Esportiva a l'ombra

Diumenge 19 de juliol quedem amb el Joan a quarts de nou al Soldevila per anar a escalar a Collsuspina (Creu de Castellar), ja que és un dels pocs sectors de la zona amb ombra al matí.

Arribats a Collsuspina, i un cop equipats, comencem escalfant amb una de les vies fàcils del sector, que per nosaltres, no són masses:

Curset (V). Via amb 2 parabolts curta que segueix una aresta. A l’entrada, tot i ser un cinquè, s’ha de tibar. Hi ha bon canto. Un cop superada l’entrada, es tracte d’anar-s’hi posant bé fins la reunió, que queda una mica a la dreta. La part superior de la via és una mica bruta.

Seguim amb Marmota (6a+), aquesta ja apreta una mica més. Es tracte d’una placa una mica desplomada amb molts forats, on el secret és encertar el correcte. El pas clau està al sortir de la primera xapa (espit), ja que t’has de posar de costat, pujant molt els peus cap a la dreta, per poder caçar un forat amb la mà esquerra, que pels que no són massa alts, o sigui per mi, allarga una mica. Superat aquest pas, la via es torna més fàcil fins la reunió. La part superior, al igual que a la via Curset, està una mica bruta.

A continuació, provo amb top el 6b+ que hi ha a la dreta de la via Curset, desconeixem el nom. És una via de placa amb presa petita, on s’ha de bloquejar força. Un cop has entrat a la via, has d’anar a caçar una regleta petita a l’esquerra, sobre la que s’ha de bloquejar per pujar peus. Seguidament amb la dreta vas a buscar una altra regleta minúscula que et permet col•locar el cos per anar a buscar un bidit amb l’esquerra, d’aquí rebotar a una orella, canviar el pes del cos a la dreta i llençar amb la dreta a un “romu”. Ens hi posem bé de peus, i novament anem a buscar amb la dreta una invertida que ens permetrà sortir. Em surt amb un repòs al caçar el “romu”. La via em deixa els braços a punt!!! El Joan passa de provar-la, no li agraden les regletes minúscules d’aquesta via.

Canviem de banda, i ens posem a la Ocellets (6b), el Joan l’encadena de primer sense problemes. La via té una entrada molt potent amb bon canto, per sortir sobre una aresta on hi tens una repisa per reposar. A partir d’aquí, la tònica de la via canvia. Pas fi i d’equilibri per ficar-se a la placa inferno (així l’anomenen): has de tibar d’una regleta miserable i pujar els peus a la placa. A partir d’aquí, uns passos d’adherència, caçant llastretes fins sortir a la reunió. Un cop a dalt, i aprofitant que estan de costat, el Joan munta l'Albert-Fede (6b), per provar-la en top.

Aprofitant els “muntatges” del Joan, encadeno la Ocellets de segon. Surt sense masses problemes. Jugo amb avantatge al fer-la de segon, ja que l'ambient està en fer-la de primer. Té un parell de passos mal protegits: l’entrada, que allunya bastant, però es fa bé, i la progressió per la placa a buscar el tercer químic, ja que una caiguda implicaria estavellar-se contra una repisa que queda a sota.

Seguidament provem en top l’Albert-Fede. Entrada molt potent, on s’ha de tibar de valent: oposició amb dues orelles per anar a buscar un tridit amb la dreta, rebotar amb l’esquerra a un forat dolent i llençar a una bústia que queda més amunt, d’aquí anirem a caçar una llastra i un “bolu” bo, on podrem agafar aire. Flanqueig a l’esquerra i amunt fins arribar a l’entrada a la placa superior, on trobem el primer repòs bo de la via. Entrada a la placa d’equilibri, tibant d’un bidit i una regleta molt petita per poder pujar peus. Un cop superat aquest pas, s’ha acabat la dificultat, i podrem gaudir, tibant de bons forats, de la resta de la placa fins la reunió. No aconseguim fer-la d’una tirada, i tots dos acabem penjant-nos al rebot de l’entrada de la via i a la entrada a la placa. Ens quedarà pendent per la propera visita.

Baldats, decidim deixar-ho i anar-nos-en al Racó del Pou a fer una birra i a comentar la jugada.

El proper dia m’emportaré la càmera, per fer algunes fotos de les vies.