millor llarg. Sortim de la reunió amb lleugera tendència cap a la dreta superant trams verticals amb molt bona roca, per finalment desviar-se novament cap a l'esquerra a buscar la Reunió.

L'Amando gaudint del bonic tercer llarg. Fotos: Josep

L4 (IV+ - 25 metres) Sortirem de la reunió flanquejant cap a la dreta on haurem de superar un lleuger ressalt entre unes savines. Seguidament, sortirem cap a un diedre que sobrepassarem per situar-nos a la placa dreta del mateix, on trobarem una esplèndid mur vertical. A les acaballes de la placa, tornarem a situar-nos al diedre, i sortint més a l’esquerra arribarem a la Reunió.

L'Amando encarant el diedre del quart llarg. Fotos: Josep

L5 (IV – 25 metres) Sortim recte amunt per terreny còmode fins a la base d’un sostre, que evitarem per l'esquerra. Un cop superat el sostre, no hem de seguir pujant amunt, sinó que hem d’anar flanquejant cap a la dreta a buscar la R.

Descens: Rapelant per la via Escabroni-Escapullini. Sortirem assegurats de la R5 de la via Sol Solet flanquejant cap a la dreta a buscar la instal•lació de ràpel de la via Escabroni-Escapullini, que es troba a uns 5 metres aproximadament. Un cop a la mateixa farem el descens en tres ràpels de 45, 30 i 45 metres. El primer dels tres volat.

L'Amando al ràpel volat de la Escabroni-Escapullini. Fotos: Josep

Un cop a peu de via, sense encantar-nos massa, recollim el material i enfilem cap al cotxe, ja que ens queda poca estona de llum. Com que encara no hem menjat res des del matí, decidim anar-nos-en plegats a sopar a casa la “iaia” Cristina, que segur que estarà encantada com sempre de tenir-hi els nets! Tot sopant, comentem l’escalada, sembla que ha estat molt positiva. Espero que ho hagi gaudit tant com jo, i que puguem compartir cordada en properes ocasions.

Via Àfrica (5b - 75 metres) i Me'n vaig a Mallorca (6a+ - 70 metres)

Dissabte, 31 d’octubre, el Joan i jo quedem amb el Carlos per anar a escalar. El Carlos és un aspirant a cursetista que, donat que les places del curset d’escalada del CECB estaven complertes va quedar-ne fora. Quedem amb ell a Oliana i d’allà marxem cap a la Paret del Grau: vies assequibles, ben protegides, amb roca perfecte i de pocs llargs, ideal per començar!

Decidim que el millor és començar per la Via Àfrica, i després, un cop acabada, i si encara està animat en farem alguna altra de la zona.

A sota us deixo la ressenya de la via, del blog d’en Xavi:

Aproximació: Un cop al Coll de Nargó, enfilarem cap a les agulles de Nargó (Coll Piquer) on aparcarem. D’allà, fins a les vies no tenim més de 5 minuts.

A l’arribar a peu de via m’adono que m’he deixat el casc, comencem bé! Sort que la roca aquí és prou bona i podré escalar sense assumir masses riscos. Creuem els dits!

Aprofitant que encara no hi ha ningú, ens posem a la via Àfrica. Aquesta ja la he piada en una altra ocasió, de manera que comentaré únicament quatre detalls.

La idea inicial era que el Carlos fes el primer llarg, però ens adverteix que no està segur del tot de saber fer correctament la R. De manera que comença el Joan, que empalma primer i segon llarg.

El Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

Assegurant al Joan al L1 de la via Àfrica. Foto: Carlos

El Carlos, tot i ser bastant novell, es posa correctament a la roca i avança amb molta facilitat.

El Carlos progressant per la placa del L2 de la via Àfrica. Foto: Josep

A continuació faig jo el tercer llarg, sempre he trobat que és el millor de tots.

Assegurant al Joan des de la R3 de la Àfrica. Foto: Carlos

Un cop estem tots a la R, en lloc de rapelar per la via del Manelet, per on està pujant gent, ens desplacem cap a la via Me’n vaig a Mallorca per on baixem amb dos ràpels.

El Joan buscant la instal·lació de ràpel de Me'n vaig a Mallorca. Foto: Josep

Rapelant per la via Me'n vaig a Mallorca. Foto: Carlos

Acabada la via, i veient que el Carlos es troba còmode a la paret decidim provar la línia Me’n vaig a Mallorca, ja que al fer el ràpel, tant al Joan com a mi ens ha cridat l’atenció.

Material: Via totalment equipada, únicament necessitarem 8 cintes exprés i reunions. Si com nosaltres, es decideix empalmar algun llarg, millor portar 12 exprés.

L1 (6a – 25 metres). Sortirem amunt a buscar una primera panxa molt evident, on trobarem el primer pas de mirar-s’ho bé. Per superar el desplom per la vertical, ens caldrà posar-nos-hi molt bé de peus, ja que les presses de mans són escasses. Aquest pas es pot escamotejar lleugerament si sortim per l’esquerra del ressalt.

El Carlos treballant-se la sortida de la primera panxa. Fotos: Josep

Superat aquesta primera panxa, ens situarem sota un nou desplom similar a l’anterior però que, aquest cop, si que evitarem en la mesura del possible per l’esquerra. Seguidament trobarem el que possiblement sigui el pas obligat de 6a. Una sortida d’un diedre en bavaresa on ens resultarà bàsica una bona tècnica de peus si ens volem estalviar de tibar com bèsties. A partir d’aquí, arribarem a la R per terreny menys obligat.

El Carlos abans d'encarar el pas en bavaressa del L1. Foto: Joan

L2 i L3 (6a i 6a+ - 45 metres). Com que el Joan té el colze dolorit, decidim que jo faré els dos llargs restants. Sortirem de la R1 flanquejant en tendència cap a la dreta a buscar un diedre. Gairebé al capdamunt del diedre, ens haurem de situar a la placa per poder seguir progressant.

Al diedre de la sortida del L2. Foto: Carlos

Aquí entrarà en joc l’adherència, ja que la placa no presenta pràcticament cap opció franca per a les mans. Després d’uns metres, més psicològics que difícils, tornarem a situar-nos sobre un terreny més fàcil, que ja no deixarem fins la R2. Si com nosaltres es decideix empalmar el L2 i el L3, és millor no xapar a la R2 per evitar el fregament. Per sortir de la R2, haurem de superar un desplom bastant pronunciat. Per fer-ho, ens caldrà pujar peus i bloquejar d’una pinça amb la dreta mentre anem a caçar, en dinàmic, un pont de roca amb l’esquerra que costa de veure. No saps com, però l’acabes trobant! Es tracte d’un pas molt guapo, pel meu gust el millor de la via.

A punt d'encarar el desplom de l'inici del L3. Foto: Carlos

Superat el desplom, tornarem a tenir que treballar l’adherència sobre placa fins la R3, però trobant els reposos necessaris per progressar de forma relaxada. Val la pena ressaltar els últims deu metres de la via, on navegarem sobre un calcari perfecte d’aquells que es deixen fer.

Descens: Si anem en cordes de 60, podem muntar un únic ràpel fins a terra des de la R3. Les cordes arriben justes, però arriben bé. Tot i així, totes les reunions de la via estan equipades per rapelar.

Un cop a terra, decidim recollir el material i enfilar cap a Oliana a fer el got. La jornada ha estat rodona, és nota... marxem tots amb aquell somriure estúpid de satisfacció!