dimarts, 22 de setembre del 2009

Eden Rock (V+ - 150 metres)


Dilluns 31 d’agost, el Joan i jo ens aixequem d’hora per anar a fer la via Eden Rock a la Paret de Moda de les Hoces de Vegacervera. Es tracte d’una via que ens han recomanat com a adaptació al tipus d’escalada de la zona.

Foto de les vies de la Paret de moda


Croquis de les vies de la Paret de Moda


De manera que, un cop esmorzats i amb tot el material a punt, enfilem cap al sector.

Aproximació: Anirem fins les Hoces de Vegacervera, que es troben a uns 3 km del poble. La Paret de Moda, és la primera que trobarem a la nostra esquerra, venint de Vegacervera. Trobarem, just davant de la paret, un petit aparcament per un sol cotxe a la nostra dreta. Si tenim sort i està lliure, podrem deixar-hi el cotxe.

Localització dels sectors a les Hoces de Vegacervera


Material: En principi la via està totalment equipada. Tot i així seran útils els tascons, els friends i les bagues per si es vol completar la protecció. Nosaltres per prevenir, portàvem tascons, un joc de camalots C3 (00 al 2) i un joc de camalots C4 (0,3 al 2).

Un cop allà, toca equipar-se i... abrigar-se, són les 8:30 del matí, i tot i que la temperatura no és excessivament baixa, 10ºC, el vent que passa per l’interior del congost fa que la sensació tèrmica sigui molt més exagerada.

En principi, la via té quatre llargs, el primer dels quals és una grimpada fàcil sense protegir. El Joan, que sembla tenir clar per on passa la via, decideix anar de primer a la grimpada, a partir d’aquí, ens anirem alternant els llargs.

L1 (III+ – 30 metres). Tirada fàcil, que ens porta, després de rodejar-lo a sobre d’un gran bloc adossat a la paret. El Joan, per protegir la grimpada utilitza un camalot del 0,75. Un cop estem tots dos a la reunió, ens adonem que ens hem equivocat. El Joan ha fet la grimpada corresponent a la via Futuro Incierto, per tant, ens tocarà fer un llarg més de flanqueig, per anar a buscar la R1 de la via Eden Rock.

El Joan a la grimpada del L1. Foto: Josep


L1' (IV – 15 metres). Tirada de flanqueig a la dreta i amunt, per anar a buscar la R1 de la via Eden Rock. Per protegir el llarg utilitzo dos camalots, el 0,5 i l’1. En el meu camí, em trobo una reunió que em salto, ja que em sembla que no es la que busquem.

El Joan al flanqueig per arribar a la L1'. Foto: Josep


L2 (IV+ - 40 metres). Començo a tirar amunt, però no trobo cap parabolt dels que s’indiquen a la ressenya. Sembla que, a l’igual que el Joan, jo també m’he equivocat de reunió. En lloc d’anar a la R1 de la Eden Rock, al flanquejar m’he passat de frenada i he anat a parar a la R1 de la via Ocultos Pensamientos. De manera que començo a tirar amunt i cap a l’esquerra, buscant la R2 de la via Eden Rock. La tirada, tot i trobar-me fora de via, és pot protegir bé, navegant per la paret, amb l’ajuda dels camalots i les bagues. Al final, però, aconsegueixo arribar a la R de la desitjada Eden Rock.

Per fi, a la R2 de la Eden Rock. Foto: Josep


L3 (V+ - 35 metres). A l’inici del llarg s’ha de superar el pas ressenyat de V+. Es tracte d’un lleuger desplom, on vas trobant “cantu”, però on no val a badar. Superat el desplom, ens trobarem amb les típiques plaques de les Hoces, que tot i estar ressenyada de IV/V, tant a mi com al Joan ens va costar més que la sortida de V+. Es nota que encara no ens hem acostumat al tipus d’escalada local. Per progressar per la placa, ens tocarà navegar de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta, buscant sempre les debilitats de la placa. La tirada està protegida amb parabolts, el Joan va utilitzar un parell de camalots a l’inici del llarg, i un tascó a la placa.

Detall de l'inici de V+ del L3. Foto: Josep


A la magnífica placa del L3. Foto: Josep


L4 (V – 45 metres). Bonic llarg sobre placa de l’estil de Malanyeu, tot ple de forats i foradets roms on la base de l’escalada serà la continuïtat. En aquest llarg, en el que vaig patir de valent, vaig completar la protecció amb el C3 (1), i els C4 (0,4 i 2).



A la placa del L4, al més pur estil Malanyeu. Fotos: Joan


Descens: Baixarem rapelant per la mateixa via. Nosaltres varem rapelar de la R4 a la R3, de la R3 a la R2, i de la R2 a terra, desgrimpant l’últim tram fins a la carretera.

Un cop al cotxe, i després d’una última ullada a les línies de la paret, no ens queda més remei que retornar novament cap a Villar del Puerto, on ens esperen la lesionada Núria i el “blokeru” Edgar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada