Integral Hivern Kòsmic-Martinetti (6a+/A1 - 130 metres)

Dilluns 7 de desembre, després de dos dies seguits d'escalada i veient que el dia no pinta massa bé, els núvols enteranyinen completament el cel i no deixen passar ni un raig de sol, decidim quedar-nos a Sant Llorenç de Montgai a fer alguna cosa una mica menys llarga. De manera que, un cop esmorzats, ens acostem al bar del poble a revisar les ressenyes. A mig cafè ja tenim clar on anirem, mentre que el Pablo i el Gerard aniran a fer la molt recomanable “Viatge Astral”, el Joan i jo ens acostarem a fer la poc repetida “Hivern Kòsmic”, totes dues línies a la paret de l'Os.

Nosaltres portàvem la ressenya copiada, amb més o menys fortuna, en un tovalló. Però aquí sota us deixem el croquis del Luichy que hem trobat a Onaclimb, una foto dels itineraris de la paret (del blog de la Edunz) i el nostre croquis, amb la variant que vàrem realitzar.

Ressenya del Luichy

Itinerari Vies (Rocaineu)

Croquis de la Integral

Aproximació: La via en qüestió es troba a la part dreta de la paret de l'Os, entre la via JE Farreny i la Martinetti. Deixarem el cotxe a peu de la paret, i pujarem, tot resseguint la cinglera. L'itinerari comença en una zona una mica bruta i herbosa, podrem veure un parell d'espits ennegrits a la placa inicial. (3')

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, tascons i Camalots C4 (0,3 al 1). També necessitarem un parell d'estreps pel tercer llarg.

L1 (V+ – 25 metres). El primer tram de la sortida, és una mica herbós, fet que ens complicarà una mica més del compte la nostra ascensió per la placa-diedre inicial. Un cop finalitzat aquest primer tram, ens trobarem sobre un magnífic slab on ens caldrà anar amb molt de compte, ja que la sorra acumulada, donades les poques repeticions, ens pot complicar la progressió en adherència. Trobarem la reunió just abans d'un petit ressalt de placa. Aquest llarg milloraria notablement si la via tingués més repeticions ja que el trobaríem molt més net.

El Joan barallant-se amb el tram inicial del L1. Foto: Josep

El Joan començant la placa del L1. Foto: Josep

L2 (V+ – 45 metres). Al sortir de la reunió, trobarem un pas aïllat de 6a per superar un petit ressalt de placa en adherència, ben protegit amb un pitó. Seguirem per la placa amb tendència a la dreta tot resseguint un sostre. En el punt que el sostre s'acaba, haurem d'avançar per un caos de blocs, molt trencat, que tot i ser fàcil ens obligarà a avançar amb la màxima concentració per evitar que se'ns trenqui res. Sortirem de la zona trencada amb tendència a l'esquerra per situar-nos a una còmoda lleixa, sota un impressionant desplom, on trobarem la reunió (espit i clau). La reunió és millor reforçar-la amb friends, ja que el pitó no dona massa confiança.

El Joan progressant per la placa del L2. Fotos: Josep

L3 (V+/A1 – 25 metres). Veient l'estat dels pitons del tercer llarg, i com que no estàvem segurs de portar suficient material per equipar la fissura, decidim desplaçar-nos a l'esquerra de la lleixa, a buscar la R3 de la via Martinetti.

El tercer llarg de la Martinetti, supera en artificial, per una fissura, un desplom molt aeri, pràcticament calcat al L3 de la Hivern Kòsmic, però molt més equipat (m'atreviria a dir que sobre-equipat!)

Treballant-me els primers metres del L3. Fotos: Joan

A punt per la sortida en lliure del L3. Foto: Joan

A les acaballes del desplom, trobarem una sortida en lliure bastant obligada (V+), que, tot seguint la fissura, i per terreny cada cop més agraït ens deixarà a la R3.


L4 (6a+ – 35 metres). Des de la R3 de la Martinetti, amb un curt flanqueig a la dreta, enllaçarem novament amb la via Hivern Kòsmic. Progressarem amunt per un bloc ben protegit amb dos pitons fins situar-nos a una placa on trobarem els passos claus del llarg. Primer ens situarem cap a l'esquerra per sortir després, tot superant un ressalt amb passos atlètics, per la dreta. Un cop dalt, progressarem els metres finals entre grans blocs fins la reunió, que muntarem en una savina al cim. Aquest llarg, vertical i mantingut, i amb roca excel·lent, és el més recomanable de la via.

Descens: Un cop al cim, anirem cap a l'esquerra seguint un corriol poc fresat que després d'uns metres enllaça amb el camí de baixada, que senyalitzat amb fites ens portarà novament fins la carretera (15')

Vistes de la part dreta de la Paret de l'Os. Foto: Josep

Un cop a peu de via, recollim el material, i ens esperem a que arribin el Pablo i el Gerard per anar a fer un most.

Via Amanita Moscata (6a+ - 270 metres)

Diumenge dia 6 de desembre, ens aixequem d'hora per anar a la Paret de les Bagasses a l'estret de Terradets. El Pablo i el Gerard es posaran a la via “Los Delincuentes”, i el Joan, la Violeta i jo just a la seva dreta, a la “Amanita Moscata”.

Un cop a l'aparcament de la Font de les Bagasses, l'aire gèlid que travessa l'estret de Terradets, fa que la sensació tèrmica en aquell indret sigui insuportable, de manera que decidim acostar-nos a Cellers a fer temps, tot fent un últim cafè, a l'espera de que el sol faci acte de presència. Finalment, els núvols sembla que comencen a escampar, i sense més dilació ens encaminem novament cap a la paret.

Nosaltres portàvem les ressenyes del Luichy (Onaclimb) que aquí sota us deixem el croquis i l'itinerari:

Croquis de la via

Itinerari vies del sector Amanita (Terradets)

Aproximació: Deixarem el cotxe a l'aparcament de la Font de les Bagasses, i anirem a buscar el pont romà que travessa el riu. Creuarem el pont, i pujarem cap a la via del tren tot seguint uns cables a tall de passamans. Seguirem la via del tren cap a la dreta, travessant el primer túnel, a la sortida del mateix, a la dreta, trobarem un corriol que ens permetrà pujar-hi a sobre i arribar al peu de la paret de les Bagasses. A partir d'aquí, anirem seguint cap a l'esquerra, tot resseguint la cinglera fins al sector Amanita. Anirem trobant moltes fites diferents, però s'ha d'anar en compte, ja que moltes es corresponen a camins de descens o aproximació a altres sectors/vies. Nosaltres ens vàrem equivocar, i vàrem acabar a dalt de tot de la feixa de descens de les vies, més o menys a l'alçada del tercer llarg de la Amanita Moscata, de manera que una aproximació que hauria d'haver estat d'uns 30 minuts, es va acabar convertint en una excursioneta d'una hora i mitja. Al final però, vàrem assolir el peu de via, uns metres a la dreta d'una gran paret vermellosa. Un espit ens marca l'inici de la via.

Material: Nosaltres portàvem 14 cintes exprés, un joc de camalots C4 (0,3 – 2), tascons i bagues per savines.

L1 (6a+ – 45 metres). Tot i que la idea inicial era començar per la variant de 6a de la via “Los Delincuentes”, al final vàrem optar per l'entrada original de IV+, per tal de no fer-nos nosa amb el Gerard i el Pablo.
Sortirem amunt a buscar una fissura que tot formant una espècie de canal puja per terreny fàcil fins a una lleixa. Arribats a la lleixa, flanquejarem cap a l'esquerra per anar a buscar els parabolts que ens marquen el camí a seguir per la placa. S'ha d'anar en compte amb el xapatge alternatiu si es va en cordada de tres, ja que el flanqueig pot resultar una mica exposat per un dels segons.

El Joan a l'entrada original del primer llarg. Foto: Josep

La Violeta començant el L1. Foto: Josep

La placa, sobre un calcari excel·lent, ens obligarà a treballar-nos els passos per assolir la reunió. Tot i així, no cal patir en excés, ja que està molt ben assegurada. La R és molt còmoda.

El Joan assegurant des de la R1. Foto: Pablo

La Violeta encarant la placa del L1. Foto: Pablo

L2 (6b o 6a/A0 – 40 metres). A la sortida de la reunió trobarem un pas aïllat de 6b per superar un lleuger bombet que ens ha de permetre situar-nos a la placa, aquest pas es pot escamotejar amb A0. Un cop a la placa, anirem progressant cap a un diedre evident, on trobarem els passos claus del llarg. Superat el diedre, seguirem per terreny més fàcil i amb tendència a la dreta fins a la R, tot i així, al deixar el diedre, la roca perd qualitat i no val a badar. La reunió és còmoda.
Tot i que aquest llarg està ressenyat de V+, ens va semblar més exigent que no pas l'anterior i m'he pres la llibertat de ressenyar-lo de 6a.

L3 (V – 45 metres). El tercer llarg comença sobre una placa excel·lent, on haurem d'anar en compte a la sortida de la R, ja que la primera assegurança allunya una mica. Seguirem progressant fins una lleixa, on trobarem una alzina amb una instal·lació de ràpel que ens saltarem. Tot progressant sobre plaques fàcils arribarem a una ampla lleixa on trobarem la còmoda reunió.

Progressant al tercer llarg. Fotos: Pablo

Des de la R3. Foto: Josep

L4 (V – 35 metres). Sortirem de la reunió amb tendència a l'esquerra per vorejar un bloc que ens barra el camí. Un cop superat el bloc, prosseguirem per terreny fàcil a buscar una fissura que, sobre roca una mica discreta, ens conduirà fins la lleixa de la còmoda reunió.

El Gerard lluitant al L4 de "Los Delincuentes". Foto: Josep

L5 (6a – 45 metres). Sortirem de la reunió recte amunt sobre placa a buscar un evident desplom. El desplom no és el pas clau de la via, ja que la superació del mateix és més tècnica que no pas de tibar. Un cop incorporats a sobre, prosseguirem per una placa molt vertical i mantinguda on es troben els passos claus del llarg. Haurem de navegar per la placa, buscant la millor opció per arribar a una fissura que ens ha de permetre superar un ressalt per la seva esquerra. Un cop superat, seguirem cap a la dreta flanquejant per la placa fins encarar els metres finals del llarg, ja més fàcils, que ens portaran a la preuada i còmoda reunió. Llarg molt recomanable.
Sembla ser que ha saltat el pitó que hi havia poc després de superar el desplom inicial, tot i així, vàrem trobar el llarg suficientment ben assegurat.

A l'arribar aquí, donat que l'últim llarg, segons les múltiples piulades que hem vist, és poc recomanable (herbós i trencat), i que la Violeta està molt cansada (tot just és la seva segona via llarga), decidim posar fi a l'ascensió i preparar-nos pel descens.

Impressionants vistes de la Paret de les Bagasses des de la via Amanita. Foto: Josep

Descens: Baixarem en ràpel. El correcte, és baixar des de la R5 a una reunió que queda a la dreta de la R4. D'aquí, segons les ressenyes, amb un ràpel de 60 metres s'arriba a una canal que es pot desgrimpar fins la feixa de descens. Nosaltres però, ho vàrem fer diferent. Un cop a la reunió de la dreta de la R4, vàrem fer un ràpel fins la instal·lació que havíem trobat a l'alzina del tercer llarg. D'allà, amb un segon ràpel amb tendència a la dreta, vàrem arribar a la feixa de descens, sense necessitat de desgrimpar. El primer que faci aquest últim ràpel, pot dirigir el seu descens xapant-se amb un pitó que trobarà tot baixant amb tendència a la dreta. La resta de membres de la cordada, poden gaudir d'un còmode ràpel guiat fins la feixa de descens. Un cop a la feixa, anirem seguint les fites que en pocs minuts ens deixaran al camí d'aproximació, que ens retornarà fins al cotxe (1h).

Als pocs minuts d'arribar al cotxe arriben el Pablo i el Gerard. Retornem cap a Sant Llorenç, tot comentant les vies, per anar a fer la birreta de rigor.

Via Alba Artigas (6c - 275 metres)

Aprofitant que molts fem pont per la Puríssima, decidim anar-nos-en cap a les terres de Lleida. Tot i que la idea inicial era allotjar-nos al càmping d'Àger, el fet de no trobar cap bungalou lliure, acaba fent-nos decantar per Sant Llorenç de Montgai. De manera que, divendres al vespre, ens trobem a Manresa per marxar cap a la nostra destinació. Un cop instal·lats, tot sopant, triem les vies que farem al dia següent. Optem per anar cap al Cap del Ras, a Àger. El Pablo i la Violeta faran la Fanal Nocturn i el Joan, el Gerard i jo ens posarem a l'Alba Artigas. De manera que, dissabte 5 de desembre, un cop llevats, esmorzats i amb el material a punt, enfilem cap a les parets d'Àger.

Aproximació: Un cop a Àger (venint de Sant Llorenç) ens desviarem a l'esquerra per una pista asfaltada que passa pel costat del cementiri. Després d'uns 12 kilòmetres, agafarem un trencall en baixada cap a la dreta que seguirem uns 4-5 kilòmetres abans d'aparcar. Continuarem a peu, remuntant una canal dreta i evident que s'enfila cap a la paret i que, en 10 minuts, ens deixarà a peu de via. L'Alba Artigas comença just a la dreta de la Fanal Nocturn. A l'inici de l'itinerari trobarem la inscripció “AA”.

Nosaltres portàvem la ressenya d'Onaclimb, que aquí us deixem:

Croquis de la via del Luichy

Itinerari de la via

Material: 15 cintes exprés, tascons, bagues per savines i un joc de camalots (C3 l’1 i C4 del 0,3 al 2).

L1 (V+ - 30 metres). L'entrada a la via la farem per un diedre fissurat evident. Després d'uns pocs metres, trobarem el pas clau del llarg, un pas finet que ens ha de permetre situar-nos a la placa (V+), en aquest punt, trobarem una gran savina que ens farà una mica de nosa. Superat aquest pas, seguirem per terreny cada cop més fàcil, però més trencat fins a la R (Còmoda).

El Joan superant el pas clau, a l'alçada de la savina, del L1. Fotos: Josep

El Pablo treballant-se el L1 de la Fanal Nocturn. Fotos: Josep

L2 (6a+ - 35 metres). El llarg s'inicia amb una sortida atlètica, en bavaresa, per un diedre fissurat (V+). Superat el mateix, prosseguirem per terreny menys vertical, però una mica trencat, fins la placa tècnica i clau del llarg. Entrarem a la mateixa per l’esquerra i anirem progressant amb tendència a la dreta. Gairebé a l'entrada a la R, trobarem el pas de 6a+, molt fi de mans i tècnic de peus. (La reunió no és massa còmoda).

El Joan a la fissura inicial del L2. Foto: Josep

El triplet verificant la ressenya a la R2. Foto: Pablo

L3 (V+ - 30 metres). El llarg s'inicia amb una sortida de la reunió flanquejant cap a l'esquerra molt maca i un pas fi que ens permetrà posar-nos a la placa. Prosseguirem per un diedre fàcil però amb roca molt dubtosa, que ens obligarà a mirar-nos-ho molt bé. A la sortida del diedre, enfilarem novament una placa que ens conduirà a un segon diedre, novament trencat i brut. La sortida d'aquest ens portarà fins la R per terreny més fàcil però, seguint la tònica del llarg, terreny trencat i brut! (La reunió no és massa còmoda).

L4 (6a – 35 metres). Sortirem cap amunt a buscar una llastra on podrem protegir-nos amb un camalot del 0,5. Un cop assegurats, iniciarem un bonic flanqueig una mica exposat cap a la dreta ajudats de petites regletes per les mans i peus fins, suficients però, com per no patir en excés. Finalitzant el flanqueig trobarem les primeres xapes del llarg, que ens marcaran l'itinerari a seguir. Avançarem cap a una placa-diedre molt vertical, però amb roca una mica dubtosa, on es concentren les dificultats del llarg. En aquesta zona vaig tenir un petit ensurt al trencar-se'm una presa de mà que a punt va estar de fer-me sortir volant. Seguirem avançant amb compte fins a situar-nos sota un desplom evident, on hi localitzarem la R (Penjada, bastant incòmoda).

Iniciant el L4. Fotos: Gerard i Pablo

Al bonic flanqueig del L4. Fotos: Gerard

Encarant la part final del L4. Fotos: Gerard

L5 (6c – 35 metres). Sortirem per l’esquerra de la R per superar el desplom que ens barra el pas. És un sostret molt ben protegit que podrem superar en lliure (6c) o amb un parell de passos de A0. Superada la segona xapa, encara trobarem un últim pas, bastant fi, que ens ha de permetre acabar de superar el desplom i situar-nos a una placa. Un cop a la placa, flanquegem per terreny més fàcil cap a l’esquerra per abordar, amb un pas tècnic, un esperó molt vertical i mantingut. Seguirem per l'esperó fins a arribar a un diedre lleugerament desplomat i mantingut que superarem amb passos atlètics aprofitant les nanses que trobarem en la nostra progressió, tot i així cal mirar-s’ho bé ja que la roca, en aquest tram, torna a ser una mica discreta. La sortida del diedre torna a ser sobre roca trencada, i cal anar amb compte amb un parell de llastres dubtoses. Arribarem a la R per terreny fàcil (Còmoda). Llarg recomanable.

El Gerard encarant la sortida del desplom del L5. Foto: Josep

L6 (V+ - 30 metres). Deixarem la R per una placa fàcil, però més tècnica del que sembla. Progressarem per placa fins a un sostret on ens caldrà tibar-li de valent per sortir ja que ens quedaran els peus volats (La ressenya marca aquest pas de V+, però a nosaltres ens va semblar més de 6a). Superat el sostret arribarem per terreny fàcil fins la R (Molt còmode). Aquest llarg, per variar una mica, està molt ben protegit i transcorre sobre roca excel·lent.

L7 (IV+ - 35 metres). Sortirem sobre roca molt bona amb lleugera tendència a la dreta per anar a buscar una placa. És fàcil però una mica exposat. A les acaballes de la placa, trobarem un pas fi, però ben protegit, on els baixos ens haurem d'allargar bastant. Seguirem per un tram fàcil amb roca dubtosa fins a arribar a una panxeta fàcil de superar. A sobre la panxeta trobarem una feixa ampla i còmoda on s'instal·la la R. La reunió, difícil de reforçar, es munta sobre un espit i un pont de roca precari amb una baga podrida. Val la pena, com vàrem fer nosaltres, anar-se'n un parell de metres a l'esquerra i aprofitar la R amb dos parabolts de la via Fanal Nocturn.

L8 (6a+ - 45 metres). El millor llarg amb diferència. Deixarem la R i avançarem per una placa molt fina amb tendència a la dreta. En aquesta secció trobarem els passos claus del llarg, passos tècnics de peus d'aquells de mirar-s’ho bé (6a+). Deixarem la placa per continuar la nostra progressió per diedres i fissures. Tram mantingut sobre roca bastant bona. A les acaballes del llarg, assolirem una petita feixa, on trobarem un bon repòs abans d’encarar els últims metres de la via. Uns últims metres sobre roca excel·lent que abordarem en bavaresa i ens deixaran al cim. Muntarem la R en una savina.

El Joan treballant-se la placa inicial del L8. Fotos: Pablo

El Joan aguantant als diedres del L8. Fotos: Gerard

Descens: Sortirem cap a la dreta (est) a buscar el coll. Gairebé a l'alçada del coll, trobarem unes fites que ens conduiran a una feixa inferior. Seguirem la feixa cap a la dreta (est) passant per diverses balmes fins a arribar a una canal, per la que baixarem fins a assolir el camí principal, a uns centenars de metres del cotxe (35’).

Baixant cap al cotxe. Foto: Pablo

Un cop ens trobem al cotxe, baixem cap al poble d'Àger a fer un most, i a comentar la jugada. Tots coincidim en que es tracte d'una via amb trams aïllats que valen molt la pena, però en global l'hem trobada una mica massa trencada.