Diumenge 2 de Gener, quedem amb en Joan i en Jaume per anar a fer la primera escalada de l’any. La via escollida es la GEDE al Sentinella, una clàssica que tot escalador montserratí hauria de gaudir almenys una vegada a la seva vida.
Aquí us deixem la ressenya de la via, del “Balcó de la Lluna”, en la meva opinió, molt fidel al que trobarem.
Croquis de la via GEDE, cortesia de "El Balcó de la Lluna"
Aproximació: Nosaltres vàrem pujar fins a Sant Joan amb el Funicular (bàsicament perquè som una mica “perrus”) des d’on s’agafa el camí que va cap a Sant Jeroni. Just després de passar el Gorra Frígia, i abans d’arribar al Mirador del Serrat de les Paparres, trobarem un corriol a mà esquerra que, tot davallant ens deixarà al peu del Sentinella. Per arribar al peu de via, el més còmode es vorejar l’agulla per la cara est.
Material: Ens caldran 8 cintes exprés, i ens pot resultar molt útil algun friend petit o tascó per completar la protecció.
L1 (V+ - 40 metres). Sortirem per terreny fàcil a buscar la primera assegurança, que està força amunt. A partir d’aquí, l’itinerari va guanyant verticalitat, i l’escalada es va tornant més fina.
El Joan als primers passos de la via
Passada la segona assegurança trobarem el pas clau del llarg, un tram de placa molt vertical i de poca presa que ens obligarà a treballar-nos el pas. Un cop superat el pas, la paret ens donarà una lleugera treva, però no val a refiar-se, ja que novament ens trobarem navegant per la fina i mantinguda placa, ara mig metre a la dreta ara mig metre a l’esquerra, fins a arribar a la reunió.
El Joan a punt d'encarar el passos claus del llarg
En aquest llarg, força mantingut, tot i trobar-hi químics als passos claus, hi ha bastant aire entre les assegurances i no es recomanable anar-hi just de grau.
El Jaume assegurant amb el "vuit", això ja no es veu sovint!
L2 (V – 45 metres). La sortida de la reunió és molt fina, i haurem d’anar amb compte amb una possible caiguda ja que la primera assegurança, a uns 6 metres de la reunió és un rebló amb la xapa trencada que amb prou feines podrem encintar amb un cordino prim (4/5 mm). Seguirem uns metres més per placa fins al següent rebló per, ja després, seguir per terreny menys vertical. Aquesta part menys vertical, que ens ha de portar a buscar la part final de l’aresta, és exposada i de mal protegir, però prou fàcil com per no haver de patir en excés. Un cop arribats a la part final de l’aresta, novament la paret s’enfila vertical, i novament ens trobarem amb una escalada de passos fins, ben protegida, que ens acabarà conduint a la Reunió.
Asegurant amb "vuit" però...quins gats que gasta!!!
Descens: Des de la Reunió, acabarem de pujar fins al cim del Sentinella i anirem a buscar el ràpel que es troba a l'altra banda de l’agulla. Farem un bonic ràpel volat d’uns 40 metres entre el Sentinella i el Fusell, des d’una instal•lació que, personalment, crec que es mereixeria un reequipament.
Una bònica corona de reina a una horrenda instal·lació de ràpel!
Un cop a peu de via, i recollit el material, aprofitem per mirar-nos l’entrada de la Pany-Farrera, per una propera visita a la Plantació.