Mas Brullet (6c o V+/A1 - 295 metres)

Dissabte 21 de novembre, com que el company de cordada habitual, el Joan, està malalt, quedem amb el Pablo i el Gerard per anar tots tres al Serrat del Moro a fer la Mas Brullet (1ªAscensió: Jaume Mas i Josep Mª Brullet, 1960). Cap dels tres l’ha fet mai, i ja sabem que diu la dita: “qui a la Mas no ha estat, no ha escalat a Montserrat”.

Nosaltres portàvem la ressenya del Pep Soldevila (“Las 100 mejores escaladas de Cataluña”), on es detalla molt bé l’itinerari, i la del Luichy-Buxó (“Montserrat Vertiente Norte”). Aquí us deixem el nostre croquis:

Aproximació: Ens adreçarem cap al Monestir de Santa Cecília on deixarem el cotxe. Creuarem la carretera i agafarem el camí de l’Arrel cap a l’esquerra. Al cap d’uns metres, trobarem un corriol que es desvia cap a la dreta i puja directe cap al Serrat. En 20 minuts ens plantarem a peu de via.

Material: 15 cintes exprés, 1 joc de camalots del 0,3 al 2 (0.5, 0.75, 1 i 2 repetits), semàfor d’aliens, 1 friend del 4, tascons i bagues per savines. També ens caldran els estreps i el fifí si el 9è llarg el pensem fer combinant el lliure i l’artificial.

L1 (V+/6a – 40 metres). El primer llarg és un diedre-fissura perfecte, llàstima que estigui tant “sobat”.

Vista del primer llarg. Foto: Josep

La progressió, combinant la oposició i l’encastament, se’ns va fer molt més dura del que ens pensàvem. La fissura està equipada amb tacs de fusta i material vell i divers i els camalots grans ens aniran de meravella per completar la protecció. Sortint del diedre, trobarem una reunió que ens saltarem per encarar una xemeneia estreta que surt per l’esquerra. Tot i que algunes piades indiquen que la sortida per la xemeneia és força complicada, donada l’estretor de la mateixa, no ens va semblar tant difícil. Reunió molt còmoda en una lleixa.

El Pablo progressant pel diedre de L1. Fotos: Josep

El Pablo a punt d'encarar la xemeneia final. Foto: Josep

L2 (V+/6a – 35 metres). Sortirem de la reunió cap a la dreta seguint una llastra-fissura d’autoprotecció fins a l’alçada d’un arbre que queda a sota d’un sostret. La superació del sostret és complicada, ja que costa situar-se, i ens haurem d’enfilar a l’extrem de l’arbre per poder sortir. Trobarem un friend a la fissura que ens permetrà protegir el pas. Un cop a fora, continuarem seguint la fissura en autoprotecció fins que assolirem el pas clau del llarg, l’entrada a la reunió. Es tracte d’un lleuger desplom que cal superar amb mans escasses i peus precaris on trobarem 2 pitons que ens permetran assegurar el pas. Reunió molt còmoda en una lleixa. A l’igual que l’anterior llarg, la roca està molt “sobada”.

Vista de l'inici del L2. Foto: Pablo

Progressant pel primer tram del L2. Fotos: Pablo

Des de la R1. Foto: Pablo

L3 (6b – 35 metres). Sortirem de la reunió flanquejant cap a la dreta, superant una placa ressenyada de 6b. Es tracte de tres passos fins i tècnics, però molt ben assegurats amb 2 espits, i que es poden escamotejar en A0. Al deixar la placa ens situarem a una canal herbosa i bruta, que ens conduirà fins un diedre fissurat molt guapo, que podrem protegir amb facilitat. Sortint del diedre trobarem la reunió, també molt còmoda.

El Gerard a la placa de 6b. Fotos: Josep

El Pablo a la R2. Foto: Josep

L4 (IV – 40 metres). Es tracte d’un llarg de tràmit. Sortida fineta amb un pas de IV no massa exigent, protegit amb un rebló rovellat, que ens deixarà a una feixa. Un cop a la feixa, anirem flanquejant cap a la dreta fins a una gran alzina on muntarem la reunió, novament molt còmoda.

El Pablo al pas de IV del L4. Foto: Josep

El Pablo al flanqueig del L4. Foto: Josep

L5 (V+ - 30 metres). Sortida per terreny fàcil a buscar un diedre evident. Avançarem cap a una zona de blocs, fàcil de superar per l’esquerra, però difícil de protegir i un cop sobrepassada, enfilarem el diedre, vertical i mantingut. Podrem protegir-lo al gust amb camalots petits i/o aliens. La sortida del diedre, una mica bruta, està protegida amb dos pitons. Superat el diedre, localitzarem la reunió a la nostra dreta. Reunió Còmoda.

Des de la R4. Foto: Pablo

Superant els blocs per l'esquerra del L5. Fotos: Pablo

Progressant pel diedre del L5. Foto: Pablo

L6 (V/V+ – 15 metres). Sortirem de la reunió enfilant-nos a un arbre que tenim a la nostra dreta i que ens permetrà superar una panxeta on hi ha el pas de V/V+. Un cop sobrepassada la panxeta, seguirem avançant per una placa ajaguda i fàcil fins la R. La R té un únic parabolt, però la podrem reforçar fàcilment amb els camalots.

La R6 refoçada amb els cams. Foto: Josep

L7 (V+ – 40 metres). Anirem a buscar de nou un diedre-fissura evident. La sortida de la reunió és per terreny fàcil, però cal anar amb compte amb els blocs de pedra, ja que n’hi ha de descalçats. Arribats al diedre, superarem un primer tram en bavaresa fins a caçar un espit. A partir d’aquí, ens tocarà treballar-nos el diedre-fissura, combinant l’oposició i l’encastament. Trobarem material a l’interior de la fissura que ens permetrà protegir els passos. Sortint del diedre, arribarem a una gran lleixa on muntarem la reunió.

El Gerard treballant-se el diedre del L7. Fotos: Josep

Des de la R6. Foto: Pablo

L8 (III+ – 10 metres). Llarg de tràmit. Sortirem en tendència a l’esquerra i amunt per anar a buscar l’inici de la fissura del 9è llarg. Trobarem un pitó, i un rebló per protegir els passos. Reunió còmoda.

A la meitat del fàcil L8. Foto: Pablo

Des de la R7. Foto: Pablo

L9 (6c ó V+/A1 – 30 metres). Que ningú s’enganyi, no és un llarg d’artificial, per tant haurem d’escalar. Tot i que algunes assegurances estan el suficientment properes les unes de les altres, trobarem passos obligats en els que haurem de sortir en lliure.

Sortirem de la reunió a caçar un primer pitó, aquí la fissura va en tendència a la dreta, amb un pas obligat i atlètic per pujar a una primera lleixa. Des de la lleixa, començarem a enfilar la fissura vertical, treballant els encastaments, l’oposició i la bavaresa. El material que hi ha per protegir el llarg, pitons en emplaçaments dubtosos, reblons rovellats amb la xapa a punt de saltar, bagues podrides, ..., no ens permetrà fer masses floritures en lliure, a no ser que tinguem el grau ben consolidat. A part de les peces que trobarem a la paret, haurem de completar la protecció amb camalots grans. El pas clau el trobarem a la sortida en lliure que flanqueja cap a l’esquerra, i ens ha de portar a la reunió, a la part final de la fissura.

El Pablo esforçant-se de valent al L9. Fotos: Josep

El Gerard als últims metres del L9. Foto: Pablo

Des de la R9. Foto: Josep

L10 (IV – 20 metres). Sortida de la reunió resseguint l’espero fins al cim. Únicament trobarem un parabolt a mig llarg. Podem enllaçar una savina al deixar la R i posar un camalot una mica més amunt, abans d’arribar al parabolt. D’aquí fins al cim, més fàcil, però sense assegurar. La reunió la muntarem sobre dos burins molt rovellats i allunyats l’un de l’altre.

Descens: Del cim de l’agulla, crestejarem fins la canal. Un cop a la canal, agafarem un corriol que ens portarà amunt i cap a l’oest. Al cap de poca estona, trobarem les marques que ens conduiran fins als ràpels de la canal de Sant Jeroni. Trobarem el primer ràpel en un arbre, que ens deixarà a una segona instal•lació amb dos espits a mitja paret. Des d’aquesta última ens despenjarem ja fins la canal de Sant Jeroni, per on retornarem cap a Santa Cecília. (1 hora)

Marca que ens indica el camí per trobar els ràpels. Foto: Pablo

Un cop al cotxe, i després de contemplar durant una bona estona la muralla que forma el Serrat del Moro, decidim anar-nos-en a Monistrol de Montserrat a fer la birreta de rigor, i a comentar la jugada.

Vistes de l'imponent Serrat del Moro. Fotos: Josep

Sembla mentida, tot i haver fet una de les vies més clàssiques i emblemàtiques de Montserrat, tots tres tenim la sensació d’haver estat escalant en algun altre indret: fissures, encastaments, autoprotecció, ... aquesta muntanya no deixa mai de sorprendre’ns!