Gómez-Xalmet (6a/a+ o V+/A0 - 145 metres)

Dissabte 8 de gener, aconseguim convèncer a la Núria per venir a escalar. Donat que fa molts dies que no toca pedra, ens decidim per una de les clàssiques de Sant Benet, la Gómez-Xalmet a la Prenyada.

Aquí us deixem un parell de croquis de la via. Un de caire més clàssic, cortesia de Kpujo, i un altre de més recent, cortesia de Ressenya. Aquest últim amb els graus més humanitzats.

El croquis, de caire més clàssic, de Kpujo.

El croquis, de caire més actual, de Ressenya.

Aproximació: Sortint del Monestir, agafarem el camí del Pas dels Francesos per enfilar cap al Refugi de Sant Benet. Tot just passat el refugi, agafarem un corriol a mà esquerra, que després d’una curta pujada, ens deixarà a peu de via.

Al passar pel refugi ens indiquen que la via s’ha “restaurat”, i que han eliminat la majoria d’expansions, de manera que ens recomanen portar friends, ja que s’ha deixat un parell d'expansius per llarg. Com que portem un assortit variat de camalots, decidim no canviar de plans, i veure com ha quedat la via.

Material: ens caldran 8 cintes exprés, i per completar la protecció ens anirà molt bé un joc de friends del 0,4 al 1 i alguna baga savinera. També pot resultar-nos útil alguna recuperable pel primer llarg.

Un cop a peu de via, ens equipem i ens distribuïm els llargs amb el Joan. La Núria, després de que ens hagin comentat que l’equipament s’ha “modificat” recentment, prefereix deixar-nos fer a nosaltres dos.

L1 (6a+ ó V+,A0 – 30 metres). Començarem progressant per un diedre fàcil, que mica a mica es va posant vertical, fins situar-nos en una balma on podrem assegurar-nos en un arbre. La nostra progressió pel diedre s’anirà complicant, ja que aquest comença a desplomar lleugerament. Els passos que segueixen, i que farem en oposició, ens obligaran a concentrar-nos de valent, ja que la pedra està molt llepada i un moviment en fals ens pot provocar un ensurt. Un cop superat el ressalt que forma el diedre, seguirem amb compte per terreny polit fins la R. Trobarem les assegurances necessàries, això si, per superar el ressalt que forma el diedre, ens aniran molt bé un parell de camalots, i alguna xapa recuperable o tascó de cable (en el seu defecte), per assegurar-nos als burins sense xapa. Reunió còmoda.

El Joan als passos inicials del diedre. Fotos: Núria

El Joan arribant al ressalt polit. Fotos: Núria

La Núria, lluïtant al pas crític del L1. Fotos: Josep

L2 (V – 30 metres). Sortirem de la R, cap a la placa de la nostra esquerra i progressarem, tot resseguint la fissura que ens va marcant l’itinerari. Es tracte d’un llarg força entretingut, donat que està força polit i ens veurem obligats a navegar per la placa tot evitant els trams més llepats. Novament trobarem les assegurances justes, però no patirem en cap moment, ja que podrem completar l’equipament sense problemes amb els camalots i llaçant alguna de les savines que trobarem al nostre pas. Reunió no massa còmoda.

La Núria i el Joan enfilant el L2. Fotos: Josep

L3 (V- – 35 metres). A l’igual que al llarg anterior, sortirem novament per placa, tot seguint l’itinerari evident que ens marca la fissura. A la sortida de la reunió trobarem el pas més delicat, un pas polit per entrar a la placa. A les acaballes del llarg, s’acaba la fissura, i ens hem de situar dins d’una canaleta. El pas per situar-se dins la canaleta es fa sobre roca un tant discreta, però la podrem protegir amb camalots sense més problemes. D’aquí fins la reunió, únicament ens resten uns metres fàcils. La reunió la podem muntar a l’arbre que trobarem a mitja canaleta, però val la pena sortir de la mateixa i anar-ne a buscar una de molt còmoda que trobarem a la nostra dreta, sobre una ampla lleixa. Aquí la vàrem fer nosaltres. L’equipament del llarg, segueix la tònica dels anteriors, just però en cap moment exposat, ja que podrem protegir els passos amb camalots.

El Joan treballant-se el L3. Fotos: Núria

L4 (IV – 25 metres). Sortirem de la còmoda reunió per encarar el mur que s’enfila per sobre la berruga. Aquí, els passos són més exposats, però l’escalada perd dificultat i la roca és excel•lent. En la nostra progressió, trobarem un parell d’assegurances. Un cop sobre la berruga, vorejarem una sabina, on no muntarem reunió, i seguirem uns metres més endavant, fins a trobar una reunió amb dos parabolts. R còmoda.

Al plaent L4. Fotos: Núria

Buscant la R. Foto: Núria

L5 (IV+ – 25 metres). Últim llarg. El pas més complicat el trobarem al deixar la R per pujar al cap de la prenyada. El pas està ben assegurat i no haurem de patir gens. Superada l’entrada, el llarg va perdent verticalitat fins al cim on podrem muntar la R.

Iniciant el L5. Fotos: Núria

Descens: Al NW trobarem una instal•lació per baixar en un ràpel de 40 metres. Si volem podem fer-ne un de 30 metres, ficar-nos a la canal, i desgrimpar la resta. Un cop a terra, la millor opció es grimpar a l’agulla de l’Abortó, que tenim just davant, i fer un nou ràpel per la seva cara nord, que ens deixarà al camí que porta al refugi de Sant Benet.

Preciosa clàssica de dificultat assequible que cap amant de Montserrat hauria de perdre’s.

La Prenyada des del Refugi de Sant Benet. Foto: Josep