Fent el gos per Malanyeu

Dissabte 22 d’agost a la tarda, després de menjar a Saldes d’un bon plat combinat d’aquells oliosos que entren tan bé! Decidim acostar-nos a Malanyeu, al sector “Taules de la llei”, a fer una mica d’esportiva per completar el dia.

Jo, amb l’escalada del matí al Mirador de Gresolet i la “fritanga” del migdia, vaig més que servit per avui. Per ganes me’n tornaria cap a casona a fer “sofà”, però, com que l’Edgar encara no ha escalat gens, decidim que anirem tots a Malanyeu.

Des de Saldes, baixarem direcció Berga fins que trobem el trencall cap a Malanyeu, a on arribarem després de 3-4 km. Un cop al poble aparcarem al costat del camp de futbol. D’aquí agafarem el camí que travessa el poble i ens porta cap a la evident paret. En aproximadament 10 minuts ens trobarem al peu de les vies del sector.

En aquest sector hi ha dues zones diferenciades separades per una gran fissura. El sector esquerra, amb vies que ronden fins al 6è grau, i el sector dret, amb vies de 6c+ a 7b+. La tònica: treballar per placa de forats més o menys bons, i bastant roms, on el secret serà col•locar-nos bé de peus si no volem veure com els nostres braços pateixen més del desitjat. Vies bastant llargues, de mitjana rondaran els 30 metres, on posarem a prova la nostra continuïtat. Està encarat totalment al sud, de manera que ha de ser una zona ideal a l’hivern.

Mentre la Núria i jo reposàvem sota l’ombra (fa una calor que tomba), el Joan i l’Edgar es posen a un 6a per escalfar. Comença el Joan, sembla que l’esforç del matí també l’ha marcat. A dues xapes per la R, decideix deixar-ho i deixar que l’acabi d’obrir l’Edgar. Està petat!

El Joan provant el 6a. Foto: Núria

L’Edgar, al seu torn, també es treballa la placa buscant el forat correcte, però acaba per desistir al mateix punt on el Joan ho havia deixat. I aquest no havia fet res al matí!!!

L'Edgar a la mateixa línia. Foto: Núria

El Joan em comenta que ho provi jo, però no estic per la labor. Decideixo assegurar-lo, per tal de que l'acabi d’encadenar, i potser després, en top, la provarem amb la Núria.

"Supermotivat" a peu de via. Foto: Núria

Finalment, el Joan encadena i ens deixa muntat el top per tal de que ho provem. Veient que ningú s’anima a fer res, la provo de segon. M’he de penjar en més d’una ocasió abans d’arribar a la reunió. Tinc els braços com “botifarrons”, sembla que estic obviant una mica el meu treball de peus! Quina gran tarda!

Provant la línia en top-rope. Foto: Núria

Al baixar, el Joan aprofita que la via del costat comparteix reunió amb la que acabem de fer per provar-la en top-rope. Pateix de valent, i també s’ha de penjar en més d’una ocasió abans de la R.

Animem a l’Edgar a escalar alguna via més, ja que és l’únic que avui no ha fet pràcticament res, però tampoc està massa motivat, i decidim marxar i anar a fer una birra.

Tornarem un altre dia que no faci tanta calor. Aquesta zona val molt la pena. A part de les vies d’esportiva, també trobem vies de més d’un llarg realment interessants.