Viatge Astral (6b+/Ae - 155 metres)

Dissabte 5 de febrer, després d’uns quants caps de setmana de fred, per fi les previsions meteorològiques ens auguren un dia de sol. De manera que, a les 8 del matí, ens trobem amb el Joan a Manresa per anar-nos-en cap a Sant Llorenç de Montgai. Durant la parada de rigor a Artesa de Segre a esmorzar, confirmem la via que farem, l’escollida és la “Viatge Astral”.

Nosaltres portàvem la ressenya del llibre “Las 100 mejores escaladas de Catalunya” del Pep Soldevila. Aquí us deixem el nostre croquis de l’itinerari, amb els graus que ens varen semblar a nosaltres.

El croquis de la via, amb els graus subjectius que ens vàren semblar.

Aproximació: Un cop a Sant Llorenç de Montgai, podrem aparcar sense problemes al peu de la Paret de l’Ós. La via escollida, comença uns metres a la dreta de la Isaac Gabriel, davant d’un bloc adossat a un gendarme.

Material: La via està pràcticament equipada, nosaltres portàvem 12 cintes exprés, un parell d’estreps, un joc de tascons i camalots del 0,5 al 2 per completar la protecció.

Després d’equipar-nos a peu de via, ens repartim els llargs amb el Joan, com sempre, ell farà els llargs imparells i jo la resta.

El Joan a peu de via, examinant l'entrada a l'itinerari. Foto: Josep

L1 (V+ – 25 metres). Entrarem a la via pujant un primer bloc adossat a la paret on trobarem el primer pas de la via, on haurem d’equilibrar-nos sobre presa justa pujant molt els peus. Superat el pas, haurem d’entrar a la placa de la nostra esquerra amb un lleuger flanqueig tècnic ajudant-nos d’un increïble monodit. A partir d’aquest punt, tindrem una bonica navegada d’escalada tècnica per placa fins la R. El llarg està totalment equipat.

El Joan navegant per la placa del primer llarg. Fotos: Josep

El Joan arribant a la R1. Foto: Josep

L2 (V+ – 15 metres). Sortirem de la R, tot flanquejant cap a la dreta, superant un diedre herbós per situar-nos sota la placa del següent llarg, on trobarem una reunió opcional. A partir d’aquest punt, el camí a seguir ens el marca un ressalt; l’haurem de resseguir, primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra fins situar-nos sota el sostre característic del tercer llarg. El pas clau del llarg, el trobarem al situar-nos sota el ressalt. Es tracte d’una sèrie de passos fins sobre placa que ens han de permetre arribar a la bavaresa que forma el ressalt al seu extrem dret. D’aquí fins la reunió, únicament ens restarà una passejada plaent. Llarg equipat amb un pitó i un parell de reblons. R còmoda.

Finalitzant la bavaressa del L2. Foto: Joan

L3 (6b/Ae – 25 metres). Sortirem de la R per anar a buscar el sostre que ens marca l’inici del llarg. El sostre i desplom que forma, el superarem amb quatre passos d’Ae. Un cop dalt del sostre, ens esperen una sèrie de passos d’escalada de placa molt tècnica que ens faran suar de valent, fins assolir un petit ressalt. A partir d’aquest, l’escalada per dificultat fins la R. El llarg està totalment equipat fins que perd dificultat, on podrem protegir els passos finals amb l’ajuda d’algun tascó o friend petit. La R, molt còmoda, coincideix amb la tercera reunió de la via Isaac-Gabriel.

El Joan superant els primers passos del sostre del L3. Fotos: Josep

L4 (6b – 35 metres). Pel meu gust, el millor llarg de la via. Es tracte d’un llarg atlètic i aeri a l’inici, on la “pila” serà la clau per gaudir-lo al màxim. Deixarem la R tot superant un primer desplom bastant “llepat”, donat que està compartit per la repetida Isaac-Gabriel, per, seguidament, encarar la vertical paret que tenim davant. Es tracte d’un seguit de passos atlètics i lleugerament desplomats que amb tendència a la dreta primer, i a la esquerra després, ens deixaran a una lleixa amb uns grans blocs. A partir d’aquest punt, haurem d’encarar un diedre clau, on trobarem el pas més dur del llarg, això si, ben protegit, que ens deixarà a un diedre-fissura més fàcil, a protegir al gust. A les acaballes de la fissura, la deixarem per flanquejar cap a la dreta, on trobarem la còmoda R. El llarg està equipat fins a la fissura final, on podrem completar la protecció amb l’ajuda dels camalots.

Impressionants vistes des de la R4. Foto: Josep

L5 (6b+/c – 30 metres). Deixarem la R amb tendència a la dreta, tot superant un gran bloc que ens situarà sobre una placa. Després d’un parell de passos de finura, ens situarem al pas clau del llarg, un flanqueig cap a la dreta, molt tècnic, que ens ha de permetre superar un gran bloc tot rodejant-lo. Passat el bloc, seguirem fins a una brutal fissura, més fàcil però atlètica, que ens deixarà a pocs metres de la R. La progressió fins la mateixa, serà ja de menor dificultat. El llarg està equipat fins a les acaballes de la fissura i la resta la podrem protegir al gust. R còmoda.

Aquí es pot veure el pas clau que flanqueja cap a la dreta del L5. Foto: Josep

L6 (V – 25 metres). Sortirem de la Reunió, buscant les debilitats de la paret, i anirem avançant per terreny una mica dubtós però fàcil fins al cim. Es tracte d’un llarg desequipat, a protegir al gust amb camalots i bagues, on l’itinerari a seguir ens el marcarà el nostre sentit comú. La reunió la muntarem al cim, aprofitant alguna de les savines que allà trobarem.

Descens: Un cop al cim, trobarem fites que ens conduiran, tot seguint un corriol fresat, novament fins a peu de via.

L'itinerari de la via per la Paret de l'Os. Foto: Josep

Es tracte d’un itinerari molt recomanable on, combinarem uns primers llargs on predominarà l’escalada tècnica sobre placa, que donaran pas a una escalada atlètica i amb més ambient a partir del tercer llarg.

Gómez-Xalmet (6a/a+ o V+/A0 - 145 metres)

Dissabte 8 de gener, aconseguim convèncer a la Núria per venir a escalar. Donat que fa molts dies que no toca pedra, ens decidim per una de les clàssiques de Sant Benet, la Gómez-Xalmet a la Prenyada.

Aquí us deixem un parell de croquis de la via. Un de caire més clàssic, cortesia de Kpujo, i un altre de més recent, cortesia de Ressenya. Aquest últim amb els graus més humanitzats.

El croquis, de caire més clàssic, de Kpujo.

El croquis, de caire més actual, de Ressenya.

Aproximació: Sortint del Monestir, agafarem el camí del Pas dels Francesos per enfilar cap al Refugi de Sant Benet. Tot just passat el refugi, agafarem un corriol a mà esquerra, que després d’una curta pujada, ens deixarà a peu de via.

Al passar pel refugi ens indiquen que la via s’ha “restaurat”, i que han eliminat la majoria d’expansions, de manera que ens recomanen portar friends, ja que s’ha deixat un parell d'expansius per llarg. Com que portem un assortit variat de camalots, decidim no canviar de plans, i veure com ha quedat la via.

Material: ens caldran 8 cintes exprés, i per completar la protecció ens anirà molt bé un joc de friends del 0,4 al 1 i alguna baga savinera. També pot resultar-nos útil alguna recuperable pel primer llarg.

Un cop a peu de via, ens equipem i ens distribuïm els llargs amb el Joan. La Núria, després de que ens hagin comentat que l’equipament s’ha “modificat” recentment, prefereix deixar-nos fer a nosaltres dos.

L1 (6a+ ó V+,A0 – 30 metres). Començarem progressant per un diedre fàcil, que mica a mica es va posant vertical, fins situar-nos en una balma on podrem assegurar-nos en un arbre. La nostra progressió pel diedre s’anirà complicant, ja que aquest comença a desplomar lleugerament. Els passos que segueixen, i que farem en oposició, ens obligaran a concentrar-nos de valent, ja que la pedra està molt llepada i un moviment en fals ens pot provocar un ensurt. Un cop superat el ressalt que forma el diedre, seguirem amb compte per terreny polit fins la R. Trobarem les assegurances necessàries, això si, per superar el ressalt que forma el diedre, ens aniran molt bé un parell de camalots, i alguna xapa recuperable o tascó de cable (en el seu defecte), per assegurar-nos als burins sense xapa. Reunió còmoda.

El Joan als passos inicials del diedre. Fotos: Núria

El Joan arribant al ressalt polit. Fotos: Núria

La Núria, lluïtant al pas crític del L1. Fotos: Josep

L2 (V – 30 metres). Sortirem de la R, cap a la placa de la nostra esquerra i progressarem, tot resseguint la fissura que ens va marcant l’itinerari. Es tracte d’un llarg força entretingut, donat que està força polit i ens veurem obligats a navegar per la placa tot evitant els trams més llepats. Novament trobarem les assegurances justes, però no patirem en cap moment, ja que podrem completar l’equipament sense problemes amb els camalots i llaçant alguna de les savines que trobarem al nostre pas. Reunió no massa còmoda.

La Núria i el Joan enfilant el L2. Fotos: Josep

L3 (V- – 35 metres). A l’igual que al llarg anterior, sortirem novament per placa, tot seguint l’itinerari evident que ens marca la fissura. A la sortida de la reunió trobarem el pas més delicat, un pas polit per entrar a la placa. A les acaballes del llarg, s’acaba la fissura, i ens hem de situar dins d’una canaleta. El pas per situar-se dins la canaleta es fa sobre roca un tant discreta, però la podrem protegir amb camalots sense més problemes. D’aquí fins la reunió, únicament ens resten uns metres fàcils. La reunió la podem muntar a l’arbre que trobarem a mitja canaleta, però val la pena sortir de la mateixa i anar-ne a buscar una de molt còmoda que trobarem a la nostra dreta, sobre una ampla lleixa. Aquí la vàrem fer nosaltres. L’equipament del llarg, segueix la tònica dels anteriors, just però en cap moment exposat, ja que podrem protegir els passos amb camalots.

El Joan treballant-se el L3. Fotos: Núria

L4 (IV – 25 metres). Sortirem de la còmoda reunió per encarar el mur que s’enfila per sobre la berruga. Aquí, els passos són més exposats, però l’escalada perd dificultat i la roca és excel•lent. En la nostra progressió, trobarem un parell d’assegurances. Un cop sobre la berruga, vorejarem una sabina, on no muntarem reunió, i seguirem uns metres més endavant, fins a trobar una reunió amb dos parabolts. R còmoda.

Al plaent L4. Fotos: Núria

Buscant la R. Foto: Núria

L5 (IV+ – 25 metres). Últim llarg. El pas més complicat el trobarem al deixar la R per pujar al cap de la prenyada. El pas està ben assegurat i no haurem de patir gens. Superada l’entrada, el llarg va perdent verticalitat fins al cim on podrem muntar la R.

Iniciant el L5. Fotos: Núria

Descens: Al NW trobarem una instal•lació per baixar en un ràpel de 40 metres. Si volem podem fer-ne un de 30 metres, ficar-nos a la canal, i desgrimpar la resta. Un cop a terra, la millor opció es grimpar a l’agulla de l’Abortó, que tenim just davant, i fer un nou ràpel per la seva cara nord, que ens deixarà al camí que porta al refugi de Sant Benet.

Preciosa clàssica de dificultat assequible que cap amant de Montserrat hauria de perdre’s.

La Prenyada des del Refugi de Sant Benet. Foto: Josep

Via GEDE al Sentinella (V+ - 95 metres)

Diumenge 2 de Gener, quedem amb en Joan i en Jaume per anar a fer la primera escalada de l’any. La via escollida es la GEDE al Sentinella, una clàssica que tot escalador montserratí hauria de gaudir almenys una vegada a la seva vida.

Aquí us deixem la ressenya de la via, del “Balcó de la Lluna”, en la meva opinió, molt fidel al que trobarem.

Croquis de la via GEDE, cortesia de "El Balcó de la Lluna"

Aproximació: Nosaltres vàrem pujar fins a Sant Joan amb el Funicular (bàsicament perquè som una mica “perrus”) des d’on s’agafa el camí que va cap a Sant Jeroni. Just després de passar el Gorra Frígia, i abans d’arribar al Mirador del Serrat de les Paparres, trobarem un corriol a mà esquerra que, tot davallant ens deixarà al peu del Sentinella. Per arribar al peu de via, el més còmode es vorejar l’agulla per la cara est.

Material: Ens caldran 8 cintes exprés, i ens pot resultar molt útil algun friend petit o tascó per completar la protecció.

L1 (V+ - 40 metres). Sortirem per terreny fàcil a buscar la primera assegurança, que està força amunt. A partir d’aquí, l’itinerari va guanyant verticalitat, i l’escalada es va tornant més fina.

El Joan als primers passos de la via

Passada la segona assegurança trobarem el pas clau del llarg, un tram de placa molt vertical i de poca presa que ens obligarà a treballar-nos el pas. Un cop superat el pas, la paret ens donarà una lleugera treva, però no val a refiar-se, ja que novament ens trobarem navegant per la fina i mantinguda placa, ara mig metre a la dreta ara mig metre a l’esquerra, fins a arribar a la reunió.

El Joan a punt d'encarar el passos claus del llarg

En aquest llarg, força mantingut, tot i trobar-hi químics als passos claus, hi ha bastant aire entre les assegurances i no es recomanable anar-hi just de grau.

El Joan arribant a la R

El Jaume assegurant amb el "vuit", això ja no es veu sovint!

L2 (V – 45 metres). La sortida de la reunió és molt fina, i haurem d’anar amb compte amb una possible caiguda ja que la primera assegurança, a uns 6 metres de la reunió és un rebló amb la xapa trencada que amb prou feines podrem encintar amb un cordino prim (4/5 mm). Seguirem uns metres més per placa fins al següent rebló per, ja després, seguir per terreny menys vertical. Aquesta part menys vertical, que ens ha de portar a buscar la part final de l’aresta, és exposada i de mal protegir, però prou fàcil com per no haver de patir en excés. Un cop arribats a la part final de l’aresta, novament la paret s’enfila vertical, i novament ens trobarem amb una escalada de passos fins, ben protegida, que ens acabarà conduint a la Reunió.

L2 des de la R1

Asegurant amb "vuit" però...quins gats que gasta!!!

Descens: Des de la Reunió, acabarem de pujar fins al cim del Sentinella i anirem a buscar el ràpel que es troba a l'altra banda de l’agulla. Farem un bonic ràpel volat d’uns 40 metres entre el Sentinella i el Fusell, des d’una instal•lació que, personalment, crec que es mereixeria un reequipament.

Una bònica corona de reina a una horrenda instal·lació de ràpel!

Un cop a peu de via, i recollit el material, aprofitem per mirar-nos l’entrada de la Pany-Farrera, per una propera visita a la Plantació.

El Centinella i el Fusell